Futbol evasió

L'ambient que es va viure ahir a Son Moix és per analitzar. És l'ocasió que he vist més seguidors barcelonistes a un partit RCD Mallorca - FC Barcelona. De fet, el Barça semblava que jugava a casa. Les explicacions poden ser diverses: els espectadors volen veure de prop les figures mítiques, les llegendes; a més, volen que aquests facin jugades espectaculars com les que tots hem vist per la televisió; volen viure amb passió un espectacle d'aquells que fan el millor futbol del món... Per tant, a Son Moix hi havia molta de gent que volia veure bon futbol. El problema també és un altre: per molt poques persones el Mallorca és el seu únic equip. Una persona és del Barça i li basta, del Reial Madrid i li basta, de la Reial Societat i li basta, de l'Athetic Club i li basta; en canvi, molta gent és del Mallorca i d'un altre equip. I aquesta circumstància ve heretada perquè la presència a la Primera Divisió del Mallorca ha estat irregular, de manera que molta gent era del Mallorca i d'un equip de Primera. Ara, però, ja fa molts anys que el Mallorca és un equip que té, més o menys, assegurada la Primera Divisió, per tant aquesta tendència hauria de variar. Ja ho hem dit altres vegades, però probablement necessitam fer club, necessitam que els jugadors vagin per les escoles i penyes, que es creï afició...

El partit d'ahir, a més, tenia un morbo especial: Laudrup, Miquel Àngel Nadal, Serra Ferrer i Pep Guardiola es retrobaven. Tots havien coincidit en el FC Barcelona i ara s'enfrontaven. La circumstància tenia un morbo especial, però tanmateix tots sabíem que l'enfrontament era sa i partia del respecte i l'estima que tots ells es tenen mútuament.

A l'estadi es vivia un món d'emocions, i alguns recordàvem com està el món. Vivim en un món complicat ja no només per la crisi, sinó també pels enfrontaments al sud del Mediterrani, però el futbol té la virtut, o el defecte, de fer oblidar la dura realitat, d'ajudar a evadir-nos. La història no és nova; pa i circ en deien els romans, no? Potser ja està bé tenir moments de felicitat efímera, moments per abstreure's d'una realitat massa dura. I si no que ho diguin a la gent d'UM, que ha vist escorcollada la seva seu. No sé què hi cercaven els jutges i fiscals, però de vegades no acaba de ser bo que tot sembli una acció purament mediàtica. Anys després dels fets que s'investiguen, és mal de creure que un escorcoll a la seu d'UM serveixi per alguna cosa, no? Encara record quan xapeta en mà la Policia va entrar a cal notari Delgado. Què s'ha fet de tot allò? Com ha quedat la investigació? Potser la Justícia és massa lenta i això contrasta amb tot els fronts que s'estan obrint des dels jutjats. No convendria anar resolent/tancant casos? Resulta curiós, a més, que l'espectacularitat de les detencions i els escorcolls que s'usen a Mallorca no tenguin cap semblança amb els que són comuns a altres llocs, com per exemple Barcelona. El famós cas Palau, on s'havien robat milions d'euros, no va anar precedit de la meitat d'espectacularitat que es practica a Mallorca. Per què? Per què aquí sembla que hi ha tant d'interès mediàtic? Bé, de tot això en parlaré a la contraportada de dimarts. Avui, com deia, un Barça sense les grans figures, però amb un bon joc, ens feia oblidar les penes i penúries, ens ajudava a evadir-nos. Llàstima que no juguin cada dia!