Simoncelli (en primer pla) i Lorenzo intenten aixecar les motos per continuar la cursa. | MICHAEL KOOREN

TW
1

El nord-americà Ben Spies (Yamaha) va vèncer amb autoritat en el Gran Premi d'Holanda de MotoGP, la seva primera victòria en la categoria reina, en una cursa marcada des del principi per un error de l'italià Marco Simoncelli i pel qual Jorge Lorenzo va perdre totes les opcions d'aspirar al triomf. Varen començar aviat els incidents en la correguda de MotoGP, ja que abans de mitja volta l'italià Marco Simoncelli (Honda), autor del millor temps d'entrenaments, va caure en terra i arrossegà el campió del món, Jorge Lorenzo (Yamaha), que havia protagonitzat una bona sortida.

Jorge Lorenzo havia aconseguit sorprendre tots els pilots que es trobaven en la primera línia, encara que en l'escassesa de frenada de final de recta va entrar una mica colat i es va veure superat pel seu company d'escuderia, el nord-americà Ben Spies, que protagonitaria l'escapada de la jornada.

Després que passàs Spies, Lorenzo va veure com Simoncelli s'intentava ficar per dins i un nou error de precipitació de l'italià el va fer perdre adherència a la roda de davant. La caiguda es va fer inevitable i, com que Lorenzo anava aferrat a ell, també se'n va anar per terra.

La fortuna va voler que la seva moto no s'arribàs a aturar i quan la va poder desenganxar de l'Honda de Simoncelli va tornar a la cursa, encara que amb gairebé mig minut de desavantatge respecte del de davant, on Spies començava a adquirir un avantatge important després del buit adquirit per la caiguda que van haver d'evitar gairebé tots els pilots.

El més perjudicat en aquest punt va ser l'australià Casey Stoner, que es va haver d'esforçar al màxim per doblegar el company d'escuderia, l'italià Andrea Dovizioso, per intentar enxampar Ben Spies, qui aleshores ja acumulava més de tres segons d'avantatge. No van ser els únics contratemps inicials perquè just després de la primera volta quedava fora de la correguda per la caiguda el txec Karel Abraham (Ducati) i poc després se n'anava pel mateix motiu el francès Randy de Puniet (Ducati).
Des de la penúltima plaça, Jorge Lorenzo va haver de començar la cursa particular per anar superant pilots. Després de desfer-se d'Akiyoshi (Honda), va continuar amb Héctor Barberà (Ducati Desmosedici) i Àlvaro Bautista (Suzuki GSV RR), a més de guanyar una posició per l'entrada als seus tallers del britànic Cal Crutchlow (Yamaha YZR M 1) i situar-se darrere del duet format pel japonès Hiroshi Aoyama i el català Toni Elías, ambdós sobre sengles Honda.

Just a l'equador de la prova, Lorenzo ja havia donat cmpte d'Elías i era vuitè, encara que amb Aoyama en el seu punt de mira, a qui va superar una volta després. Des d'allà fins al final seria més complicat, ja que el seu immediat predecessor -el nord-americà Colin Edwards- es trobava a vint-i-dos segons, molt lluny per pensar d'agafar-lo abans de la baixada de la bandera de quadres, però amb un ritme frenètic el va caçar a quatre voltes del final i encara ho va provar amb Nicky Hayden (Ducati), però aquest ja estava molt enfora.

Al final, Spies obtingué còmoda victòria, seguit per Stoner i Dovizioso. Jorge Lorenzo finalment quedà en la sisena posició. L'italià Valentino Rossi, onzè en els entrenaments, va fer una bona sortida i encara que mai no va poder lluitar pel pòdium va aconseguir una meritòria quarta plaça.