Amb aquesta nova catalogació, gràcies a una esmena de Compromís al projecte de Llei de l'Esport, els pilotaris podran competir a l'estranger i beneficiar-se de subvencions, beques o la condició d'esportista d'elit, com en la resta d'esports.
Actualment, la pilota valenciana compta amb més de 3.700 esportistes federats, 108 clubs actius i centenars d'instal·lacions on es practiquen les diferents modalitats. A més, cada temporada se celebren nou campionats oficials professionals, més de 30 competicions no oficials i més de 2.200 partides.
Compromís ha aconseguit el suport de la majoria de diputats de la Comissió d'Esports i Cultura per a dur endavant aquesta modificació. Hi ha votat a favor Compromís, Unides Podem, PNB, Esquerra, EH Bildu, el Partit Popular, Ciutadans, Vox i el Grup Mixt. Inexplicablement, només els 13 diputats del PSOE hi han votat en contra malgrat que el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, pertany a aquest partit. Una traïció al poble valencià en tota regla.
«M'haguera agradat molt que aquesta reivindicació tan valenciana s'haguera aprovat per unanimitat i no entenc per què el PSOE ha votat en contra d'un reconeixement que li dona prestigi a la pilota valenciana. Els socialistes hauran d'explicar per què estan en contra que es reconega la pilota valenciana com qualsevol altre esport», ha apuntat Joan Baldoví, diputat de Compromís.
Un esport lligat a la defensa de la llengua i la cultura
«Si haguérem de parlar d’un esport valencià per excel·lència, no hi ha dubte que hauríem de referir-nos a la pilota. I no sols perquè es tracta d’un esport autòcton, sinó perquè, a la pilota, s’ha jugat i continua jugant-se en valencià. Més encara, la gent vinculada a este esport s’ha caracteritzat des de sempre per la seua defensa de la cultura i la llengua valencianes», remarca l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la pilota.
Per a cercar els orígens de la pilota hem de remuntar-nos a l’antiga Grècia i a l’Imperi Romà, des d’on es va expandir per tota la Península. Ja en els temps de l’antiga Corona d’Aragó va esdevenir un esport molt popular practicat per membres de la noblesa. A mesura que avançava la conquesta de nous territoris, la seva pràctica s'estenia.
Al segle XVI està documentada l’existència d'importants trinquets -recintes on es juga a pilota- a València i també trobam trinquets populars oberts al poble.
Malgrat els entrebancs i les prohibicions, al País Valencià es va continuar jugant a la pilota en les seues diverses modalitats. Tot i això, hauríem de situar-nos en el període que va des de mitjan segle xıx fins a mitjan segle xx per a parlar de la que podríem anomenar l’edat d’or de la pilota valenciana. Un moment en què proliferen les partides i en què els jugadors són considerats autèntics herois populars.
Posteriorment, durant la dècada dels seixanta, la popularització dels esports de massa, l’expansió urbanística que va causar la desaparició de molts trinquets, l’augment de la circulació automobilística que va dificultar el joc als carrers varen provocar que la situació de la pilota fos quasi crítica. Però la pilota va ressorgir. Amb el procés autonòmic, i la consegüent descentralització, la Federació de Pilota Valenciana es va deslligar de l’espanyola, cosa que va permetre organitzar nombrosos tornejos oficials que incrementaren l’interés de les partides i va propiciar una major professionalització de l’esport.
Actualment, la pilota té una presència important en la vida pública valenciana, arriba a més gent que mai a través de les retransmissions de partides i de les notícies que apareixen en els mitjans de comunicació escrits, es creen i es duen avant escoles de pilota on es formen els pilotaris del futur.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si els núvols volen que Enya sigui els castellans i la parla castellana, que no espanyola, que es facin mirar el perquè algunes parts no es senten identificades amb aquella definició del supremacisme castellufat.
Jo, mentrestant que l'espanyolitat sugui només " messetativitat i perifèria" i consistesqui en fer assimilar per la força la cultura, llengua i costums castellanes, andaluses, extremenyes, mursianes i riojanes als pobles amb cultura, llengua i Història pròpies, tractant d'exterminar aquest altre patrimoni, per imposar el que és seu i fer-nos a noltros inferiors, pensaré que més que una pàtria Espanya és una metròpoli que sotmet, anula i criminalitza als pobles amb llengua materna diferent a la castellana.. I als polítics que se sotmeten a aquest joc infame, per bons que siguin en altres aspectes. jo sempre els consideraré uns traidors. Que no se queixin si hi ha independentistes, perque just el fet de que aquests siguin tan pacífics, malgrat la violència que utilitzen en contra d'ells , és una sort i un regal que els han fet els deus, però que ells,en els seus immensos egocentrisme i egoísme, no volen ni saben apreciar. Qualque dia tot això se tornarà en la seva contra, perque és ben igual que una parella en la que un dels dos maltracta i expolia a l'altre, però que malgrat l'odii i detesti, se nega a separar-se d'ell o d'ella. Ben igualet i és molt mal de païr.
Que es de trist que l'espanyolisme cultural pretengui uniformitzar tots els pobles, excloent la riquesa multicultural d'Espanya