Crisi total

Una crisi esportiva que deixa l'equip a l'abisme de Segona

Esbrinar les causes que han situat l'equip dins l'abisme que pega a Segona és complicat, ja que són moltes i variades. En primer lloc, s'ha d'esmentar la mala planificació a l'hora de confeccionar la plantilla. Hi ha errades de consideració que han provocat que el Mallorca tingui un grup desequilibrat. Així mateix, és clar que la direcció esportiva -Llorenç Serra Ferrer- s'ha equivocat amb la contractació d'alguns futbolistes, que estan oferint un rendiment molt per davall del que se n'esperava. A més, el projecte de base amb què arribà el pobler agonitza. El Mallorca B també ocupa posicions de descens a Tercera i Caparrós manté una inexistent relació amb el responsable del futbol base, Toni Prats, i el tècnic del filial, Miquel Soler.

L'inici del Mallorca a la Lliga fou esperançador, no tant pel joc sinó pels resultats. De fet, fins i tot la il·lusió europea es presentà a Son Moix.

Però a la sisena jornada, els de Caparrós perderen per la mínima a Getafe i no han tornat a guanyar, ni en Lliga ni en Copa. Les causes són diverses, tot i que és evident que és imprescindible recuperar la consistència defensiva. L'equip, en aquest sentit, té nombroses dificultats per mantenir la porteria a zero, l'única i principal preocupació del tècnic d'Utrera. Els gols han estat producte molts cops d'errades individuals, malgrat que és manifest que el Mallorca té un problema defensiu col·lectiu més enllà dels puntuals desencerts.

A la porteria s'evindecia una planificació deficient. Aouate, malgrat que enguany està realitzant una temporada molt irregular, amb errades de consideració conjugades amb bones intervencions, és el titular indiscutible, fins i tot a la Copa del Rei. Caparrós disposa de dos porters més, Calatayud i Rubén Miño. Sembla obvi que no té sentit contractar Rubén Miño, que jugava en el Barcelona B, si no abandona l'entitat Calatayud. Tenir tres porters a la primera plantilla és innecessari i pot convertir-se en un focus de problemes. A més, es tapa la trajectòria del porter del filial Yeray.

En defensa, el Mallorca ha perdut per diferents circumstàncies Pau Cendrós, Zuiverloon, Cáceres, Ivan Ramis, Chico i Martí Crespí. Avui ja és ben segur que no s'ha encertat en els recanvis. Geromel, procedent del Colònia, és un futbolista experimentat, però car. Anderson Conceiçao, que arribà del Figueirense brasiler, ha disposat de molts minuts, però és evident que no ha aconseguit adaptar-se a la competitivitat de la Primera Divisió.

Ximo és l'únic lateral dret, encara que Caparrós confia molt en la progressió d'N'Sue en aquesta posisició. De moment, el rendiment de Ximo és discret. La virtut principal és la velocitat, però té importants mancances. Al lateral esquerre, Antonio López n'és el titular inqüestionable. El seu rendiment pot catalogar-se de bo, sense virtuositats. Bigas ha assolit la titularitat, després de la lesió del madrileny, mentre que la presència de Kevin és testimonial.

Al centre del camp, per on la pilota circula poc, Javi Márquez i Tomás Pina són dos dels millors futbolistes de la plantilla. Però sense el suport dels homes d'atac es limiten a enviar pilotes llargues i a destruir el joc rival. A més, la lesió de Joao Victor, quan es trobava en el seu millor moment d'ençà que arribà a l'Illa, provocà el fitxatge d'Andreu Fontàs. El de La Masia desembarcà com la segona opció de l'entitat, després de la negativa de Jonathan dos Santos, i no s'ha guanyat la confiança de Caparrós ni com a pivot defensiu ni com a central i no ha tingut continuïtat. A més, Pep Lluís Martí ha passat a tenir un rol secundari.

A les bandes, Pereira ha perdut l'espurna ofensiva i només ha marcat una diana. La situació s'agreuja si els focus apunten al voluntariós però estèril N'Sue i als desapareguts Arizmendi i Alfaro. El cas dels dos darrers és sagnant perquè, sent dos dels futbolistes més ben pagats del planter, la seva aportació és nul·la.

Giovani dos Santos fou el cop d'efecte de Serra Ferrer per tancar el mercat de fitxatges, després de no poder concretar l'arribada del davanter desitjat pel tècnic, el serbi Nikola Zigic. El mexicà il·lusionà el mallorquinisme, que suposà que l'equip efectuaria un bot de qualitat. Caparrós s'entestà a fer-lo jugar al costat de Hemed i condemnà Víctor a la banda. No donà resultat i ara, resituat a l'esquerra, només deixa mostres de la seva qualitat amb comptagotes.

Finalment, Tomer Hemed inicià la Lliga amb registres golejadors que provocaren l'atreviment de comparar-lo amb Messi o Falcao. Ara, tot i que l'israelià mostra fam, no té el punt de mira afinat. I Víctor. La clamorosa errada en el duel de diumenge és una mostra de la depressió que travessa l'equip. Lluita i s'hi deixa la pell, però sense confiança, les pilotes es riuen dels davanters vermells i es neguen a anar entre els tres pals. Una crisi que ha deixat l'equip a l'abisme que porta directament a Segona.

La crisi institucional amenaça Cladera

El consell d’administració del Reial Mallorca es troba dividit i enfrontat. D’una banda, Llorenç Serra Ferrer té el suport de Jaume Cladera i de Miquel Coca. A l’altra, tot i que no tenen res firmat –o així ho asseguren–, s’hi troben Pere Terrasa i Utz Claassen. Les darreres setmanes han suposat un canvi a la majoria accionarial, ja que Biel Cerdà, que sempre s’havia alineat amb Serra Ferrer, és un dels membres del consell d’administració que s’ha mostrat favorable a la destitució de Jaume Cladera. És una incògnita encara saber a quin tipus de pacte ha arribat amb Claassen, però tot fa pensar que Cerdà és ja el més ferm aliat de l’alemany.

En aquest sentit, la setmana passada, Cerdà fou un dels que sol·licità a Jaume Cladera que convocàs de manera immediata el consell d’administració en el qual s’ha d’abordar la seva destitució.

La situació interna és insostenible i és quasi imprescindible que un dels dos bàndols abandoni l’entitat i es pugui recuperar la pau institucional. En aquest sentit, Cerdà fa gestions per intentar donar una sortida digna a Serra Ferrer, ja que pretén que Claassen compri les accions del pobler. D’altra banda, Serra i Cladera treballen per recuperar la majoria. Ho poden aconseguir adquirint els títols de Cerdà o Terrasa.

De fet, dies enrere es va saber que Terrasa havia rebutjat una oferta de compra per les seves accions que li havia formulat Jaume Cladera. L’encara president li n’oferia 2,4 milions d’euros. És a dir, el doble dels doblers que hi havia invertit. Això no obstant, la va desestimar.

La demanda del G30 agreuja la crisi econòmica

El Reial Mallorca ha d'afrontar els pagaments prevists pel concurs de creditors per no entrar en dissolució. La gran amenaça econòmica, en tot cas, és la demanda de 10 milions d'euros presentada pel G30, després que el Mallorca decidís rompre de manera unilateral el contracte amb Mediapro. S'ha de comptar també amb una altra demanda d'11 milions d'euros en concepte de danys i perjudicis. A més, la gestió ordinària del club deixarà, previsiblement, un dèficit superior als 10 milions.

La crisi social buida les graderies de Son Moix

La crisi social afecta, i molt, el Reial Mallorca. L'equip vermell ha disputat vuit partits de Lliga a Son Moix amb una mitjana d'aficionats de 12.509 espectadors. I això que ja han passat per Palma el Reial Madrid, el Barcelona i el València, sense que l'estadi s'omplís en cap dels casos. Les estadístiques de la Copa del Rei escarrufen, ja que s'hi han disputat dos partits, contra el Deportivo de la Corunya i el Sevilla, amb una mitjana de 4.800 seguidors.

A més a més, tot i els esforços de l'entitat per aconseguir augmentar el nombre de persones, Son Moix continua registrant entrades molt fluixes. De fet, són molts els aficionats que no volen anar al camp ni de franc.

La manca de públic, sigui com sigui, és la conseqüència de la fractura existent entre l'entitat i la societat, que ja no creu en el projecte del pobler Llorenç Serra Ferrer.