Una guarda d'entabanats (2-0)

Quin desastre! Quina vergonya! Ja està bé! El Mallorca va perdre (2-0) a Vila-real en un duel infame dels homes de Michael Laudrup, que sumaren la tercera derrota consecutiva. Perdre davant el conjunt castellonenc entra sempre dins els fets possibles, però el conjunt vermell ho va fer exhibint la seva mediocritat. Els futbolistes del Mallorca, que semblaren una guarda d'entabanats durant molts minuts, mostraren una preocupant i perillosa falta d'intensitat.

La defensa mallorquinista no és contundent ni expeditiva i, a més d'exhibir una preocupant falta de col·locació, fou lenta, parsimoniosa en massa ocasions. En el centre del camp, una vegada més, faltà ordre, disciplina i imaginació i en atac... res de res. No jugà Hemed, però Víctor no fou molt millor.

Clar, tampoc no li arribaren gaire pilotes. Només en el darrer tram del matx, amb el partit ja decidit, atacà el Mallorca amb fe davant un Vila-real que, tancat al seu camp, es limitava a esperar el final de l'enfrontament.

Michael Laudrup cerca solucions, després de dues derrotes consecutives. Tres duels de Lliga, un sol triomf -en el partit inaugural amb l'Espanyol- i nervis en un Reial Mallorca que ha mostrat moltíssimes mancances en l'inici de la temporada.

Ahir, el tècnic danès revolucionà l'onze inicial, ja que atorgà confiança a Pau Cendrós, Aki i Víctor Casadesús, i sacrificà Zuiverloon, Alfaro i Hemed. A la porteria, clar, Aouate és indiscutible. En defensa, Cendrós i Cáceres jugaren a les bandes amb Ivan Ramis i Chico com a centrals. En el centre del camp, Pina i Tissone foren els escollits per organitzar i distribuir el joc, i N'Sue i el japonès Aki se situaren a dreta i esquerra. Tejera es col·locava així just per darrere Víctor, que fou ahir la referència ofensiva del conjunt.

Això no obstant, la sorpresa no fou només l'onze inicial, perquè els descartats foren l'holandès Zuiverloon i Pereira. El Vila-real, per part seva, alineà l'onze previst amb Diego López a la porteria. En defensa, Mario ocuparen les bandes amb Musacchio i Zapata a l'eix. En el centre del camp, Bruno, Borja Valero, Cani i De Guzmán formaren la línia de quatre amb Rossi i Nilmar en atac.

De sortida, els futbolistes del Mallorca semblaren endormiscats, atès que el Vila-real disposà de dues oportunitats clares just iniciar-se el matx. Cani va fer una bona passada en profunditat quan es complia el minut 8 i Rossi, que agafà l'esquena a Cendrós, inaugurà el marcador. El Vila-real era millor, dominava el centre del camp i acaparava la possessió enfront d'un Mallorca, que defensava malament, perdia l'esfèric amb rapidesa i no aconseguia crear ni una sola ocasió.

Una centrada d'Aki, que aturà sense cap dificultat Diego López, i un xut desviat de Tejera foren les aproximacinos més clares dels homes de Laudrup. El conjunt de Juan Carlos Garrido, que no va fer un gran partit, no passava per dificultats davant un Mallorca que, una vegada més, demostrà que no té gol. Però no és que falti només un davanter golejador, sinó que és imprescindible reorganitzar el centre del camp, on Tejera ha de ser l'encarregat de fer la darrera passada. Així i tot, en el tram final del primer temps, el Mallorca atacà amb una mica més de convicció.

La segona part començà de la pitjor manera possible, ja que Nilmar, que superà Ramis per velocitat, driblà Aouate i sentencià el matx (2-0). Laudrup no tardà a cercar solucions i donà entrada Alfaro en substitució de Tissone. El Mallorca reaccionà, va començar a disposar de la pilota, mentre que el Vila-real semblava ara conformar-se a jugar al contracop. Poc després, Castro entrà per un inèdit Aki i l'equip de Laudrup continuà atacant. Alfaro va xutar fora per poc, l'àrbitre va encertar en anul·lar un gol a N'Sue. El Mallorca -ara, sí- atacava amb insistència i s'aproximava amb perill, però la derrota ja era inevitable. El Vila-real havia estat millor.