Un empat de penal i en el darrer alè (1-1)

El Mallorca maquillà un mal partit davant el València i sumà un valuós punt (1-1) quan el partit ja agonitzava i la derrota semblava segura. El davanter israelià Hemed, que ja marcà dos gols des del punt fatídic en la darrera jornada de Lliga, fou l'encarregat de transformar la pena màxima. I ja en duu tres. Els empats sempre valen un punt, però és prou evident que les sensacions són ben diferents en funció de mil-i-una variables. Ahir, el fet que el Mallorca marcàs en el temps de perllongació provocà que els futbolistes i els aficionats abandonassin Son Moix contents i satisfets, amb el convenciment que s'hi havia salvat un punt. Certament, sumar davant el València sempre és positiu, tot i que el conjunt d'Unai Emery aplicà ahir la llei del mínim esforç a la primera meitat i desaparegué en la represa.

Així, el debut de Joaquín Caparrós a la banqueta fou decebedor. L'equip mostrà els defectes de quasi sempre i, una vegada més, la millor virtut fou l'entrega, la lluita i el coratge d'un grup de futbolistes compromès. D'inici, el tècnic andalús, que ahir feia 56 anys, alineà l'onze previst, sense canvis.

És a dir, que Aaoute ocupà la porteria, amb Zuiverloon i Bigas als laterals i Iván Ramis i Chico de centrals. Al mig del camp, Martí i Pina foren els encarregats de guiar, dirigir, orientar i distribuir el joc de l'equip, amb Castro i Pereira -N'Sue estava sancionat- a les bandes. I en atac, Víctor i Hemed. És a dir, que Sergio Tejera i Alfaro iniciaren el duel a la banqueta.

El València, per la seva part, arribà a Mallorca amb moltes baixes. Així, als lesionats Maduro i Tino Costa s'hi afegiren Ricardo Costa, Banega i Miguel, que es quedaren en terres peninsulars per decisió tècnica. Caparrós ha tingut quinze dies per conèixer la plantilla i imposar-li el seu estil de joc. L'estratègia, les jugades a pilota aturada són un dels aspectes del joc que més problemes han causat a la defensa mallorquinista. Idò bé, encara no s'havia complert el primer minut quan Piatti, tot sol, disposà d'una claríssima oportunitat a la sortida d'un córner.

El Mallorca renuncià a la pilota davant un València que, sense fer un partidarro, n'acaparava la possessió i intentava aprofitar l'estratègia per inaugurar el marcador. El conjunt de Caparrós intentava sortir al contracop, però les seves incursions morien una vegada i una altra als voltants de l'àrea de Guaita, convertit en un espectador més.

El central Ramis aprofità una cadena d'errades defensives a la sortida d'un córner per inaugurar el marcador. El València obtenia el premi al seu millor joc, a l'aclaparadora possessió. El Mallorca, que no jugava a res, arribava al descans amb desavantatge al marcador. Just iniciar-se la segona meitat, ja quedà clar que el Mallorca havia canviat d'actitud, de mentalitat. Ara, els homes de Caparrós volien la pilota i es mostraven molt més agressius.

El València tornà un equip conformista, que arriscava amb un joc especulatiu amb el qual es limitava a deixar passar els minuts, per tal d'arribar al final amb una victòria mínima. El conjunt vermell, tot i que tenia el partit controlat i una major possessió de l'esfèric, no aconseguia crear clares oportunitats de perill.

Caparrós cercà solucions i donà entrada a la imaginació de Sergio Tejera, per substituir la consistència de Pina. Faltava la darrera passada, la visió de joc necessària per crear oportunitats, i Tejera era l'home escollit per intentar-ho. Poc després, Alfaro entrà per Víctor, però no canvià res. El Mallorca continuà dominant, però encara tenia moltíssimes dificultats per crear perill davant la porteria rival.

Tot i això, en el temps de perllongació, quan el partit ja agonitzava, el Mallorca obtingué el just premi. Topal tocà amb la mà una pilota que s'hauria pogut perdre per la línia de fons i el corresponent penal -el tercer assenyalat a favor del Mallorca en les dues darreres jornades- fou transformat, com els dos anteriors, per Hemed. El Mallorca sumava així un empat vital, un punt d'esperança.