Itàlia castiga una Espanya feble en defensa (2-1)

ITÀLIA: Buffon; Maggio, Ranocchia, Chiellini, Criscito; De Rossi, Pirlo, Motta; Montolivo; Rossi i Cassano.
També jugaren Marchisio, Aquilani, Pazzini, Balotelli i Bonucci.

ESPANYA: Casillas; Iraola, Piqué, Raúl Albiol, Arbeloa; Javi Martínez, Xabi Alonso; Iniesta, Cazorla, Silva i Fernando Torres. També jugaren Llorente, Piqué, Valdés, Villa, Thiago i Mata.

GOLS: 1-0: minut 11, Montolivo.
1-1: minut 37, Xabi Alonso (p).
2-1: minut 83, Aquilani.

ÀRBITRE: Felix Brych, Amonestà Chiellini i Balotelli, per part d'Itàlia, i Arbeloa per part d'Espanya,

Un gol a set minuts del final d'Alberto Aquilani, amb la fortuna en un xut que va desviar Raúl Albiol, decantà per Itàlia un duel amb poc d'amistós entre els dos últims campions del món (2-1) i en què Espanya no va saber estar a l'altura, llastada en defensa, víctima de nombroses lesions. Dos futbolistes de la vella escola, Andrea Pirlo i Antonio Cassano, van marcar la pauta en ple relleu generacional de l'azzurra. L'alta intensitat amb què varen començar el partit sorpregué Espanya, asfixiada en la pressió i estudiada al detall.

La bogeria es desencadenà amb Cassano a la seva ciutat natal. Amb el control, jugant la pilota i buscant espais, Itàlia se sobreposà a Espanya. Trobà una autopista a l'esquena d'Iraola i es destapà el lateral Criscito. Estavellà un xut potent amb l'esquerra al pal. I un precís servei va deixar sol, al minut 11, Montolivo davant Casillas. Amb qualitat, va ficar la pilota a la xarxa. Espanya no trobava la pilota, li faltava velocitat, intensitat i ordre. A sobre, Fernando Torres patí una commoció cerebral i demanà el canvi. Havia d'aparèixer Andrés Iniesta. Aplicar l'estil. Amb els minuts ho va intentar. Al 18, per fi va intervenir Buffon, amb un xut centrat de Silva, el millor espanyol.
Les limitacions defensives marcaven Espanya. Si avançava línies, patia. Només hi havia cinc defenses citats, varen ser quatre per lesió de Monreal. Va obligar Piqué a arriscar. Arribava amb molèsties musculars i va aguantar 45 minuts. Va aparèixer Casillas, salvador en un mà a mà davant Criscito.

Empat de penal

Instants després, Espanya havia tingut un premi excessiu als seus mèrits. Fernando Llorente va ser empès quan anava a rematar una centrada des del costat esquerre i l'àrbitre no ho dubtà ni un moment. El penal el transformà Xabi Alonso. En la segona part s'inicià la roda de canvis i Espanya millorà. Entre les nombroses substitucions d'un amistós, varen deixar el debut de Thiago. La primera aparició en l'absoluta d'un futbolista que marcarà una època. Pels nervis, el jugador perdé més pilotes d'allò que és habitual. Als minuts finals Valdés va respondre davant una falta col·locada de Pirlo, però no va poder fer res quan la fortuna es va aliar amb Aquilani. El seu xut va copejar Raúl Albiol i va canviar la seva trajectòria. Era el triomf d'Itàlia. Una advertència per a Espanya.