Miquel Coca,membre del consell d’administració del Reial Mallorca i advocat. | J.Torres.

TW
0

Miquel Coca Payeras (Palma, 1952) és catedràtic de Dret Civil de la Universitat de les Illes Balears i misser en exercici. Amic dels seus amics, viu amb passió la seva professió. Entrà a formar part del consell d'administració del Reial Mallorca de la mà de Llorenç Serra Ferrer.

Per què entràreu en el Reial Mallorca?
Per amistat, per la insistència de Llorenç Serra. A més de client meu des de fa anys, és un amic que m'hi va insistir en els darrers moments, poc abans que es materialitzàs la compra. Deu dies abans no tenia la més mínima implicació en l'adquisició d'accions.

És estrany que una persona que no és mallorquinista de tota la vida s'impliqui en un projecte així?
Ho vaig fer per amistat. Llorenç em va transmetre la seva il·lusió per aquest projecte i vaig entrar-hi pensant que podia col·laborar-hi en les qüestions jurídiques i en el concurs que estava en marxa...

Entenc que no sou en el Reial Mallorca per guanyar doblers?
No. De cap manera. És més, des que estic en el Mallorca els meus ingressos han davallat, perquè no he pogut dedicar el mateix temps a la meva professió de misser... Basta veure les declaracions de renda per comprovar-ho.

Però cobrau quan feis una feina per al Mallorca?
Evidentment. En el Reial Mallorca, jo no només faig d'advocat, sinó que durant molt de temps he estat implicat en el treball del dia a dia, fent feines de coordinació, de direcció. Ho podem anomenar com vulgueu. Aquest tipus de coses requereixen molta dedicació, que no he cobrat ni cobraré. De fet, de la meva retribució he pagat diverses factures del Mallorca, com per exemple els panells de la presentació del projecte del Lluís Sitjar, la prova pericial de l'arquitecte que presentàrem per evitar l'enderrocament del Lluís Sitjar... i moltes altres.

Quantes vegades us heu penedit d'haver acceptat fer part de l'accionariat del Mallorca?
Moltes vegades.

Us equivocàreu?
Ha resultat una decisió amb conseqüències molt dures.

Però ho tornaríeu a fer?
No. Hi ha gent que diu que de les noves experiències sempre se n'aprèn, però jo crec que conèixer personatges amb aquesta qualitat humana no t'aporta res. No reconèixer-ho, quedar-se amb el tòpic que tot són experiències, crec que és enganar-se.

Vós mai no heu evitat l'autocrítica?
Clar. A mi no m'importa reconèixer errades. Jo crec que ens ha perjudicat molt, durant aquest temps, tenir dins el club gent que no va en la mateixa direcció en la que va la majoria dels accionistes. Et suposa una doble feina. Al treball quotidià de gestió, s'hi ha d'afegir el d'intentar desactivar la gent que estira en sentit contrari i que allò que vol és que fracassis...

Sembla que la solució és que un dels dos grups abandoni...
La solució és que el que quedi lluiti constructivament per obtenir el millor per al Mallorca. Els problemes que sorgeixen a les societats anònimes es resolen de manera democràtica, respectant les decisions de les majories.

Però si tots formau part de l'accionariat i del consell d'administració, hem de suposar que tots voleu el millor per al Mallorca... també Pere Terrasa i Utz Claassen.
En teoria, Claassen i Terrasa volen el bé del Mallorca, però després hi ha els fets.

Creis que hi ha accionistes que volen el mal del Mallorca?
No és que vulguin mal per al Mallorca, però hi ha accionistes que defensen els seus interessos, principalment. Per tant, si els interessos, en un determinat moment, van contra el Mallorca...

N'estau convençut?
Sense cap dubte.

I en qui pensau quan feis aquesta afirmació, en Claassen o en Terrasa?
En els dos. Terrasa i Claassen defensen els seus interessos.

Sou molt dur, no?
No només ho pens, sinó que ho estic vivint.

L'única solució és que un dels dos blocs abandoni?
Sí, o que es respectin les decisinos dels òrgans. Es tracta que les minories actuïn d'una manera democràtica i constructiva.

És possible encara la convivència entre els dos grups?
Crec que nosaltres, i concretament jo, he procurat no respondre als insults. La crítica no em preocupa... Estic obert a la crítica. Entenc que no és admissible l'insult o la desqualificació professional o personal.

Però us equivocàreu quan diguéreu allò de "Terrasa o jo"?
Jo mai no he dit això de "Terrasa o jo"... D'aquelles declaracions no n'estic gens penedit... Em demanaren si en aquesta situació només hi havia una solució: que se n'anàs. Jo vaig respondre: "O que ens n'anem nosaltres". Això és el que jo vaig dir. Hi ha infinitat de tòpics que es van repetint. Per exemple, es diu sobre el tema Alfaro que Pere Terrasa no va voler firmar. Jo crec, tot i que no n'estic segur al cent per cent, que aleshores no tenia firma.

En tot cas, sí que és vera que Pere Terrasa es va oposar a l'operació?
Pedro Terrasa no diu res fins que, després de les meves declaracions, comença a remoure papers dins el club, a filtar cap aquí i cap allà i troba això d'Alfaro. Aleshores, envia un burofax al president en què insinua que l'operació és sospitosa i deixa caure que hi pot haver un enriquiment per part d'algú.

I vós estau segur de la transparència de l'operació, de la seva bonda, que ningú no s'ha volgut enriquir?
Ben segur. Ningú no s'hi ha enriquit.

I no trobau sospitós que les mateixes empreses implicades en l'operació Alfaro estiguin també involucrades en la contractació de Joao Víctor i Ratinho?
No. Es fan uns pagaments per unes determinades gestions.

Perdonau la insistència, però entenc que defensau l'honestedat tant de l'operació Alfaro com de la contractació de Joao Víctor i Ratinho?
Sí, evidentment. Ara bé, si algú em demostra el contrari... Fins allà on jo conec, són operacions absolutament regulars.

Però poc habituals...
No. És bastant habitual. Es paguen els 500.000 euros per tenir garantida la contractació d'un jugador que acaba contracte la temporada següent i no és gens irregular pagar-ne una comissió a l'agent. Què va passar? En un determinat moment, l'entrenador -aleshores Laudrup- va dir a Serra Ferrer que volia Alfaro de manera immediata, que no es podia esperar una temporada... Per aconseguir el futbolista abans del 30 juny del 2012, s'hagué de pagar al Sevilla...

L'objectiu és ara vendre el Mallorca tan aviat com sigui possible?
Una vegada que estam en el Mallorca, tenim una responsabilitat. Hem d'intentar deixar el club en mans d'algú que t'ofereixi un mínim de garanties de continuïtat.

Si no tenieu les possibilitats econòmiques per fer la inversió econòmica necessària, per què us hi ficàreu?
Pensàvem que gestionant bé seria suficient. Hem fet feina de valent per aconseguir un equilibri pressupostari i dotar el club de viabilitat econòmica. Era la primera passa i s'ha aconseguit. Una passa següent amb objectius mes ambiciosos requereix una important aportació de capital addicional.

Estau obligats a vendre a final de temporada?
No necessàriament. Es pot aguantar si els nostres deutors compleixen els seus compromisos de pagament.

Sembla, en tot cas, que IB3 no complirà.
Ho estam negociant.

Idò no és segur que el Mallorca canviï de propietari la temporada que ve?
Segur, no ho és.

Idò probable?
Més que probable, possible.

Idò us veis encara en el Mallorca la temporada que ve?
Si no trobam un comprador solvent... és possible que Serra Ferrer hi continuï.

I podreu afrontar els pagaments necessaris?
Sí, crec que sí.

Claassen presentà una querella per estafa que no ha estat admesa a tràmit.
Però supòs que Claassen encara donarà continuïtat a aquest capítol.

Però fóreu vosaltres els que féreu possible que Claassen sigui avui accionista...
Va ser una errada. Entenc que el seu objectiu final és controlar el club. Em sembla evident, perquè Serra Ferrer li va voler comprar les accions al mateix preu més els interessos i ho va rebutjar. És obvi que ell, en no anar dilluns a la junta d'accionistes, pretenia desestabilitzar l'entitat.

També s'ha produït un conflicte amb la Federació de Penyes...
No és un tema que em preocupi. De qui són les penyes? Del Mallorca. No són ni de Terrasa, ni de Claassen, ni de Serra. Haurien de donar suport al Mallorca per damunt de tot.

I amb els treballadors?
Encara no sé què ha passat. No hi ha constància de cap denúncia.

El projecte del Lluís Sitjar sí que ha estat un gran bluf?
No ho crec, perquè explicàrem que teníem el desig de poder fer un nou Lluís Sitjar. No està descartat. És difícil, però clar que és possible.