El Barça sentencia la Lliga (1-1)

El Barça deixà sentenciada la Lliga després de l'empat a un gol que el Madrid aconseguí rapinyar en un duel que no deixà contenta cap de les dues aficions. Els gols arribaren de penal, transformats per Messi i per Cristiano. José Mourinho era conscient que jugant a futbol no podria derrotar els homes de Guardiola i optà per un plantejament ultradefensiu.

Els dos equips sortiren a mossegar, tal com demostraren les dues faltes que va rebre Xavi en els cinc primers minuts.
La presència de Pepe al centre del camp curtcircuità la velocitat del joc del Barça, que començà esperant els blancs. Els de Mourinho tenien molt clar el pla: tallar la continuïtat de les possessions dels blaugranes i aprofitar qualsevol robatori de pilota per sortir al contracop com dimonis. De totes maneres, els blancs corrien darrere la pilota sense ensumar-la.

En el minut 18, el Barça va trobar la primera encletxa en l'entramat defensiu dels locals. Iniesta serví l'esfèrica en profunditat per a Messi, que dins l'àrea va intentar una subtil vaselina sobre Casillas. Tanmateix, el de Móstoles estigué molt atent i desactivà la primera ocasió de perill culer.

El Madrid hi respongué, tot i que no ho féu al nivell que s'esperava d'un equip replè d'estrelles. Primer va ser Benzema i després Cristiano, però toparen amb les mans de Valdés. Abans de la mitja hora, arribà la primera jugada polèmica del clàssic. Villa entrà pel flanc esquerre de l'atac blaugrana a la recerca d'una passada interior, el mateix que va fer Casillas. Tots dos hi arribaren igualats i l'asturià va caure. Els visitants reclamaren penal.

Al cap de poc temps arribà la contesta dels blancs. Di María s'internà per la banda esquerra i, quan es trobava tot sol, va fer la pitjor elecció. Va optar per finalitzar la jugada i l'envià als núvols. Era l'oportunitat més clara fins aleshores dels de Mourinho.
En un nou córner dels blancs, Adriano va treure la bolla de damunt la línia quan Valdés ja estava superat. Ramos la pentinà i Cristiano rematà. El lateral brasiler fou decisiu per evitar el primer gol. Amb aquesta acció s'arribà al descans. El Barça estava còmode i no passava problemes. A més, l'equip amfitrió corria darrere l'esfèrica i només podia crear perill a pilota aturada i en algun robatori.

La segona meitat va començar amb el Madrid pressionant a dalt i, fruit d'aquesta pressió, va néixer la primera ocasió dels blancs. Cristiano va obtenir una falta a la frontal que ell mateix s'encarregà de llançar. El míssil del portuguès va llepar el pal dret deValdés. El Barça hi replicà amb una passada llarga cap al Guaje. L'asturià va guanyar la posició a Albiol, que per evitar-ne la rematada li va fer un placatge. Fou penal i targeta vermella sense discussió. Messi va ser l'encarregat de transformar-lo. L'expulsió obligà Mourinho a moure la banqueta i a cercar el partit, cosa que fins llavors no havia fet. A més, el portuguès tornà a aconseguir material per a les seves protestes. Özil entrà per Benzema just abans que Puyol hagués de cedir el lloc a Keita per unes molèsties.

Amb un més, els catalaas se sentien còmodes. Jugaven tranquils, però sense que fes la impressió que volguessin matar el rival, el partit i el campionat. En aquests instants, es va evidenciar la manca de punteria de Villa. L'asturià no aprofità un gran servei de Messi i sumà el desè partit sense marcar.

La sortida de Puyol provocà l'endarreriment de la posició de Busquets i l'empat arribà per la seva zona. Marcelo s'hi internà i caigué davant l'entrada d'Alves. Era un penal nolt similar al reclamat pels blaugranes en el primer temps, però aquest cop Muñiz Fernández sí que el xiulà. Cristiano el transformà en gol i rompé la seva maledicció enfront del Barça. En els darrers minuts, l'adrenalina jugà més que el cap i els dos conjunts gaudiren d'opcions per emportar-se el matx, però el marcador no es mogué. Els culers mantenen els 8 punts d'avantatge en la Lliga i la deixen sentenciada. Quant al Madrid, s'arma de moral amb vista a la final de Copa i a les semifinals de la Champions.