La crisi és total. El Mallorca empatà (1-1) davant el Saragossa, que jugà amb deu quasi tot el partit, però almanco evità entrar en descens. L’equip acumula decepcions i té un sol punt en nou partits. Ahir, tot i jugar davant un rival en inferioritat, només a la segona meitat –quan l’adversari estava esgotat– fou clarament superior. El Saragossa marcà en la seva única oportunitat i després es limità a defensar a l’espera del xiulet final.
Ahir, era imprescindible canviar, capgirar la tendència i iniciar el camí cap a la tranquil·litat. No va ser així i, fins i tot, durant alguns minuts del primer temps es pogueren sentir xiulets i protestes. Joaquín Caparrós presentà un onze diferent, amb substancials novetats respecte de l’habitual equip a la Lliga. Així, Nunes, recuperat de la lesió, retornà a l’onze a la Lliga i suma ara 205 partits amb el Mallorca a Primera Divisió, només superat per Olaizola (207) i Nadal (255). El seu company a l’eix de la defensa fou Geromel, mentre que Ximo i Bigas ocuparen les bandes. Conceiçao ni tan sols no entrà a la convocatòria. Javi Márquez, que en el partit de Copa davant el Deportivo mostrà un bon nivell, se situà vora Pina –Fontàs quedà a la banqueta–, amb N’Sue i Pereira a dreta i esquerra. I en atac, Víctor i Hemed, la parella que tan bons resultats oferí a l’equip a l’inici de campionat. Així, Gio Dos Santos veié l’inici del matx a la banqueta.
El duel començà de la millor manera per al Mallorca, ja que l’holandès Loovens fou expulsat en el minut 12, després de rebre la segona cartolina admonitòria per haver comès un clar penal sobre N’Sue. Víctor agafà l’esfèric per llançar la pena màxima, Hemed es dirigí al punt de penal i, després d’abraçar el seu company, es retirà de l’àrea. L’algaidí xutà i Roberto, excepcional, desvià l’esfèric. El Mallorca havia tudat una oportunitat única per inaugurar el marcador, per agafar confiança i aconseguir un triomf balsàmic.
La desgràcia no arribà sola, ja que tot seguit Apoño llançà una falta, Geromel rebutjà en curt i la pilota, després de rebotar en Nunes, quedà morta davant Postiga, que només hagué d’espitjar l’esfèric (0-1). Quin desastre!
Caparrós no tardà a cercar-hi solucions i féu entrar Dos Santos en substitució de Ximo. El Saragossa, amb deu homes, cedí la pilota al Mallorca, que mai no sabé què fer-ne. El conjunt illenc tenia la possessió, però els seus intents morien un pic i un altre a les rodalies de l’àrea. Faltava criteri, imaginació, verticalitat, valentia...
El cronòmetre avançava, però s’arribà al descans amb mínim triomf aragonès i tímids xiulets i alguns mocadors a la graderia.
La segona part començà sense canvis. El Mallorca tenia la pilota, però era evident que faltava confiança i fe en el triomf. Els espectadors mostraven el seu disgust amb crits, però els homes de Caparrós no tardaren a arribar amb claredat a l’àrea contrària. El Saragossa estava esgotat, però Hemed, Nunes, en dues ocasions, N’Sue... no encertaven.
Alfaro entrà per Márquez, molt cansat i ja desdibuixat, i el domini, aleshores, era ja absolut. Poc després, el tècnic arriscà encara més i Marc Fernández suplí Bigas i continuà el domini vermell. El gol havia d’arribar i arribà. Una mil·limètrica centrada de Dos Santos fou rematada per Víctor amb el cap completament sol per igualar el duel.
Quedaven quatre minuts per al final, més la perllongació, i el Mallorca insistí de manera constant en el seu aclaparador domini. Marc Fernández disposà d’una clamorosa ocasió, però el seu xut sortí fora per poc. Així, el Saragossa aconseguí sumar un punt davant un Mallorca que hauria pogut guanyar, però que empatà a cinc minuts del final.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.