El genial Leo Messi (0-2)

El Barcelona ficà ahir un peu i mig en la final de la Lliga de Campions, després de superar el Reial Madrid per 0-2 al Santiago Bernabéu, en un partit marcat per l'expulsió de Pepe i els dos grans gols de Messi, sobretot el segon.

Mourinho no va sorprendre ningú. El tècnic portuguès va posar en lliça el mateix sistema que en els dos duels precedents davant el Barcelona, amb Pepe al centre del camp i pràticament tot l'equip -llevat de Cristiano Ronaldo, Özil i Di María- tancat dins el seu propi camp. La pilota des del primer segon va ser del conjunt blaugrana, encara que tampoc no estava disposat a arriscar-la.

D'aquesta manera, la garreperia d'uns i la prudència dels altres desembocaren en una primera part sense emoció i amb comptades ocasions de perill. El Barça començà a tocar. Primer ho féu de manera tímida, més dins el seu camp davant la passivitat dels madridistes, encara que a poc a poc va guanyar metres. La primera ocasió de perill arribà fruit de la paciència blaugrana quan Villa, després de fugir de Marcelo i Pepe, envià un xut que fregà el pal esquerre de la porteria defensada per Iker Casillas.

Una jugada made in Barça en el minut 25 proporcionà a Xavi la millor oportunitat del primer temps. Una gran passada de Leo Messi va deixar el sol el de Tarrasa dins l'àrea, però el seu xut va ser desviat per un atent Iker Casillas. Els minuts passaven i els de Guardiola continuaven dominant el joc, però aquest possessió de pilota, al voltant del 80 per cent, no es transformava en ocasions de gol davant l'odre defensiu dels madridistes.
En els darrers cinc minuts del primer acte, veren les primers sortides dels blancs de la cova. La pilota aturada se'n convertí en l'arma, tot i que l'ocasió més clara arribà amb un xut llunyà que Valdes aturà amb el pit.

Comença la gresca

De camí cap al tunel de vestidors va començar la gresca. El primer en rebre fou el delegat del Madrid, Chendo, que va ser agredit per Pinto, el qual va ser expulsat. Mourinho va decidir moure fitxa en la represa i va donar entrada a Adebayor per un desaparegut Özil. Aquest canvi va permetre que els blancs avançassin uns metres i creassin la seva millor ocasió. Ronaldo aprofità una errada de Puyol i Piqué per estavellar, a la mitja volta, la seva rematada als peus del capità blaugrana.

En el minut 60, arribà la jugada clau del matx. Pepe entrà amb força i en planxa a Alves en una jugada de segura targeta groga, però que l'àrbitre sancionà amb vermella. El brasiler convencé l'alemany per expulsar l'improvisat migcampista blanc. Albes un minut després ja corria com si res per la banda. Amb un home més el Barça es trobà molt més còmode i arran d'això arribà el gol de Leo Messi. Afellay desequilibrà el duel. L'holandès, que havia entrat per Pedro, superà la línia de fons després d'una espectacular cavalcada i la seva passada de la mort fou aprofitada per Messi per afusellar. La sentència la posà Messi a 4 minuts del final, quan tornà a exercir de crac. El 10 del Barça rebé la pilota a 40 metres de la porteria i després de deixar cinc defenses enrere va superar Casillas amb molta classe i col·locà el 0-2 al marcador, que pot valer un bitllet per a Wembley.