“Encara no m'ho acab de creure”

Guillem Andreu es va convertir diumenge horabaixa en el guanyador de la 78a edició del Gran Premi Nacional de trot a les regnes d'Une Star Photo. Ahir, el manacorí encara no havia acabat de pair la victòria més important de la seva vida. I és que era la primera vegada que Andreu aconseguia inscriure el seu nom a la històrica llista de guanyadors de la clàssica per excel·lència.

Les cròniques parlen de sorpresa. També us va sorprendre a vós el rendiment d'Una Star Photo HM?
Jo l'havia entrenada, l'egua, i dilluns de la setmana passada, després d'un entrenament, em va transmetre unes sensacions que em deien que podia guanyar.

Fins al nivell de convertir-se en l'egua més ràpida de la història del Gran Premi?
Més que la victòria, és la manera com l'aconseguí. Al final, hauria pogut abaixar un poc més el temps: quan la vaig encarrilar a la recta de meta, tenia forces de sobres i em vaig dedicar més a desfermar la meva eufòria i a dedicar la victòria a la gent.

Si guanyar el Gran Premi ja és especial, fer-ho d'aquesta manera encara deu multiplicar l'alegria?
Sí, sí. En cap moment no va ser ajustada. Després de la cursa, vaig fer unes declaracions per dir que ja veia guanyat el Gran Premi 700 metres abans del final i es va fer realitat.

Un somni que es va fer realitat tant per a vós com per a la quadra HM. Cap dels dos no havíeu guanyat mai el Gran Premi?
Sí. En vaig estar molt content per mi, pel senyor Guillem, per la quadra i per l'egua, que vaig batiar jo. És curiós, perquè el nom està mal escrit: no és "Une", és "Una". I pel meu ferrador, que la va mig salvar.

Què va succeir?
L'egua va néixer dia 15 de gener i Toni Sacos era un ferrador de quan estava a la quadra HM. Em va telefonar i em va dir: "Escolta, que ha nascut una poltra". Havia nascut com a dins el fang, però li vaig dir que sí. Va venir el manescal i l'haguérem de dur a la clínica, perquè havia nascut un poc dèbil. S'hagué de recuperar i ha arribat fins aquí. Volia agrair la feina de Toni Sacos, que n'era el ferrador. De tot d'una, anava malament. Mal mecanitzada de davant, portava molt de pes i el ferrador m'assegurà: "Li hem de llevar tot aquest pes, si hem de córrer el Gran Premi". L'hi vàrem llevar i ha sortit bé. M'agradaria donar-li l'enhorabona.

Idò així, Toni Sacos també és un dels culpables d'aquesta victòria?
Ell va ser qui la va dur al Gran Premi. També hem de pensar en la feina del seu entrenador, Miquel Mestre.

Era la primera vegada que la dirigíeu en una cursa. No ho trobàreu arriscat?
Els propietaris varen decidir optar per mi per menar-la i tots n'heu vist el resultat.

Esperàveu ser l'elegit per menar Une Star Photo HM?
No, no m'ho esperava. Joan Antoni Horrach em cridà per menar l'egua i bé, vaig acceptar i anà bé.

I ha resultat que és una campiona.
És una campiona.

Creis que aquestes dificultats per les quals passà han contribuït a fer-la una campiona?
Sí... Encara estic molt emocionat i no m'ho acab de creure, però l'hem guanyat. Dilluns, quan la vaig haver entrenada, em vaig dir: "Si no guany enguany, crec que ja no guanyaré mai".

Havíeu parlat de seguir cap estratègia amb els altres dos productes de la quadra HM?
No. No havíem parlat d'estratègia en absolut. Jo confiava de córrer davant i vaig poder sortir a rematar la feina amb molta facilitat.