El Reial Madrid acabà ahir amb dos anys de sequera de títols, atès que s'imposà per 0-1 al FC Barcelona en la final de la Copa del Rei disputada a Mestalla. Després de dues parts completament diferents, la primera per als blancs i la segona per als blaugranes, fou en la pròrroga quan, enmig del més total domini culer, Cristiano Ronaldo culminà de cap una contra madridista que finalment va valer una final.
Les dues aficions començaren el duel amb l'himne. Els madrilenys ho feren corejant-lo i els catalans, amb xiulets. El repartiment que havia de protagonitzar la final apuntava que el guió vist dissabte al Santiago Bernabéu s'havia de repetir a València.
Tanmateix, alguna cosa havia canviat entre el Madrid d'ahir i el del clàssic de la Lliga. Els de José Mourinho, amb Pepe de gos guardià enmig del camp, sortiren uns metres més avançats que dissabte i al Barça li costà molt superar-ho.
Tant fou així, que els primers a inquietar la porteria del rival foren els madridistes. En el minut 11 Mascherano tragué sota els pals una rematada de Cristiano que, quasi sense angle, ja havia superat Pinto. Aquesta ocasió del portuguès féu despertar els culers que, tot i tenir la pilota, no tenien profunditat. Al Barça li costava superar la teranyina defensiva madridista i per moments el joc es traslladava al mig camp blaugrana, el món al revés.
Als vint minuts arribà una nova ocasió perillosa per als de Mourinho. Ronaldo rematà una centrada de córner de Di María i el rebuig arribà a la frontal perquè Khedira xutàs a l'esquerra de Valdés. El Barça patia i l'arrel del seu mal es trobava en la defensa blanca, ja que Xavi, Iniesta i Messi estaven completament desapareguts. El millor del Barça era Pinto, que en el minut 33 evità el 0-1 en una contra espectacular conduïda per Cristiano Ronaldo.
L'aparició de Leo Messi al voltant del minut 40 permeté que el Barça sortís amb claredat per primera vegada en el partit. Tanmateix, malgrat aconseguir filar una parell de jugades només tragueren alguns serveis de cantonada.
En el minut 44, Pepe tingué la millor ocasió del primer temps. Di María recuperà una pilota en el lateral dret del Barça i la centrada de l'argentí fou enviada pel portuguès al pal dret de Pinto. Aquesta jugada reflectia perfectament el que havia passat en la primera part: defensa perfecta del Madrid i ràpides sortides a la contra davant un Barça sense precisió ni inspiració. Les estadístiques ho deixaven clar: dos tirs a porta, un pal i dos a fora del Madrid, i un sol tir a fora dels blaugranes.
El Barça gira la truita
La xerrada de Pep Guardiola als vestidors tingué efecte en els jugadors. L'equip blaugrana sortí més concentrat i completament decidit a fer-se l'amo del matx. L'aparició de Xavi, Iniesta i Messi el Barcelona tornà a desenvolupar el joc habitual, tancant els blancs al seu camp i gaudint, sense encert, d'un parell d'aproximacions.
En el minut 68 el Barça veié que Undiano anul·lava un gol a Pedro a instàncies del linier. El davanter canari estava un pèl per davant del seu marcador. Uns minuts més tard, Messi obligava Casillas a fer la primera aturada de l'enfrontament i just després fou Pedro qui féu que Iker rebutjàs a córner una precisa vaselina.
El porter blanc, amb el Madrid pràcticament esborrat del camp pel joc culer, començava a guanyar pes en el partit i en el minut 80 evità de nou una ocasió clara d'Iniesta. El protagonisme canvià de porteria en el 89, quan Pinto, volant cap a l'escaire, evità el triomf madridista en una rematada de Di María.
La copa és del Madrid (0-1)
Després de 40 minuts de domini blanc, el Barcelona reaccionà i es féu seva la pilota. El control blaugrana no es va transformar en gol i en la pròrroga una gran jugada de Di María permeté la diana del portuguès
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
36 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El Reial Madrid ha perdut el "señorio" que havia pogut tenir, avui és una casa de entonats, presumits i prepotents, amb en Mou com a cap visible ja esta tot dit, "tal para cual"
francisco lo ha calcado, COMUNIDAD AUTONOMA , tanto o igual como las demás, ni mas ni menos. I ja en podeu fer de retxes....i de bramar.... comunitat, mai pais, pais només n,hi ha un. ESPAÑA.
Reid, reid, que de dos ya tiembla el guardiola. Y quedan dos más.... lo que me voy a reir si el madrid elimina al barsa. Ah por cierto, Ni cataluña es pais, ni nación ni nada parecido, es una COMUNIDAD AUTONOMA, como las demás 16. Hala, bon dia
Alerta Mireia, que et fotrem la paella i el xé! Quants tòpics del colonialisme i cap argument ni res que doni suport a les proclames catalanofòbiques. La veritat és davant dels vostres morros. Açò no és el que cercau, però. El que voleu és un poble dividit en molts petits poblets bons d'assimilar. Amb la maquinària assimiladora d'estat no n'hi ha prou per absorbir un poble més petit com el català: deu ser trist per tots uns "conquistadores"!
Visca el Barça i el senyoriu d'en Guardiola.
Al pas que anem el Madrid només jugarà amb equips àbabs, ja en van tres.
Francesc.....Ses veritats fan mal, ses mentides i sa manipulació .. unes vegades indiferència, altres ràbia .. i llàstima..molte llastima,dónes molta llastima, però llàstima de veritat .. i xarres de catalanofòbia ... jajjja lo teu és per visitar un metge ... demòcrata que ets un demòcrata .. jajjjaaa CAp Amunt Mallorca, Balears y Espanya
bernadet, toda la razón. Mira como piulan estos catalinos, pero lo hacen de rabia. Esta copa nunca podía ser suya, copa de s.m. el Rey, si estos no quieren ser ni españoles.......... Anda, jajaja, de 4 clásicos, los iban a ganar los 4...... me partoooooooooo, y aún queda la verguenza final de la champions. En fin, un gozo de fin de semana, Aupa Madrid y Arriba España pppppd: ojito , que sigo apoyando la independencia de la comunidad catalana (ni pais, mucho menos nación), veríamos luego donde jugaría vuestro querido barça. Paseu bon dia estimats catalans, sense rencor (...)
El teu comentari,si que es fastigos i vergonyós.
Des de quan el sentiment dels mallorquins es correspon amb Catalunya? Açò ens demana un catalanofòbic que fa spam repetint missatges negacionistes al diari de balears. És una pregunta un poc beneita, típica d'aquells que cerquen la divisió i, per tant, més fàcil assimilació castellana; la petitesa per poder ser engolits. Així i tot miraré de respondre-ho com si estigués ben demanat. Supòs que el sentiment de pertinença a un mateix poble existeix des que existeix aquest poble, ja que senzillament el poble històricament establert a Mallorca és el mateix que a Osona o el Rosselló. Un exemple dels termes que es manejaven fa prop de 80 anys: http://ca.wikisource.org/wiki/Resposta_als_catalans Els enemics de les llibertats (aquests que ara ataquen la llengua pròpia en nom, precisament, de la llibertat) van perseguir els signants del document. N'hi ha que, com el darrer batlle republicà de Palma, Emili Darder, foren executats. Després és bo de dir que la gent no sent aquestes coses: a uns els vàreu matar, els altres es varen exiliar, i els que quedaren varen haver d'estar en silenci. No us podriu per dins quan dieu alegrement que la gent rebutja la catalanitat? No us feu oi quan us mirau al mirall? Per què un exemple del 1936? Hem de cercar exemples de quan hom "podia" fer aquest tipus de declaracions. Ho he posat entre cometes per allò de que la llista de signants va ser emprada per perseguir-los... Per cert, si qualcú té la carta que varen fer els menorquins, estaria molt content que me la fes arribar.