El Mallorca no acaba de créixer (1-2)

El Mallorca no acaba de créixer. Li falta una petita passa per convertir-se en un equip amb opcions de jugar a Europa la temporada que ve. És un conjunt massa irregular. Ahir, havia de ser un dia de festa, però no ho va ser. El Reial Mallorca, que celebrava el 95è aniversari de la seva fundació, va caure derrotat pel València a Son Moix (1-2). El conjunt de Michael Laudrup s'avançà en el marcador, però l'onze xe empatà tot d'una i en una bona segona meitat capgirà el marcador. L'equip confirmà la irregularitat extrema. Ahir, emperò, tocà veure'n la cara més mediocre, tot i que l'onze de Laudrup tutejà el totpoderós València en el primer temps. A la represa, en canvi, fou molt superior el conjunt xe, que exercí un clar control en el centre del camp.

El Mallorca té la permanència engirgolada, malgrat que falta encara la certificació matemàtica. Ahir, en tot cas, quedà clar una vegada més que l'afició continua donant l'esquena a l'equip, perquè només 14.155 espectadors acudiren a l'Iberostar Estadi. La victòria a Cornellà i la visita del València, tercer a la Lliga just per darrere de FC Barcelona i Reial Madrid, no foren atractius suficients per a l'afició, que optà per quedar a casa o acudir a la multitudinària rueta.

Michael Laudrup introduí canvis en l'alineació, a pesar de la contudent victòria aconseguida a Cornellà davant l'Espanyol. Aouate, clar, ocupà la porteria amb Cendrós i Kevin -Ayoze està sancionat- a les bandes i Nunes Ramis a l'eix de la defensa. L'acompanyant de l'indiscutible Pep Lluís Martí fou De Guzmán, recuperat de la lesió i que relegà així Tejera a la banqueta. I en atac, Webó, amb Castro just per darrere.

El València, que dimecres juga un partit transcendental contra el Schalke 04 en terres alemanyes, va presentar un onze de garanties amb les principals novetats de Jonás i Aduriz en atac. D'inici, el Reial Mallorca fou millor i les primeres aproximacions perilloses foren del conjunt de Laudrup. Webó no arribà a una clara pilota de gol, Pereyra xutà alt i una internada d'N'Sue fins a la línia de fons no trobà rematador.

El València tenia problemes seriosos en defensa, especialment per la seva banda esquerra.
El conjunt d'Unai Emery té una qualitat indiscutible i no tardà a mostrar la seva perillositat. El València pressionava, però Matas i Jonás no encertaren. Encara no s'havia complert la primera mitja de joc quan Ricardo Costa va cometre un absurd penal sobre Webó. Ivan Ramis executà la pena màxima i inaugurà el marcador. Però l'alegria mallorquinista només durà dos minuts, ja que Pablo Hernández, des de fora de l'àrea, aconseguí l'empat.
El darrer quart d'hora no tingué un clar dominador. La pilota viatjava d'una porteria a l'altra, però la pràctica totalitat dels atacs morien a les rodalies de l'àrea. D'aquesta manera s'arribà al final del primer temps amb taules. La segona meitat començà sense canvis, però amb una clara oportunitat per al Mallorca: una excel·lent rematada d'N'Sue fou rebutjada a córner per Guaita en una gran intervenció.
L'oportunitat de l'equip vermell fou un immens miratge. Es complia el minut 55 quan Jonás envià una pilota interior a Pablo, que superà Aouate (1-2).

El València, ara sí, tocava i tocava la pilota, dominava a plaer, però no creava clares ocasions de marcar. Banega i Topal manejaven el partit i els homes d'Emery el tenien controlat. Michael Laudrup hi cercà solucions i féu entrar el japonès Aki en substitució d'un apagat Pereyra. Tejera, a nou minuts del final, suplí Pep Lluís Martí i, tot seguit, Joao Víctor substituí un esgotat De Guzmán. El Mallorca cercava l'empat i disposà d'oportunitats per assolir-lo. Aki, tal com havia fet a Cornellà, mostrà detalls de qualitat, però el marcador ja no es va moure.