TW
11

Sense caràcter! Sense intensitat! Sense gol! Sense il·lusió! Sense ordre! Sense disciplina! Quin desastre! El Mallorca fou ahir un equip sense ànima, sense cor i deambulà per Son Moix exhibint la seva mediocritat. El Màlaga, sense fer un ou de dos vermells, s'endugué els tres punts per la mínima (0-1) aplicant la llei del mínim esforç. El conjunt de Laudrup millorà a la segona meitat amb l'entrada d'Aki, Víctor i, posteriorment, Pereira; mostrà una mica més de nervi, tot i que el Màlaga hauria pogut augmentar l'avantatge.

Hi havia ahir sobre la gespa dos projectes ben diferents. El Mallorca, amb Llorenç Serra Ferrer com a màxim accionista, aplica austeritat quasi espartana en una Societat Anònima en concurs de creditors. S'ha reforçat amb futbolistes que eren lliures i només ha pagat per incorporar Alfaro, un suplent del Sevilla. El Màlaga del xeic Al-Thani, en canvi, ha fet una inversió forta i ha contractat futbolistes de gran anomenada i reconegut prestigi, i gaudeix de més de 25.000 abonats. Es tracta d'un projecte per aconseguir resultats de manera immediata, per classificar-se per disputar la màxima competició continental. Els andalusos disposen de doblers i han fet una aposta clara, ferma i decidida pensant en el present, però amb voluntat de permanència en el temps.

Michael Laudrup, d'inici, alineà els mateixos onze que jugaren i perderen a Sevilla contra el Betis, amb la incorporació de Tissone en substitució de Joao Víctor. El Màlaga, per part seva, presentà un onze farcit de qualitat i amb futbolistes de contrastada solvència, amb Baptista i Van Nistelrooy com a parella atacant.

En començar, el Reial Mallorca va tenir el control de la pilota i el domini territorial davant un Màlaga arreplegat, però sense renunciar mai al contracop. Un xut desviadíssim d'Alfaro fou l'aproximació més perillosa dels homes de Laudrup, just abans que perdessin definitivament el control de la pilota i el partit. El domini dels vermells just havia estat un miratge.

L'equip de Pellegrini és millor que el Mallorca i ben aviat quedà clar a tothom. Van Nistelrooy, encara abans que es complís el primer quart d'hora, envià la pilota al travesser. Els homes de Laudrup deambulaven perduts, sense ordre, sense criteri, sense verticalitat. La participació de Hemed era anecdòtica, i Pina i Tissone, que havien d'organitzar i distribuir el joc, eren clarament superats pels homes del centre del camp rival.

Les aproximacions perilloses del Màlaga començaren a sovintejar. El gol visitant, tard o d'hora, havia d'arribar. Demichelis rematà una falta xutada per Cazorla, la pilota tocà Cáceres i Aouate no va poder fer res per evitar el gol (0-1).

Michael Laudrup havia de cercar solucions i decidí donar entrada a Aki en substitució d'Alfaro. El japonès, tot lluita i coratge, mostrà la seva velocitat ben aviat. Demostrà que, ara com ara, té un lloc en un equip tan fred com el seu entrenador. N'Sue abandonava així l'esclavitud de la banda i se situava com a segona punta.

La reacció del Mallorca era ja evident, però faltava el gol. El tècnic danès decidí oferir una oportunitat a Víctor, que ha fet una bona pretemporada, i envià Hemed als vestidors. Laudrup continuà cercant solucions i Pereira retornà als terrenys de joc per substituir Tejera i envià inicialment Aki a la dreta -s'anaren intercanviant de banda-.

El Màlaga intentava controlar la pilota, retenir l'esfèric i deixar passar el temps. El Mallorca pitjava per moments, però no podia descuidar-se en defensa, ja que Rondón, que havia substituït Van Nistelrooy, demostrava la seva habilitat -Pérez Lasa li anul·là un gol legal-.

N'Sue, convertit ara en la referència ofensiva del Mallorca, i Pereira disposaren d'oportunitats per igualar el matx, però el gol no arribà. Els andalusos són un equip seriós i al contracop creaven també les seves ocasions.
El pitjor, en tot cas, no fou la derrota, sinó la pèssima sensació que oferí l'equip.