Javi Márquez es lamenta de l’expulsió i Víctor intenta que abandoni el camp. | Ricardo Ordóñez

TW
1

I avui l’excusa és la injusta expulsió de Javi Márquez. El Mallorca perdé ahir davant la Reial Societat (3-0) un partit en el qual jugà amb deu futbolistes des de poc abans que es complís la primera mitja hora de joc. Enfonsats! Humiliats! El conjunt de Joaquín Caparrós totalitza només 6 punts dels darrers 51 disputats i ja fa 17 partits que no aconsegueix mantenir la porteria a zero.

La situació del Mallorca és dramàtica, però Llorenç Serra Ferrer manté, si més no de moment, la seva confiança en el tècnic, que previsiblment es jugarà la feina dissabte davant l’Osasuna.

El Mallorca no juga a res, és molt feble en defensa, no té idees ni imaginació en el centre del camp i en atac ara just disposa de Gio dos Santos. Aquest equip està en descomposició, és un desastre i ja fa setmanes que no queden arguments per justificar la continuïtat del tècnic.

El Mallorca necessita un revulsiu, un canvi per intentar lluitar per la permanència. Els futbolistes ja no confien en Caparrós. El tècnic ha convertit en polivalents la pràctica totalitat dels futbolistes, que utilitza en dues o tres posicions diferents. Podria ser una dada positiva, però no ho és perquè Caparrós ha aconseguit que gairebé tots els seus homes ho facin ara malament en qualsevol demarcació.

Ahir, d’inici, debutaren el lateral dret Hutton i el migcampista Tissone, però la seva aportació fou quasi nul·la.
El partit començà bé i durant els primers minuts semblà que el Mallorca duia la iniciativa. Fou un miratge, ja que la Reial Societat no tardà gaire a agafar el control del partit.

El conjunt donostiarra es féu seva la possessió de la pilota i les aproximacions amb perill a la porteria de Calatayud començaren a sovintejar. El Mallorca ja era clarament superat quan Teixeira Vitienes mostrà la segona cartolina admonitòria a Javi Márquez de manera injusta. Caparrós no es torbà a reaccionar i donà entrada a Pep Lluís Martí en substitució de Hemed. Iabans del descans, es pogueren veure unes mans molt semblants a les que havien provocat l’expulsió de Márquez, que serviren perquè Caparrós criticàs l’àrbitre.

El domini dels guipuscoans era absoluta, però s’arribà al descans amb el resultat inicial.

El Mallorca va fer encara una passa més enrere i el domini dels homes de Montanier fou total des de l’inici del segon temps. Castro aprofità un rebuig de Calatayud per marcar un gol que no celebrà.

La Reial tenia tancat el Mallorca i res no canvià quan Antonio López suplí N’Sue. Un cop de cap de Nunes que aturà Bravo fou la més clara oportunitat d’un equip que aleshores ja havia abaixat els braços.

Carlos Vela va fer el segon quan faltaven poc més de vint minuts per al final i Ifrán marcà el tercer.  Alfaro entrà per Tissone, però res no varià. El Mallorca havia perdut  i la permanència es troba ja a quatre punts.