Castro, exultant, celebra al centre de l'imatge el segon i definitiu gol del Mallorca. | Monserrat

TW
0

El Mallorca engana la crisi amb un triomf (2-1) davant la Reial Societat i ja suma sis punts. El conjunt de Michael Laudrup no féu un gran partit i no experimentà una millora substancial, però guanyà davant una Reial Societat que s'avançà en el marcador i disposà d'oportunitats claríssimes per superar Aouate.

La crisi esportiva ara queda relegada a un segon termini, ja que la victòria maquilla les nombroses mancances i situa el conjunt en una zona tranquil·la, allunyada del pou dels llocs del descens. Ara bé, els tres punts, evidentment, no han provocat canvis en la pèssima sintonia personal entre Llorenç Serra Ferrer i Michael Laudrup.

La crisi continua latent, encara que sempre seran els resultats esportius els que defineixin el futur del danès. En aquest sentit, el màxim accionista i vicepresident esportiu de l'entitat té clar que l'únic argument vàlid a l'hora de fer un relleu a la banqueta és l'esportiu.

Laudrup, ahir, afrontava la primera gran final, tot i que la Lliga acaba de començar. Com s'esperava, introduí canvis substancials per intentar capgirar la trajectòria d'un equip que acumulava tres derrotes consecutives. Es tractava, en definitiva, d'oblidar la feblesa defensiva, d'aconseguir dotar el centre del camp de solidesa, imaginació i creativitat i, a la fi, de recuperar la sintonia amb el gol.

Així, Aouate continuà a la porteria, mentre que en defensa Zuiverloon, que recuperava la titularitat perduda, i Cáceres ocupaven els laterals amb Ivan Ramis i Chico com a centrals. Enmig del camp, Pep Lluís Martí, ja recuperat, retornà a l'equip amb Pina com a fidel escuder. A la dreta, s'hi posà N'Sue i a l'esquerra Laudrup apostà per Castro, que estrenava titularitat aquest curs. I en atac, Alfaro se situà per darrere Víctor, la referència ofensiva ahir. Els canvis a l'onze inicial comportaren presències novedoses, però també l'absència de Sergio Tejera, ara per ara el futbolista més imaginatiu de l'equip.

De sortida, un cop més, el Reial Mallorca semblà entabanat. Els homes de Laudrup tenien problemes per combinar, per retenir l'esfèric davant el conjunt del francès Philippe Montanier, que arribava amb facilitat relativa a les rodalies de l'àrea vermella. Aouate avançà Agirretxe i Carlos Vela, de cap, envià la pilota al travesser en els dos primers avisos dels guipuscoans. La tercera aproximació perillosa dels donostiarres fou aprofitada per Agirretxe, que envià la pilota per damunt Aouate. El gol de la Reial Societat despertà els mallorquinistes, que passaren a dominar el rival, a acaparar la pilota i a disposar d'oportunitats clares. Els de Laudrup havien reaccionat i Víctor resolgué amb un xut creuat una bona passada d'N'Sue. El Mallorca havia empatat cinc minuts després de rebre la diana.

El duel tornà a canviar i s'equilibrà. El Mallorca, que dominava per moments, mostrava intensitat en un matx desordenat, però vistós. En el tram final de la primera meitat, Cáceres s'hagué de retirar lesionat -pateix un trencament muscular de l'abductor de la cuixa dreta- i fou substituït per Sergio Tejera, i Pep Lluís Martí se situà com a lateral esquerre.

La segona part comença amb un ensurt monumental, ja que Vela, de falta, va estar a punt de marcar i Xabi Prieto, acte seguit, envià la pilota al pal. Uff! Però el futbol és així de gran i el possible gol visitant donà pas al del Mallorca. Castro, que havia quedat quasi inèdit en els primers quaranta-cinc minuts, superà Bravo amb un bon xut. El Mallorca era viu, reviscolà i, ara sí, el centre del camp (Pina-Tejera) mig funcionava.

El tècnic de la Reial donà entrada a Griezmann en substitució del mexicà Carlos Vela, ja molt apagat, i poc després Pereira entrava per Castro. La Reial controlà la pilota, dominà territorialment i les oportunitats començaren a sovintejar. Laudrup cercà més possessió donant entrada a Tissone en substitució d'Alfaro. Ifran, Griezmann, Agirretxe, un altre pic el francès... pogueren empatar, però el marcador ja no es mogué. El Mallorca sumava així tres punts vitals davant una Reial Societat que tudà moltíssimes ocasions.