El Barça es complica a l'inici i al final del partit (2-2)

FC BARCELONA: Valdés, Alves, Mascherano, Busquets, Abidal, Keita, Xavi, Iniesta, Pedro, Villa i Messi.
Fàbregas per Iniesta en el minut 39, Puyol per Keita en el 68 i Afellay per Villa en el 84.

MILAN: Abbiati, Abate, Nesta, Thiago Silva, Zambrotta, Van Bommel., Boateng, Seedorf, Nocerino, Cassano i Pato.
Ambrosini per Boateng en el minut 33, Emanuelson per Casano en el 62 i Aquilani per Van Bommel en el 78.

GOLS:
0-1: minut 1, Pato.
1-1: minut 36, Pedro.
2-1: minut 50, Villa.

ÀRBITRE: Martin Atkinson (Anglaterra). Amonestà els locals Villa i Alves, i els visitants Van Bommel i Nesta.

Un gol al cap de 24 segons i un altre en el minut 92, un de Pato i un altre de Thiago Silva, varen servir perquè el Milan arrancàs un punt del Camp Nou (2-2) en un enfrontamentt en el qual el Barcelona va tornar a demostrar que no està vivint els seus millors moments. Quan semblava que el Barça, un equip sense brillantor, era a punt de firmar la victòria, el central brasiler Thiago Silva rematà de cap a la xarxa el 2-2 en el minut 92, un empat que fou massa premi per als llombards i un toc d'atenció per als blaugranes. Els de Pep Guardiola van respondre a la diana de Pato amb sengles gols de Pedro, en el primer temps, i de Villa, en el segon.

108 dies després d'haver aixecat el trofeu a Wembley, al Barça no se'l veié bé. Hagué de remar contracorrent des de l'inici, el seu futbol no tingué la brillantor d'altres dies i, com va ocórrer a Sant Sebastià, tornà a sumar un empat, en un duel en què tornà Carles Puyol i es lesionà Andrés Iniesta. Tot començà com acabà, de la pitjor manera: despullat en 24 segons, una defensa trencada per l'eix en què Pato demostrà on és el taló d'Aquil·les del Barça de Pep quan els seus dos centrals titulars (Puyol i Piqué) no estan operatius.

24 segons, el cinquè gol més ràpid de la Champions, el Milan per davant, però no suposà un canvi de plans pel Barça. No estaven precisos, els faltava més velocitat en la circulació i més aprofitament de l'espai. Per a tot això, la solució sempre és Messi. On no arriba el joc col·lectiu, ho fa la qualitat de l'argentí. El problema per al Barça fou la densitat de jugadors que posà Allegri entre la defensa i la medul·lar, però sobretot la falta de precisió del futbol blaugrana.

Messi, en un llançament de falta que va pegar al pal, va ser qui va tenir més a prop el gol. En el primer temps, el Milan jugà per a Pato, esperant que el brasiler tornàs a caçar una nova pilota i sorprengués Mascherano o Busquets, encara que Guardiola va rectificar i va posar Abidal més a prop del davanter centre milanista per equilibrar la velocitat. L'empat s'originà en una acció genial de Messi, que va superar en cursa Van Bommel, Nesta i Abate abans d'assistir Pedro, amb Abbiati batut, perquè empatàs. Abans del descans, va haver d'entrar Cesc, en substitució d'Iniesta, encara que després de l'1-1 la dinàmica ja era una altra.

Al Milan li pesaven els anys i quan, en el segon temps, el Barça va posar una marxa més, el matx ja va entrar en una altra dinàmica. En els primers cinc minuts, els blaugranes van tenir dues ocasions, en la segona arribà el 2-1 gràcies a una falta magistralment executada per Villa. Amb quasi el 80% de possessió, els blaugranes no es van veure obligats a forçar més, al Milan ja li semblava bé una derrota per la mínima i ho confiava tot a un cop de geni o de sort.

Entrà Puyol, que va tornar a jugar dos mesos i mig després de ser intervingut. Va refer Guardiola el seu equip, però el Milan no va exigir als blaugranes. En el temps afegit, una acció en què Abidal no estigué gaire encertat, el Milan aconseguí un córner, el primer del duel. Thiago Silva rematà i féu emmudir el Camp Nou. Un punt per al Milan, un altre empat per al Barça, el segon en quatre dies. Una mica estrany tot plegat.