On no n’hi ha, que no n’hi cerquin

Perdre, i de manera clara, davant el FC Barcelona entra dins la més absoluta normalitat. Ara bé, el Reial Mallorca fou humiliat (5-0) pel conjunt blaugrana en un partit esperpèntic i ridícul del conjunt de Joaquín Caparrós. La derrota fou cruel, però no tant pel nombre de gols rebuts, sinó pel joc dels illencs, per la manera d'afrontar el partit. Hi faltà agressivitat i intensitat i hi sobrà indolència. Un hat-trick de Messi, una diana de Cuenca i una altra d'Alves materialitzaren les ocasions dels locals.

Quin desastre! Els homes de Guardiola, tot i presentar un onze farcit de futbolistes poc habituals, fou molt superior, acaparà la possessió de la pilota i controlà el duel en tot moment. El domini del Barcelona era absolut davant un Mallorca patètic que es limitava a córrer darrere l'esfèrica. Li mancava intensitat, precisió, imaginació, creativitat, capacitat de lluita, sacrifici...
El conjunt català movia la bolla amb rapidesa i els visitants sempre arribaven tard a la pressió. Així, no tenien ni l'opció de fer falta al rival.

El monòleg dels amfitrions era absolut. S'havia parlat molt de crisi de joc dels blaugranes, de la sequera de Messi... El Barça i l'astre argentí dissiparen els dubtes de la millor manera possible: amb bon futbol i gols. El Mallorca era una caricatura d'equip, extremadament dèbil en defensa i gairebé inexistent al centre del camp i en atac. Joaquín Caparrós continua a la recerca del millor onze. Ahir, una setmana més, introduí canvis a l'alineació. Ningú no podrà negar al tècnic andalús la seva valentia, perquè tot i la visita al Camp Nou per enfrontar-se amb el totpoderós Barça, va fer debutar el jove davanter del filial Álvaro, de 20 anys.
Aouate, evidentment, se situà a la porteria. A la defensa, Cendrós i Bigas en foren una setmana més els laterals, mentre que Chico i Ivan Ramis se situaren a l'eix de la saga. A la zona ampla, Caparrós optà per ubicar Pep Lluís Martí i Joao Víctor com a pivots, amb Tissone just per davant. A les bandes, s'hi col·locaren N'Sue i Castro amb Álvaro com a home més avançat. L'entrenador advocà, així, per un equip jove i innovador, però deixà el talent i la imaginació de Tejera a Palma.

Pep Guardiola manifesta sempre un escrupolós respecte pel rival. Ara bé, d'aquí a treure un onze farcit de suplents amb Xavi a la graderia i homes com Piqué, Iniesta, Cesc i Puyol a la banqueta... El partit començà amb domini total dels locals, si bé foren els vermells els qui disposaren més aviat d'una oportunitat bona. Joao Víctor, tot sol i a boca de canó, no va saber aprofitar una precisa passada de Castro des de la banda esquerra. Fou la primera i l'única ocasió clara de gol per als deixebles de Caparrós. Es tractà d'un petit parèntesi dins el monòleg blaugrana.

Encara no s'havia complert el primer quart d'hora quan N'Sue tocà la pilota amb la mà a l'interior de l'àrea. Messi aprofità el penal corresponent per inaugurar el marcador.  La superioritat dels blaugranes era absoluta i, al cap de mitja hora de joc, Messi ja havia aconseguit un hat-trick. El Mallorca oferia grans facilitats als locals, que no tenien cap problema per combinar a les rodalies de l'àrea. Així, s'arribà al descans amb el partit del tot sentenciat (3-0).

Caparrós donà entrada a Zuiverloon per Tissone i a Martí Crespí en substitució d'Ivan Ramis. No serví de res, és clar, i Cuenca, que humilià una i altra vegada el lateral mallorquinista, va fer el quart. El domini dels amfitrions era absolut i així continuà. El tècnic d'Utrera reordenà l'equip per afrontar el darrer quart d'hora i Víctor reemplaçà Pep Lluís Martí.

Semblava que el cronòmetre no avançar per als illencs, que patien un autèntic suplici. Feia molts de minuts que el duel estava sentenciat, però Dani Alves, en el temps de perllongació, arrodoní el marcador amb un xut llunyà que Aouate no pogué aturar.