...i altres herbes

Tots junts (II)
La desunió, la fragmentació, la disgregació és, per exemple, un dels mals endèmics de l'esquerra radical des de fa anys. I de l'independentisme. Record ara que ja fa uns anys coexistien el Partit Comunista d'Espanya, el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, el Partit Comunista Obrer Espanyol, la Lliga Comunista Revolucionària, l'Organització Revolucionària de Treballadors... Però anem al futbol, que és del que us volia parlar. Idò dissabte es va produir un conflicte entre els integrants de la Grada Jove i un reduït grup dels Supporters. Ja us vaig explicar que, fins i tot, els integrants de la Grada Jove abandonaren la seva ubicació habitual.

Avui, en tot cas, voldria deixar constància que el conflicte ha quedat ja resolt. Xavier Abril i Jaume Colombàs, responsables dels Supporters i la Grada Jove, sembla que tenen clar que el més important és el Reial Mallorca. Fugir de problemes innecessaris i dels més radicals uneix Abril i Colombàs. Ahir, de moment, vaig parlar amb el responsable dels Supporters, que em va fer saber que havia expulsat del grup que encapçala sis o set elements conflictius. Es tracta, precisament, dels que estaven enemistats amb Colombàs i que en alguna oportunitat havien creat problemes d'ordre. Ben fet! No estaria de més que ara regnàs també la unió amb la Federació de Penyes.

Tots junts (III)
Qualsevol iniciativa de la Federació de Penyes, la Grada Jove o el Reial Mallorca que serveixi per dinamitzar la vida social de l'entitat ha de ser benvinguda. Diumenge, la Federació de Penyes que presideix Rafel Martorell prengué part en la Rua de Palma amb una carrossa que representava el Lluís Sitjar. Idò bé, em diu un dels participants que hi havia al voltant de seixanta penyistes. Clar, considerant que el Mallorca, si la memòria no em falta, té 55 penyes... Uff! Quin desastre. No hi assistiren ni dues persones de cada penya.

Tots junts (IV)
I parlant d'unitat, no estaria de més que a l'Atlètic Balears també hi regnàs la unitat. La conversió del club en Societat Anònima Esportiva sembla una excel·lent oportunitat perquè, oblidant velles disputes, totes les famílies blanc-i-blaves entrin a l'accionariat.

Bona iniciativa
Tenc un bon amic, amb residència a Huelva, que sempre em recorda que quan el Recre fitxa un futbolista de qualsevol club de la província, el president ho conta orgullós. En canvi, en aquesta terra nostra, si el Mallorca contracta un futbolista jove d'un altre club, el president ho explica disgustat al bar: "El Mallorca m'ha robat un jugador". Aquest bon amic, d'origen mallorquí, però arrelat a terres andaluses, sempre em diu que el Recre entrenava un pic per setmana a diferents pobles, tal com ara pretén fer el Mallorca. Em sembla una bona iniciativa que amb el pas del temps ha de convertir el Mallorca en un equip molt més simpàtic del que ha estat fins ara. En aquest sentit, no puc deixar d'esmentar que aquest Mallorca de Serra Ferrer està fent importants esforços per fer-se proper. Aquest és el camí.

Lluís Sitjar
Tenim tendència a enyorar el passat i just recordar les coses bones. Ho dic pensant en el Lluís Sitjar, convertit ja en mític estadi del Reial Mallorca. La realitat, en tot cas, és que record perfectament que, tot i que era molt acollidor i càlid, l'equip va arribar a anar líder al vell Lluís Sitjar i l'estadi no s'omplí. I també tenc ben present que el Mallorca, en els seus 95 anys d'història, ha aconseguit la seva millor classificació jugant a Son Moix. Ho recordau? Fou tercer en dues ocasions amb Héctor Cúper i Luis Aragonés a la banqueta. I jugant a Son Moix amb la pista d'atletisme.

Aina Salom
Joan Pericàs ha estat notícia aquests dies perquè s'ha fet pública la seva dimissió com a gerent de la Fundació Illesport. Argumentà, entre altres coses, que no està d'acord amb la política esportiva del delegat de l'Esport, Diego González. Idò bé, vaig aprofitar l'avinentesa per recordar l'escàndol que s'originà l'any 1999 quan Antoni Diéguez denuncià que Joan Pericàs, aleshores director mèdic de la Universíada de Palma, havia sol·licitat medicaments a l'ONG Apotecaris Solidaris, presidida en aquells moments per Aina Salom. Pericàs no tardà a enviar-me un amable escrit, que vaig reproduir en part, en el qual desmentia de manera categòrica que hagués sol·licitat mai medicaments a Apotecaris Solidaris i explicava que tot havia estat fruit d'un malentès.

Així ho vaig escriure. Quedava clar d'aquesta manera que Pericàs no havia demanat medicaments a Apotecaris Solidaris. Doncs vaig parlar ja fa uns dies amb Aina Salom i es va refermar en tot allò que havia dit l'any 1999; alhora que encara es mostrava indignada amb l'actitud de l'exdirector mèdic de la Universíada. Afirmà que Pericàs li havia demanat les medecines. I fins aquí hem arribat: Pericàs diu que no i Salom diu que sí. Quin embolic! La realitat, en tot cas, és que això succeí el 1999 i que és ben hora de passar pàgina de manera definitiva.

Rendiment
L'equip suec de l'IFK Norrköping entrena a la ciutat esportiva de Son Bibiloni. Em sembla una bona iniciativa treure el màxim rèdit possible d'una instal·lació modèlica com la que té el Mallorca. L'equip suec s'exercitarà a Son Bibiloni fins dimecres dia 16.