Salvats! Feina feta!

Feina feta! Llestos! S'ha acabat! El Reial Mallorca derrotà (2-0) al Getafe i certificà la continuïtat a Primera Divisió. No va ser fàcil, però l'equip de Michael Laudrup aconseguí un treballat triomf en un partit pràctic i efectiu. Els homes de Míchel fallaren, i molt, en defensa i en atac. Derrotar el conjunt madrileny i arribar als 42 punts era vital per deixar enrere dubtes, recels i problemes. La permanència no està matemàticament assolida, però sí de manera virtual.

En aquesta jornada, la número 33, Laudrup decidí situar Joao Víctor de lateral dret i deixar així a la banqueta Pau Cendrós. Fou la principal novetat del tècnic danès. Acompanyant el brasiler, alineà Ayoze -de lateral esquerra- i Nunes i Ramis de centrals. Al centre del camp, Martí i De Guzmán, recuperat, se situaren al doble pivot amb Tejera a la dreta i Castro a l'esquerra. L'atac era el format per N'Sue i Webó. Es tractava, doncs, d'un onze de marcat caràcter ofensiu per aconseguir alguna cosa més que tres punts.

El Mallorca i el Getafe, després d'un bon inici de temporada, arribaven a aquest duel amb dificultats. Els vermells afrontaven el matx com el quart pitjor equip de la segona volta. El Getafe, per part seva, era ja el segon dels darrers.
Tanmateix, l'estadística i les trajectòries tenen poca o nul·la incidència quan la pilota comença a rodar. Tots els partits són diferents.

El conjunt local controlà el matx des del primer moment, tot i que el Getafe mai no renuncià al contracop. El bloc de Míchel és extremadament irregular i fràgil en defensa. Quedà clar des del xiulet inicial. A més a més, però, els visitants demostraren una preocupant falta d'intensitat. D'aquesta manera, als amfitrions els bastava aprofitar les facilitats del rival per endur-se'n els punts.

Encara abans que es complís la primera mitja hora de joc, Tejera tragué un córner i Nunes, completament sol, inaugurà el marcador amb un superb cop de cap. Aigua, més aigua i vent acompanyaren el partit fins al descans. El Mallorca feia de la voluntat de guanyar, de la insistència i de la lluita la seva millor arma. El Getafe, en canvi, semblava que no s'hi jugava res. Colunga, abans d'enfilar el camí del vestidor, no controlà la pilota dins l'àrea i Ramis s'hi avançà.

Míchel cercà la reacció dels seus homes en la segona part i donà entrada a Pedro Ríos i Adrián Sardinero per substituir uns inèdits Colunga i Víctor Sánchez. El conjunt illenc feia un bon partit, però guanyar per la mínima sempre comporta risc. Els futbolistes de Laudrup renunciaren a la pilota i els madrilenys passaren a exercir un control gairebé total.

Aki sortí per suplir Tejera, que sense la possessió de l'esfèrica es dilueix al camp, però la situació no canvià. Miku no l'encertà a boca de canó i Casquero disposà d'una ocasió clamorosa. Els visitants es mostraren ara molt superiors, però els faltava efectivitat.L'equip vermell, tanmateix, va saber treure el màxim rendiment de les oportunitats. En un servei de córner fet per Martí en el minut 66, Aki superà de cap Ustari i deixà el duel del tot sentenciat (2-0). Aquesta diana suposava la tranquil·litat i, en la pràctica, garantia la continuïtat a Primera.

Els blavets, tot i el segon gol rebut, continuaren cercant la porteria rival. Quan faltava un poc més d'un quart d'hora per al final, Arizmendi fallà incomprensiblement ben davant porta. Estava sol, sense oposició i ben a propet, però envià la pilota alta. El Getafe no aprofitava les seves opcions i els locals no havien de tenir dificultats. El partit va quedar sense història i Nunes encara es va permetre el luxe d'errar una ocasió increïble.

El valencià Ayza Gómez assenyalà el camí dels vestidors i els aficionats agraïren amb una sonora ovació la permanència en la màxima categoria. Els futbolistes del Mallorca eren conscients de la importància de la victòria i s'abraçaven, eufòrics, al centre del terreny de joc. La feina estava feta i l'objectiu, aconseguit.