Demagògia esportiva

Si no hi ha doblers per pagar les empreses que atenen els discapacitats, és normal que no n'hi hagi per als clubs d'elit de les Balears. Si la crisi provoca retallades substancials en el món educatiu i en el sanitari, és ben lògic que no hi hagi efectiu per als equips més representatius d'aquesta terra. Aquestes afirmacions són, en definitiva, el que alguns ja anomenen demagògia esportiva.

Cal pensar que fer política és prendre decisions, decidir com es gasten els molts o pocs recursos públics. Els clubs d'elit de l'Arxipèlag confiaven, si més no, de mantenir les subvencions d'anys anteriors i ara es troben que la retallada els farà gairebé impossible la supervivència.

Són molts els equips de primera línia de les Illes que, previsiblement, no podran acabar la temporada, que hauran d'abandonar la Lliga abans d'arribar al final. Quina vergonya! Quin desastre! El Govern té l'obligació moral de mantenir les ajudes pactades, ja sigui per escrit o verbalment. Morir amb dignitat és un dret inexcusable, també per a una entitat esportiva. S'hauria de fer l'esforç necessari per evitar ridículs i humiliacions.

No posaré en dubte la necessitat de retallar, de reduir de manera considerable la subvenció dels clubs, però l'Executiu hauria d'establir els mecanismes per garantir que els nostres equips acabin la campanya amb un mínim de dignitat. El contrari seria irresponsable.