Segons les dades de l'Anuari d'Estadístiques Esportives, els ciutadans de les Balears són els més esportistes de tot l'Estat espanyol, seguits molt de prop pels de La Rioja, els madrilenys i els navarresos. Mentrestant, extremenys, gallecs, asturians i càntabres, es troben a la cua de la classificació.
L'estudi també analitza la correlació entre l'activitat esportiva i cinc indicadors (renda per càpita, despesa de les famílies en equipament esportiu, inversió pública dels ajuntaments en esport, nivell d'estudis i edat) per descobrir el perfil de l'esportista.
A més ingressos, més pràctica d'esport
En general, a major nivell d'ingressos, més es practica esport, i viceversa. Madrid és l'exemple més representatiu juntament amb Extremadura, en l'altre extrem. La renda per càpita dels madrilenys se situa entorn als 31.000 € i és una de les comunitats amb major percentatge de pràctica d'esport (un 42,9%). Per la seva banda, els extremenys, tenen una renda per càpita de 15.752 € i una pràctica d'esport de tan sols el 28,8% de la seva població.
Els més actius en esport també gasten més en equipament esportiu
Aquelles comunitats en què es destina més diners a la compra d'equipament esportiu, són també les que practiquen més esport, i viceversa. Les Illes Balears encapçalen aquesta correlació per situar-se al quadrant de més despesa i més pràctica d'esport: la despesa de les famílies balears en esport és de 164 € (74 € més que la mitjana espanyola)i aquí practica esport un 43,6 % de la població (un 18,5% més que la mitjana d'Espanya).
Dubtes sobre l'efectivitat de la inversió pública en esport
Analitzant les dues variables s'observa una cosa curiosa: més inversió en esport no sempre ve acompanyada de més activitat esportiva. Algunes comunitats compleixen la premissa però altres compleixen, precisament, el contrari. A Cantàbria, per exemple, l'activitat esportiva està per sota de la mitjana espanyola (-13%) i, en canvi, l'ajuntament inverteix molt per sobre de la mitjana en infraestructures esportives (+ 35%). D'altra banda, a la Comunitat Valenciana s'inverteix per sota de la mitjana espanyola (-16%), però els valencians són més actius practicant esport que la mitjana (+ 5%).
Aquestes dades plantegen preguntes sobre l'efectivitat de la inversió pública local. Les comunitats que inverteixen per sobre de la mitjana volen incentivar la pràctica esportiva a través de la disposició d'infraestructures, però no ho aconsegueixen? O, s'inverteix més quan la gent és més activa en esport per satisfer la demanda?
L'anàlisi d'aquests indicadors mostra que la correlació no dóna cap resposta a la causalitat. Per entendre millor l'efectivitat de la inversió pública s'hauria d'observar les dades durant més temps i amb més detall.
L'edat no afecta gaire a la pràctica d'esport
Hi ha comunitats amb gent jove que practiquen molt esport (el cas de les Illes Balears o Madrid), però també comunitats amb habitants joves on la pràctica esportiva està per davall de la mitjana (el cas d'Andalusia o Múrcia). A l'altre extrem també hi trobam comunitats més grans però amb un elevat índex de pràctica d'esport (País Basc o Aragó).
Els balears són els qui més esport practiquen de tot l'Estat
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Se han contado los kilómetros recorridos, persona a persona, de todos los españoles. Seguro que los catalanes, son los segundos. ¡ah!. Estos no son españoles, pero si cuando.... les conviene.
Amb la dreta governant, s' ha obert una encletxa que de cada pic és més ampla, entre els sous dels executius i polítics i la resta de treballadors, que son els que estiren del carro de la societat. Amb una legislatura més d' aquests " ppaios" al Gobierno, viurem com a les noveles de Dickens. No sé si a cualcú li fa il.lusió viure una d' aqueixes noveles, però a jo no.
I els fatxes i gonelles li han donat una mala connotació. A jo m' escarrufa, perque per aqueixa gent, un balear és un quillo foraster, bastant fatxeta, que no sap ni vol parlar la nostra llengüa.
Balears? Quins balears? Som mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. El gentilici "balear", a banda de tenir connotacions provincianes, no ens defineix en absolut.
Qui fuig de Déu, debades corr!
Un detall sobre les mitges de la renda per capita: és una xifra que pot ser mal usada ja que mai especifiquen si hi ha molta gent guanyant aproximadament aquella quantitat o si la xifra és producte d'uns pocs guanyant mooooltissim per sobre de la mitja i mooolta gent guanyant moooolt per davall. (Endevinau on passa això! Si, heu encertat, aquí!)