Pep Verger17/10/11 0:00
TW
0

Caparrós (I)
Un valuós i meritori empat davant el València no ha de servir per instal·lar la plantilla del Reial Mallorca dins l'autocomplaença. Ben al contrari, el duel del debut de Joaquín Caparrós va servir perquè quedàs ben clar que el tècnic andalús té encara molta feina per davant. Quasi tots els futbolistes que han passat per la sala de premsa de Son Bibiloni des de l'arribada de Caparrós han estat interrogats sobre el mètode de feina del nou entrenador.

Idò bé, en més d'una oportunitat hem pogut escoltar els futbolistes referint-se a l'especial èmfasi que posa Caparrós en l'estratègia, tant defensiva com ofensiva. Dissabte, ens va quedar ben clar que resta encara molta feina per fer, atès que cada treta de cantonada del València suposava un gran patiment per a la defensa mallorquina. Ah, i el gol de l'equip d'Unai Emery, com no podia ser de cap altra manera, va arribar després d'una gran badada defensiva a la sortida d'un córner.

Caparrós (II)
Em preocupen les errades de concentració del Reial Mallorca, les badades defensives, veure que el rival et crea perill una i mil vegades a pilota aturada... Ara bé, personalment, consider molt més greu la falta de gol de l'equip. Sí, ja sé que s'han aconseguit tres dianes en els dos darrers partits, però no podem oblidar que les tres han estat de penal. A més, dissabte, per exemple, el Reial Mallorca no creà ni una sola oportunitat de gol clara. El problema no és que Hemed i Víctor fallassin una i mil vegades o que Alfaro es mostràs desafortunat. Les ratxes dels golejadors van i vénen, canvien, però si no es creen ocasions... Aquest és l'autèntic problema. Vull dir que, per ventura, hem de deixar de mirar els davanters i fixar-nos una mica més en el centre del camp, en l'aportació dels homes de banda...

Crisi
Ho he sentit sempre i mai no m'ho havia qüestionat. Diuen que les crisi als despatxos, tard o d'hora, es noten sobre la gespa. Idò bé, a Barcelona hi ha ara mateix un gran debat obert per esbrinar si la divisió del barcelonisme entre els partidaris de Joan Laporta i els seus detractors acabarà afectant l'equip. N'hi ha que recorden que el conjunt, aleshores presidit per Laporta, continuà guanyant, tot i les dues desercions massives de directius que patí. Guardiola ha sabut aïllar els futbolistes en el passat i és ben segur que ara també ho farà. A més, els fets que afecten la llotja no tenen conseqüències directes sobre els futbolistes, perquè els seus emoluments no estan en perill o la graderia, molt difícilment, se'n farà ressò durant un duel. I en el Mallorca? En el Reial Mallorca, la crisi avui està aïllada a la zona noble, però...

Les penyes, per exemple, no contribueixen gens a la calma, demanant dissabte la dimissió del conseller Biel Cerdà durant la disputa del matx. Les diferències, evidentment, són enormes entre el FC Barcelona i el Mallorca, i qualsevol comparació és quasi irreverent. Josep Guardiola és el referent del barcelonisme i en aquesta terra nostra estam, com quasi sempre, sense líder, sense un model clar. Llorenç Serra Ferrer, que hauria d'haver assumit aquest paper, ara ja sabem que no en sap. En un any ha dilapidat tot el seu crèdit i, ara per ara, el pobler ja està del tot desprestigiat. Només veig una solució:resar parenostres i avemaries.