Rafel Nadal imposa la seva llei davant Federer i aconsegueix la seva setena corona

Amb un inici explosiu, l'esdevenir del duel semblava una supervivència del més fort sobre una terra més ràpida que de costum. Amb les cartes a la taula, cadascú guanyava el seu servei sense problemes (1-1). A la primera pilota de 'break', el manacorí aprofità l'ocasió per prendre avantatge. Davant un rival que oferia un ritme fulgurant, el suís aguantà les envestides amagat al fons de la pista (3-1) i sense donar gairebé sense angle a la pilota.

Federer forçava al màxim amb la dreta davant un Nadal que restava de forma incommensurable per trencar de nou el servei (4-1). En 21 minuts de partit i sense arguments, el número tres del món s'agafava a la seva treta davant tant daltabaix, però el balear era un remolí i s'adjudicà el set (6-1).

En la segona mànega, el suís va voler despertar per transformar la seva debilitat en fortalesa sabent que era vital començar amb avantatge en el primer joc. Després de dos 'deuces', Nadal minimitzà la reacció del seu rival restant molt a prop de la tanca (1-0). Era un altre revés, una nova poalada d'aigua freda per a un Federer molest i que en el piloteig caminava sense encert. En plena agonia seva, davant hi havia el manacorí que trobava en el 'passing' una arma poderosa. S'acostava al títol amb molt aplom (4-0).

En la seva final número 111, la primera el 2013, Federer intentà treure Nadal del seu lloc sense èxit. El suís oferí major resistència en aquest segon set encara que no servís en excés (5-2). Encara que va tractar de no abaixar els braços i esgotar al màxim les seves opcions, però Federer va acabar sucumbint malgrat la seva gosadia inconformista (6-3).

D'aquesta manera, amb la revàlida del títol a Roma, Nadal aconsegueix el tercer Màsters 1.000 d'enguany i manté el seu poder en terres italianes des que el 2005 s'imposés per primera vegada a la final davant l'argentí Guillermo Coria. Des de llavors, ha aconseguit set títols en vuit anys.