TW
0

A tots els partits hi ha tres punts en joc. Però és inevitable pensar que uns duels són més favorables que d'altres per sumar triomfs.

Joaquín Caparrós no ho ha tingut gens fàcil en les darreres jornades amb enfrontaments de gran dificultat. Dit això, tampoc no pot obviar-se que el conjunt vermell va perdre, precisament, el duel teòricament més senzill -davant l'Sporting de Gijón-. En tot cas, ara arriba l'hora de la veritat amb un seguit d'enfrontaments que, en principi, són ben assequibles.

No som, en qualsevol cas, especialment optimista, tot i que estic convençut que aquest Mallorca no patirà per baixar, ja que hi ha una sèrie de conjunts molt pitjors. Ara bé, la qualitat no s'ha de mostrar sobre el paper, sinó damunt la gespa. A mi, em preocupa el fet que Joaquín Caparrós encara no ha trobat l'onze ideal i, fins i tot, tenc dubtes que ja tingui clar quin és el sistema tàctic que ha d'emprar l'equip. I no m'agrada que futbolistes de qualitat i imaginatius com Sergio Tejera no siguin titulars, i no entenc per quina estranya raó ha desaparegut el francès Pereira. I moltes altres coses.

Allò més important no són els rivals, sinó el Mallorca. El conjunt de Caparrós és imprescindible que faci d'una vegada una aposta de joc clara i sense dubtes. Aquest equip té qualitat per aconseguir la permanència, hi ha conjunts pitjors, però comença a ser hora d'espavilar-se. De fet, equips que teòricament són molt pitjors que el Mallorca són ara mateix per davant el conjunt de Caparrós. Espavilar-se és ja una necessitat per evitar esglais i patiments innecessaris.