La demanda és clara: «Acabem amb el negoci de l’habitatge». I els arguments compartits des dels diferents moviments socials posa en evidència que la problemàtica de l’habitatge és complexa, amb moltes implicacions territorials, urbanístiques, ambientals, però sobretot socials, derivades d’un mercat immobiliari altament especulatiu, la mercantilització turística de l’habitatge, un increment de les condicions de precarització vital que empobreixen la ciutadania en l’economia turística i la manca de polítiques socials d’habitatge.
Des del GOB, a més, han denunciat diverses vegades que el Govern actual «perverteix el llenguatge i aprofita el drama social de l’habitatge com a excusa perfecta per a justificar una nova onada de construcció passant per damunt de les planificacions urbanístiques, de la participació pública i desregulant els usos del sòl». Des del GOB denuncien la instrumentalització de la problemàtica de l’habitatge per part del Govern de les Illes Balears «per beneficiar els interessos del mercat immobiliari i els especuladors».
«La problemàtica de l’habitatge no requereix nova construcció. Requereix polítiques socials, intervenció en el preu del mercat i l’especulació immobiliària, molt associada al lloguer turístic i al mercat immobiliari de luxe. i polítiques de reconversió i rehabilitació urbanes», remarquen des de l’entitat ecologista.
El sòl rústic, la nova frontera de l’especulació immobiliària i turística
Segons expliquen des del GOB, per una banda, el Govern de Prohens aposta per destruir territori tot i reconèixer la fragilitat del limitat territori que gestiona, per una altra banda, l’entitat explica que el Govern és conscient de la problemàtica de la construcció en sòl rústic però que és «ell mateix qui afavoreix la legalització de les grans cases» i «preveu que les cases legalitzades que ja comptaven amb llicència turística, la puguin mantenir després de la legalització, comportant la major operació especulativa de la història del Parlament de les Illes Balears». Per tot això, el GOB, juntament amb una gran representació de moviments socials ha iniciat la interposició d’un recurs d’incostitucionalitat per part dels diputats de PSOE, Més-Sumar i Podemos.
Sòl públic en mans privades. Nous creixements al sòl que estava previst per a equipaments i serveis
Com explica el GOB, el Govern segueix apostant per posar sòl públic en mans de la iniciativa privada, eliminant sòl que la planificació urbanística havia destinat a equipaments o serveis, contravenint tot el que representa la planificació urbanística, densificant la pressió als barris i municipis i deteriorant les condicions de desenvolupament de la vida quotidiana. Aquestes operacions impliquen increments de població sense la previsió de la dotació de serveis necessaris ni sense poder garantir els recursos necessaris per abastir-los ni els impactes sobre la mobilitat ni les infraestructures de gestió de residus o depuració d’aigües necessaris, induint un col·lapse i degradació ambiental i social sense cap tipus de previsió. A més, deixa als ajuntaments sense sòl públic per a desenvolupar-los.
«I tot això es fa, sense cap procés de participació ciutadana ni avaluació d’impacte social ni ambiental», remarquen des de l’entitat ecologista.
«Aquest autèntic disbarat, s’agreuja amb les altres mesures de densificació urbana previstos a la Llei 3/2024, de 3 de maig, de mesures urgents en matèria d’habitatge, com són de reconversió de locals en habitatge, la divisió d’habitages, la reconversió d’establiments turístics o la culminació d’edificis inacabats. I s’agreujarà encara més si el Govern de Marga Prohens, assumeix la proposta de VOX de liberalitzar encara més sòl a través de reclassificacions de sòl no urbanitzable (rústic) a urbanitzable. Els planejaments urbanístics i territorials actuals a les illes, ja tenen sòl urbà i urbanitzable que permetria fer arribar a Mallorca a unes previsions de població inassumibles des del punt de vista ambiental, ecològic i social», han explicat.
El cas preocupant de Palma. El decret-llei de projectes residencials estratègics
Després d’analitzar el decret-llei, el GOB ha pogut identificar diversos perills en matèria de desregulació urbanística, especulació immobiliària i impacte ambiental: flexibilització de les normatives, introduint mesures que permeten construir amb menys requisits previs i reduint la capacitat de control de les administracions públiques, fet que facilita la requalificació de terrenys, la qual cosa, alhora, pot donar lloc a un creixement urbà desordenat i sense una planificació adequada. I tot això amb una manca d’estudis d’impacte previs, ja que també s’eliminen o es redueixen els requeriments d’avaluació urbanística prèvia, augmentant el risc de desenvolupaments no sostenibles.
A més, el decret llei, en permetre un accés més fàcil a la construcció i reduir tràmits, pot atraure inversors que busquin rendibilitat ràpida sense preocupar-se per les necessitats socials o ambientals, augmentant la inversió especulativa. La liberalització pot incentivar l’augment dels preus dels immobles, fent més difícil l’accés a l’habitatge per a la població local. I tot això sense cap tipus de planificació urbanística global, la qual cosa podria, a més, comportar una sobreconstrucció en àrees atractives per a la inversió, deixant altres zones desateses.
En conjunt, el GOB explica que aquest decret-llei pot afavorir un model de creixement descontrolat, «amb conseqüències greus tant per a l’accés a l’habitatge com per a la sostenibilitat ambiental».
El posicionament del GOB
Per al GOB, «estam davant un xantatge inassumible»: el problema de l’habitatge és real en termes de la possibilitat d’accedir a un lloguer o compra d’un habitatge per part de residents a les Illes a preus raonables i assumibles i la garantia constitucional del dret l’habitatge digne. «Però això és ara utilitzat pel Govern per impulsar una nova onada de construcció que afavoreix el mercat i l’especulació».
- No falta habitatge, sobren especuladors
La crisi d’accés a l’habitatge no es resol amb més construcció, sinó amb polítiques socials valentes.
- Existeixen milers d’habitatges buits a les Illes Balears que haurien de destinar-se a lloguer social.
- La solució passa per la regulació dels preus del lloguer i la rehabilitació d’habitatges, no per urbanitzar més territori.
- La construcció desmesurada només respon als interessos de promotors i fons d’inversió, no a la necessitat real d’habitatge per a la ciutadania.
- Protegim el territori: ni un pam més de ciment
La liberalització del sòl i la destrucció d’espais naturals i rústics accelera el col·lapse ecològic i social:
- Els recursos naturals com l’aigua i el territori són limitats i fràgils.
- La destrucció del sòl rústic afecta la biodiversitat i elimina espais fèrtils necessaris per a la sobirania alimentària.
- L’increment de la població sense una planificació adequada genera un col·lapse de serveis, infraestructures i equipaments públics.
- Denunciem la incoherència i l’especulació política
El Govern de Marga Prohens està promovent la major operació especulativa de la història de les Balears:
- Justifiquen la destrucció del territori amb l’excusa de la necessitat d’habitatge, però al mateix temps afavoreixen la legalització de grans casalots amb llicència turística.
- La cessió de sòl públic a la iniciativa privada és un despropòsit que només beneficia als promotors i especuladors
- La desregulació urbanística posa en risc la qualitat de vida als barris, saturant-los sense garantir serveis bàsics.
- Un model insostenible: turisme intensiu i especulació
El model econòmic basat en la massificació turística i la construcció sense control està arrasant amb el futur de les Illes:
- L’increment de l’habitatge de luxe i el lloguer turístic expulsa la població resident i incrementa la precarietat.
- Es prioritza l’especulació immobiliària en lloc de garantir habitatge digne per a la ciutadania.
- La requalificació de sòl rústic i la destrucció d’espais naturals accelera la crisi climàtica i ambiental.
- Exigim solucions reals: protecció del territori i habitatge digne
Davant aquest despropòsit, exigim al Govern de les Illes Balears:
- Moratòria immediata a la construcció en sòl rústic i a la liberalització de sòl.
- Regulació efectiva del lloguer i mesures contra l’especulació immobiliària.
- Mobilització d’habitatges buits per destinar-los a lloguer social.
- Protecció del territori i garantia dels recursos naturals davant la pressió urbanística i turística
- Transparència i participació ciutadana en la planificació urbanística.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.