Miquel Àngel Pradilla: «El veritable problema que pateix la llengua catalana actualment és la crisi d’usos»

D’una banda, els resultats mostren un increment en la capacitat d’entendre, parlar i escriure en català respecte a edicions anteriors. Actualment, el 93,4 % de la població de quinze anys o més entén el català, el 80,4 % el sap parlar, el 84,1 % el sap llegir i el 65,6 % el sap escriure. Per contra, s’observa una davallada del català com a llengua habitual: un 32,6 % afirmen usar-la sovint respecte al 36,1 % el 2018.

El coneixement del català, a l’alça en un context multilingüe

En termes absoluts, el català va guanyar 267.600 nous coneixedors de quinze anys o més entre el 2018 i el 2023. Aquest creixement, tanmateix, s’emmarca en un escenari de creixement demogràfic determinat per l’arribada de població estrangera, per tant, tot i que el nombre absolut de persones que saben català va créixer, el percentatge global de coneixedors de la llengua es va mantenir o va baixar lleugerament.

Segons Pradilla, «ens hem instal·lat en un multilingüisme extrem, per al qual no tenim eines de gestió adequades i que genera en el catalanoparlant una negociació comunicativa d’una gran complexitat». Per aquest motiu, l’expert apunta que «tota política lingüística ha d’estar estretament lligada a la integració de les persones nouvingudes».

Les dades constaten una voluntat dels nous residents de millorar el coneixement de la llengua: més de dos milions de persones declaren que volen aprendre català o millorar-ne el coneixement. Ara bé, el coneixement d’una llengua no implica necessàriament usar-la i, en aquest sentit, Pradilla observa que, si bé «incrementem el nombre de coneixedors del català, no som capaços de transformar el coneixement en ús. Aquest és el veritable problema de la llengua catalana en aquests moments: la crisi d’usos».

Els usos lingüístics, cada cop més combinats i menys monolingües

En els repertoris lingüístics dels individus cada vegada hi figuren més llengües, afirma l’expert, un fenomen que es reflecteix en el decreixement d’usos monolingües (només català o només castellà) i en una combinació de llengües en augment. L’Enquesta mostra que el 30 % de la població té el català com a llengua d’identificació única, respecte al 36,3 % registrat el 2018, i el 32,6 % com a llengua habitual, una baixada de quatre punts en comparació amb el 36,1 % de cinc anys enrere. Això no obstant, creix la proporció de persones que s’identifiquen tant amb el català com el castellà, o que tenen totes dues com a llengües habituals.

«Situar el català en la centralitat comunicativa és vital», sosté el sociolingüista, i apunta dues vies per aconseguir-ho: la instrumental i la integradora. «El català ha de ser una llengua necessària», opina Pradilla, que aposta per mesures com ara: «introduir-la com a requisit per accedir a una feina». No menys important és la segona fórmula, la integradora: «el català ha de ser un salconduit per a la persona nouvinguda per a integrar-se plenament».

Polítiques lingüístiques multinivell i positivitzar les actituds lingüístiques de transmissió del català

Tot i la baixada del català com a llengua habitual, Pradilla es mostra optimista: «La llengua catalana mostra vigorositat, per exemple, en aspectes com la transmissió lingüística de pares a fills i l’interès d’una part de la comunitat nouvinguda per aprendre la llengua».

Per a revertir «aquesta davallada del català amb urgència i contundència», el membre de la Secció Filològica de l’IEC aposta per «implementar polítiques lingüístiques multinivell», i emfatitza el paper de les actituds lingüístiques de la comunitat catalanoparlant en el foment de l’ús de la llengua catalana.