En moltes llengües, sobretot si tenen una tradició escrita o si pertanyen a una comunitat lingüística que aspira a donar-los les funcions que té qualsevol llengua estàndard, disposar d’una normativa lingüística pot ser important per garantir la cohesió i la comunicació entre els parlants. Això no vol dir, però, que no hi hagi gent que es demani per (a) què serveix exactament una normativa lingüística i que es qüestioni si ens ajuda o si, de vegades, és una imposició innecessària.
Una de les utilitats de la normativa la podem exemplificar amb l’interrogatiu que encapçala la pregunta del títol o, més concretament, amb la diferència entre per a què, per què i perquè. Aquestes tres expressions sovint provoquen dubtes entre els qui han d’escriure-les, i és aquí on la normativa pot esdevenir útil, perquè ens proporciona criteris clars que ens ajuden a decidir la forma adequada en cada cas.
En primer lloc, la normativa estableix que perquè és una conjunció fruit de la combinació de per+ que i per + a + que, i pot expressar una causa (de manera similar a ja que, tot i que no són ben bé equivalents) o bé una finalitat (llavors equivaldria, per exemple, a a fi que o a amb la finalitat que) en frases afirmatives. Si el que expressem és una causa, el verb que va darrere de la conjunció va en indicatiu, com en la frase Va tancar la finestra perquè els picapedrers feien molt de renou. En canvi, si el que volem expressar és una finalitat, el verb va en subjuntiu, com a la frase Cal canviar les actituds cap al català perquè les futures generacions el parlin amb normalitat. En cap d’aquests casos no seria recomanable utilitzar per a què. També s’escriu perquè el substantiu que equival a raó o causa, i llavors pot anar precedit d’article. És el que trobem, per exemple, a Aquell sociolingüista no va explicar prou el perquè de les xifres que apareixien a l’informe.
En relació amb aquesta construcció, cal recordar que no és admissible, en registres formals, l’expressió com perquè, que es pot reemplaçar, senzillament, per perquè. No direm que aquesta normativa és prou senzilla *com perquè tothom la pugui aprendre, sinó que és prou senzilla perquè tothom la pugui aprendre.
En segon lloc, per què equival a la preposició per i el pronom interrogatiu o relatiu què. Per tant, s’empra tant en oracions interrogatives com relatives. Si és interrogatiu, l’expressió equival a per quina raó i es pot trobar tant en interrogatives directes (és a dir, les que tenen un interrogant) com indirectes, si es pregunta per la causa d’algun esdeveniment. És el que trobem en oracions com Per què hi ha tants debats sobre la normativa del català?, o bé quan ens demanem per què hi ha tants dubtes, encara, sobre els usos d’algunes formes. En les oracions relatives, per què equival a pel qual, per la qual, pels quals o per les quals. Un exemple el podem trobar quan expliquem a algú els motius per què hem escollit fer una fitxa lingüística sobre una qüestió concreta.
Finalment, per a què només apareix en preguntes (directes o indirectes) i serveix per demanar el motiu o la finalitat del fet que té lloc a l’oració principal. Sovint es pot substituir per per què, encara que el matís és lleugerament diferent. Així, tant ens podem demanar per a què serveix la normativa com per què serveix, tot i que amb la primera forma fem més èmfasi en la finalitat.
Tenint en compte, doncs, per (a) què pot servir la normativa lingüística, i sabent que ens pot ajudar a tenir menys dubtes a l’hora d’escriure, us convidem a plantejar-nos qüestions que vulgueu resoldre o sobre les quals vulgueu aprofundir a l’adreça galmic@uib.cat. Com sempre, us respondrem tan aviat com puguem.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.