Els fets varen passar el 10 de desembre quan la ciutadana va acudir a les dependències policials per a denunciar una compra fraudulenta en una pàgina web vinculada, suposadament, a una coneguda cadena de supermercats. Segons relata la víctima, quan va manifestar als agents la voluntat de formalitzar una denúncia, un dels policies li va etzibar: «En castellano». Sorpresa per la reacció de l'agent, la dona va reiterar la sol·licitud en català i va insistir que el terme «denúncia» era idèntic en català i en castellà, per a assegurar que no hi hagués cap malentès sobre la petició. Segons el testimoni de la ciutadana, l'agent, lluny de canviar d'actitud, li va respondre que ell era «l'autoritat» i li va exigir el DNI que duia a la mà. Quan ella va demanar al policia que s'identificàs, l'agent s'hi va negar.
La situació es va agreujar quan la ciutadana va comprovar que els agents no entenien ni escrivien en català, la qual cosa la va obligar a canviar al castellà per a continuar el procés de denúncia. Davant d'aquesta circumstància, la dona va decidir tramitar una segona denúncia penal, en aquest cas per vulneració dels drets lingüístics, i posar-se en contacte amb la Plataforma per la Llengua a finals de gener. Ara, l'entitat, en representació de la víctima, ha interposat finalment una denúncia administrativa per obrir un expedient sancionador contra l'agent.
El català a les Balears és un deure legal, també per a la Policia espanyola
La Plataforma per la Llengua recorda que l'article 4 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears disposa que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. Aquest marc normatiu garanteix als ciutadans el dret d'utilitzar qualsevol de les dues llengües en les seves relacions amb l'administració pública. La Llei de normalització lingüística també estableix a l'article 2.2 que aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l'Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades.
Pel que fa a la Policia, l'article 104.1 de la Constitució espanyola obliga les forces i cossos de seguretat de l'Estat a protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats de la ciutadania, i la Llei orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia, tipifica els fets denunciats per aquesta ciutadana a Maó com a falta molt greu. En concret, ho és «tota actuació que suposi discriminació per raó d'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, sexe, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social».
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La Internacional socialista jacobina que vol acabar amb totes les nacions del món ha canviant l'esperant pel mandarí, per l'anglès i per l'espanyol. Per tant, veiem que els únics enemics de la llengua no són entre els funcionaris de ultradreta. També un policia sota les ordres de Pedro Sánchez i els seus socis (ERC, Sumar...).
L'actual govern central espanyol, en mans del PSOE, diu que fa tot el que pot perquè la llengua catalana sigui oficial a les institucions de la UE. Afegeix, però, que hi ha moltes coses que no depenen d'ell -del govern central- sinó de certes institucions de la UE i de governs d'altres països de la UE. Entesos. Però al territori de l'estat espanyol, el govern central, ¿fa tot el que pot perquè les llengües com la catalana siguin plenament respectades en els territoris on són cooficials? Sembla que no. I, en aquest casos, la cosa, no depèn principalment del govern central? ¿No s'ha fet saber a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil que tenen l'obligació de permetre que els ciutadans facin servir la llengua pròpia del territori quan se'ls adrecen? I què passa amb aquestes llengües en l'Administració de Justícia?
A aquest policia no li passarà res. Però vos imaginau que un dia un policia obligui un ciutada a fer la denúncia en català?
És normal, a Madrid hi comanden els del gobierno més progressista de la història amb en Marlaska al capdavant.