La infanta Cristina va seguir en directe la final entre el manacorí Rafa Nadal i David Ferrer. | Andreu Dalmau

TW
7

El tennista mallorquí i número 1 del món, Rafel Nadal, es va imposar en la final de la 59a edició del Comte de Godó al valencià David Ferrer (6-2, 6-4) i va conquerir per sisena vegada en la seva carrera el trofeu barceloní. D'aquesta manera, Nadal recupera l'hegemonia al Reial Club Tennis de Barcelona, després de no participar-hi en la temporada anterior. A més, amb la victòria 501 a l'ATP, Nadal aconseguí el seu títol ATP número 45, el 31è sobre terra batuda, on només ha perdut dues finals: la d'Hamburg 2007 i la de Madrid 2009, ambdues davant el suís Roger Federer.

El tennista mallorquí va guanyar després d'un partit molt disputat i marcat pels nervis dels dos finalistes. Nadal sabé contemporitzar en els moments importants, sobretot en els darrers compassos de la segona mànega, en què tallà la reacció del de Xàbia, igual que ho féu fa unes setmanes a Montecarlo.

D'aquesta manera, el número 1 del món recupera l'hegemonia a la Ciutat Comtal, on s'havia imposat en les edicions de 2005 a 2009 (no disputà el torneig la temporada passada per lesió). A més, el manacorí suma el segon trofeu de la temporada, després de l'aconseguit al Principat, i el títol número 45 de la seva carrera. D'aquesta manera, demostra que està concloent la posada a punt per preparar l'assalt a la seva sisena corona de Roland Garros.

Els dos oponents sortiren a la pista conscients del que s'hi jugaven i foren molt sòlids en el seu joc durant els primers compassos del primer set, en què cometeren molt pocs errors i feren que el contrari s'hagués d'esforçar per guanyar els punts. Ferrer intentava mostrar una solvència més gran a l'hora de treure, però Nadal va demostrar el seu poder en el tercer joc del partit i va trencar el servei de l'alacantí en la seva primera oportunitat per col·locar-se 2-1.

En aquell moment, el sis del món va semblar que es desconnectava del partit i va començar a cometre molts errors no forçats que el feren tornar a perdre el servei perquè el manacorí ampliàs la diferència fins al 4-1. Ferrer va fingir que reaccionava quan aconseguí trencar per primera vegada el servei del seu adversari i escurçar distàncies (4-2). Això no obstant, no li serví de gaire, perquè va cedir els dos jocs següents i va acabar perdent la primera mànega per 6-2.

Reacció de Ferrer

Nadal va sortir a la segona mànega sabent que Ferrer no estava desplegant el seu millor tennis i ho va aprofitar per començar trencant el servei de l'alacantí i col·locar-se amb un 2-0 a favor. El de Xàbia es va adonar llavors que tenia pràcticament la final perduda i va començar a estirar de casta, avançà un parell de metres la posició a la pista i començà a tirar més llarg fins que va aconseguir capgirar el set i col·locar-se amb un 4-2.

El número 1 del món, incapaç en aquell moment de contenir la major agressivitat del seu compatriota, va començar a desplegar el seu millor tennis en els jocs següents i va poder trencar el servei de David Ferrer després de desaprofitar tres pilotes de trencament de servei, per la qual cosa el segon parcial va tornar a lluir un empat (4-4).

Els dos tenistes sabien que eren moments importants i que qualsevol error podia condicionar-los. I fou llavors quan Nadal va recórrer als seus galons, va trencar de nou el servei de Ferrer, després acabà tancant el segon set amb el seu servei amb un 6-4 i va firmar un parcial de 4-0 per tornar a regnar en el Godó.

El triomf sobre el tennista alacantí a Barcelona permet a Nadal, a més, consolidar el número 1 a la llista de l'ATP. L'absència al Reial Club Tennis de Barcelona de la temporada passada feia que no defensàs punts, per la qual cosa augmentarà la seva diferència respecte de Novak Djokovic en el rànquing. És una bona notícia en la batalla que manté amb el serbi per l'hegemonia del tennis mundial, una hegemonia que sobre la terra batuda ningú no és capaç de qüestionar.