Aquest Mallorca sembla de Segona (3-0)

A sis punts del descens! El Mallorca sembla ara un equip de Segona. El conjunt de Laudrup, amb 39 punts i la permanència quasi fermada, acumula relaxació i tranquil·litat. No hi ha encara moment per a l'alarmisme, ni per al pessimisme, però guanyar diumenge el Getafe i tancar definitivament la continuïtat a Primera és quasi imprescindible.

Ahir, exhibí una falta d'intensitat impròpia d'un equip de la màxima categoria. El Màlaga golejà (3-0)el Mallorca en un duel que els andalusos dominaren quasi sempre i en el qual els homes de vermell acumularen imprecisions i errades.

Michael Laudrup, sense De Guzmán ni Pereira, no va fer provatures estranyes i alineà l'onze previst, el més lògic. És a dir, que Aouate ocupà la porteria amb Pau Cendrós, Nunes, Ramis i Ayoze en defensa. En el centre del camp, el doble pivot fou per a Pep Lluís Martí i Joao Víctor amb N'Sue i Castro a dreta i esquerra. I en atac, Webó amb Sergio Tejera just per darrere. En el Màlaga, la principal novetat fou el retorn del davanter brasiler Julio Baptista, després d'estar dos mesos lesionat. El partit començà sense un clar dominador, sense ordre. La pilota viatjava de porteria a porteria i les oportunitats de gol sovintejaven a les dues àrees.

Webó, en dues ocasions, i Tejera protagonitzaren les primeres aproximacions perilloses del conjunt vermell. Els homes de Manuel Pellegrini també disposaven d'ocasions, però Demichelis i Duda no les encertaren. Tot això abans que es complís el primer quart d'hora. Era un partit embogit, però el conjunt andalús n'agafà el domini ben aviat. El centre del camp del Màlaga, Apoño i Recio, superava Joao Víctor i Pep Lluís Martí, i el joc no tardà a concentrar-se ben a prop d'Aouate.

Sebas Fernández i Duda, a dreta i esquerra, superaven els defensors del Mallorca en transitar cap a la zona central de l'àrea vermella. Rondón i Julio Baptista creaven espais situant-se més a prop de les bandes. Aouate aturà un xut de Demichelis i poc després Sebas no aconseguí marcar. La rèplica del Mallorca, ara ja era en una jugada aïllada, arribà amb un cop de cap de Nunes que Caballero aturà amb dificultats.

L'afició del Màlaga, quasi trenta mil espectadors a La Rosaleda, pitjava de valent. El millor joc del conjunt andalús tingué una justa recompensa quan Julio Baptista deixà enrere Ramis i envià la pilota rasa a l'interior de l'àrea, on Sebas la rematà a plaer i superà Aouate (2-0).

Els andalusos superaven amb claredat el Mallorca, que perdia la pilota amb facilitat, que encadenava errades i imprecisions.
Laudrup reordenà les peces i Castro se situà per darrere de Webó, amb Tejera i N'Sue a les bandes. De res no serví.
Encara abans del descans, Julio Baptista, amb un xut ras i col·locat, superà el porter del Mallorca i deixà el partit decidit.
El Mallorca havia de reaccionar, però era imprescindible mantenir una actitud ben diferent. Laudrup va moure peça i féu entrar Aki en substitució de Pau Cendrós, de manera que situà Joao Víctor de lateral dret i Tejera vora Pep Lluís Martí.
Això no obstant, el Mallorca continuava sense reaccionar. El Màlaga atacava més, disposava de les més clares oportunitats i el Mallorca tenia dificultats per trenar una sola jugada.

Julio Baptista, de cap, va fer el tercer gol (3-0) i els andalusos superaven així l'equip vermell en el goal average particular.
Laudrup cercà una altra solució i Víctor suplí Webó. Res de res. Ahir el Màlaga era molt millor i el Mallorca, per moments, era humiliat per un equip centrat i amb les idees ben clares.

Pellegrini oferí descans a Julio Baptista i féu entrar David Camacho per intentar fermar el centre del camp. I ho aconseguí.
El Màlaga mai no deixà de dominar, disposà del control de la pilota i del partit davant un Mallorca desdibuixat, que exhibia una preocupant falta d'il·lusió, que deambulava pel terreny de joc sense la mínima intensitat imprescindible per a un equip de Primera.