Messi es plantà sol davant Aoute. però en aquesta ocasió no encertà. | STRINGER/SPAIN

TW
18

Va ser la derrota més esperada de l'any, la més previsible. El Barça és el millor equip del món, té individualitats genials i una banqueta de luxe. Ahir, tot i les nombroses i importants baixes, el conjunt blaugrana golejà (0-3) el Reial Mallorca. Els de Michael Laudrup aguantaren fins que els catalans inauguraren el marcador. Després, començà el monòleg dels homes de Guardiola.

La visita del Barça sempre és una festa, un d'aquells partits que abans de començar es poden donar per perduts per la indiscutible qualitat del rival. Però els partits s'han de jugar, com ja quedà demostrat en l'anada, en què el Mallorca aconseguí un molt valuós empat (1-1) al Camp Nou.

Michael Laudrup presentà un onze novedós amb el retorn a l'onze titular d'Ayoze en substitució del jove Kevin, que havia completat un mal matx davant la Reial Societat. Així, Aouate ocupà la porteria, amb Pau Cendrós i Ayoze als laterals, amb Nunes i Rubén -substitut del lesionat Ramis- com a centrals. En el centre del camp, Joao Víctor i Pep Lluís Martí foren els encarregats d'organitzar el joc i de distribuir-lo amb Castro i N'Sue a les bandes. L'uruguaià s'ubicava a l'esquerra i d'aquesta manera relegava a la banqueta Pereira, castigat amb la suplència pel seu mal moment de joc. I en atac, Webó era la referència una setmana més, amb De Guzmán just per darrere.
El totpoderós Barça -que arribà a Son Moix amb les baixes dels indiscutibles Valdés, Puyol, Xavi i Dani Alves, a més de Jefren- alineà el millor onze possible. Pinto ocupà la porteria amb Adriano, Piqué, Abidal i Maxwell en defensa. En el centre del camp jugaren Keita, Busquets i Iniesta, i en atac, la tripleta més màgica amb Messi, Villa i Pedro.

L'equip de Pep Guardiola, com sempre, acaparà la possessió, va tenir el control absolut de la pilota, però el gol tardà a arribar. De fet, l'onze vermell protagonitzà les primeres aproximacions perilloses a l'àrea contrària, tot i que sense encert. El Barça, aleshores, semblava un desconegut, ja que no era el gran equip de quasi sempre i, fins i tot, tenia problemes a l'hora de fer circular l'esfèric.

El Mallorca no va fer un mal inici, però no sabé aprofitar les comptades badades dels catalans. Clar, i el gol de Messi, quan es complia el minut 37, trencà el partit. I de quina manera! El Mallorca gairebé desaparegué davant un Barça que, ara sí, tocava i tocava la pilota a l'espera de la millor ocasió per matar definitivament el duel. El Mallorca, i ja és estrany contra un equip com el Barça, es va mostrar sense intensitat a la represa, pareixia que no tenia ni il·lusió.

És clar, i quan no jugues al màxim nivell, els blaugranes ho saben aprofitar. El Mallorca deambulava sobre la gespa cercant la pilota, però semblava en massa oportunitats que els homes de Laudrup es limitaven a contemplar l'espectacle.

Així, poc després que es complís el minut 56, una bona passada en profunditat de Busquet fou aprofitada per Villa, que deixà enrere Aouate i marcà a plaer (0-2). El partit ja estava decidit i Laudrup cercà solucions. Pereira entrà per Joao Victor, però res no varià. El Mallorca perdia la pilota amb facilitat, mentre que el Barcelona dominava i controlava el joc. El festival blaugrana era evident quan Pedro, amb un gran xut, va fer el tercer (0-3). El tècnic danès donà minuts a Aki i Tejera, però no hi aportaren res. El duel estava sentenciat. El conjunt català manejà el partit fins al darrer alè contra un Mallorca entregat, que en l'últim tram no tenia forces ni per plantar cara als blaugranes.