Torna el gran clàssic

La història del tennis ha tornat a convocar el manacorí Rafel Nadal i el suís Roger Federer a la pista Philippe Chatrier de París (15.00 hores), en un duel en el qual el número u del món defensarà la corona davant el millor jugador de tota la història.
En la dinovena final entre aquestes dues llegendes actives de l'esport, a més d'un Roland Garros, hi ha molt més en joc que un títol de Grand Slam, el desè per a Nadal i el dissetè per a Federer.

D'entrada, l'helvètic i el mallorquí quedaran a una sola final de les 20 que disputaren el txec Ivan Lendl i el nord-americà John McEnroe, dos mites aferrats a la memòria col·lectiva del tennis. Encara que cap altra parella de jugadors no s'ha trobat mai tantes vegades en finals de Grand Slam (la d'avui en serà la vuitena), a Federer i a Nadal els quedarà un esglaó menys fins a la talaia des de la qual un dia cridaran que la seva és la rivalitat més memorable de la història d'aquest esport.

Els nombres impressionen. Entre tots dos sumen 383 setmanes com a número 1 (285 del suís i 98 del manacorí), és a dir, més de set anys comandant sobre el circuit. Atresoren 25 títols de Grand Slam i un total de 112 en competicions individuals i, així, pàgines i pàgines amb dades extraordinàries. "Sempre és un honor jugar contra ell i no és cap sorpresa veure'l en el darrer partit d'un gran torneig", reiterà ahir Nadal, malgrat que Federer no trepitja aquesta plaça des que guanyà l'Obert d'Austràlia el 2010 i que hagi caigut fins al lloc número 3 del rànquing mundial.

De tots els honors que avui es jugaran ambdós esportistes a la terra batuda de París, el manacorí és qui més fitxes hi arrisca.
Nadal posarà damunt el tapet d'argila el número u del món. Si guanya, el conservarà fins que no acabi Wimbledon i igualarà les 100 setmanes de lideratge que ostenta el mític Andre Agassi. Si perd, el serbi Novak Djokovic se cenyirà la corona. A més, Nadal traurà a la pista la seva hegemonia a Roland Garros contra Federer. El suís ja va aconseguir que el món del tennis el consideràs finalment millor que Pete Sampras quan va guanyar el Grand Slam de París el 2009, una cosa que mai no va assolir el nord-americà. Tanmateix, l'helvètic va disputar aquella final contra el suec Robin Soderling, no contra Nadal, com sí que havia succeït els tres anys anteriors.

Si derrota el mallorquí, sumarà a un palmarès excels la gesta d'haver-lo fet claudicar a la seva superfície preferida i en un any en el qual la lògica de les xifres preconitzava un duel entre Djokovic i Nadal. Amb un parcial de 16 victòries per al jugador illenc en els 24 partits que ha disputat contra el suís i els títols de les tres darreres finals de Roland Garros entre ambdós, els nombres tornen a augurar una nova victòria del manacorí.

"Passats tres anys, és impossible comparar els partits", assegurà Nadal, que s'estimà més no pensar si l'estadística el beneficia, encara que hagi guanyat a Federer 13 dels 15 duels que han dirimit en terra batuda. Federer hi arriba amb el dipòsit de confiança ple després de trencar la ratxa de 43 victòries consecutives de Djokovic.
L'espectacle és servit.