Oviedo
Som d'esperit crític. No ho puc evitar. Ara bé, també m'agrada, i ho faig sempre que puc, lloar tot tipus de fets, actes o iniciatives. Ho dic perquè no he tingut cap problema a criticar Serra Ferrer per com ha gestionat el mercat hivernal -no ho ha pogut fer pitjor- i estic ben content de constatar que el mític Antonio Oviedo Saldaña col·labora amb aquest nou Reial Mallorca. Oviedo arribà a aquesta terra i al Reial Mallorca de la mà del tècnic Juan Carlos Lorenzo amb Jaume Rosselló com a president. Fou, sens dubte, un dels grans protagonistes del primer ascens de l'equip a Primera Divisió (1959/60). Quan, tres anys després, l'equip baixà a Segona A, Oviedo fou traspassat a l'Elx i no tornà al Mallorca, aleshores a Tercera Divisió, fins a la temporada 1979/80, i ja com a entrenador. Pujà a Segona Divisió B i un any després, a Segona A.
Oviedo començà també la campanya 1981/82 a Segona Divisió A, però fou destituït en la 16a jornada i Lucien Muller es va fer càrrec de l'equip. Ahir, vaig recordar que Oviedo havia escrit un text a la Història del Reial Mallorca que feren anys enrere els companys Tomeu Maura i Jaume Martí. Acabava Oviedo dient: "Li desitj, com desitjaré sempre, la màxima de les ventures al meu equip, al Reial Mallorca, però crec que amb mi es portaren malament. Pens que per la meva feina em vaig merèixer alguna cosa més, almanco una explicació de per què m'engegaven, però així és la vida". Avui, probablement, el deute històric que el club vermell tenia amb Antonio Oviedo ja està liquidat. Serra Ferrer l'ha encertada fent possible que el mític futbolista i entrenador torni a casa. Enhorabona! Tant per a Llorenç com per a Antonio.
Atlètic Balears (I)
M'heu de creure si us dic que posar doblers a un club de futbol com l'Atlètic Balears provoca nul·les satisfaccions econòmiques. Esportivament, en canvi, invertir en futbol pot arribar a compensar. De fet, són molts els que pensen, per exemple, que l'alegria d'un ascens no té preu. Així i tot, és clar que a ningú no li agrada perdre doblers. Ho dic perquè a l'Atlètic Balears s'avalua la possibilitat de convertir el club en Societat Anònima Esportiva ben aviat. La decisió està presa, però hi falta l'empenta definitiva. Els avantatges de convertir l'Atlètic Balears en Societat Anònima Esportiva serien molts per a tots els que ara sustenten el club econòmicament. La compra d'accions està previst que sigui oberta a tothom, però és fàcil imaginar-se que Bartomeu Cursach, mitjançant alguna de les seves empreses, en serà el màxim accionista.
Així i tot, és ben possible que si, finalment, l'Atlètic Balears es converteix en Societat Anònima Esportiva, hi hagi algun important empresari sense vinculació amb Cursach que també vulgui tenir presència a l'entitat. Per cert, em diuen que Cursach, que és un home intel·ligent i que acostuma a adoptar la decisió més convenient en cada moment, té clar que Fernando Crespí no pot continuar. Vull dir que mai no seria president del consell d'administració si Cursach n'és el màxim accionista. L'empresari maneja la idea d'obrir el consell d'administració i el club a la societat mallorquina. Pretén que tots els seguidors de l'Atlètic Balears s'hi sentin còmodes, malgrat que ara com ara estiguin barallats els uns amb els altres. De fet, vol que l'entitat disposi del màxim nombre d'accionistes possibles.
At. Balears (II)
Els avantatges econòmics de convertir-se en Societat Anònima Esportiva són importants, però l'objectiu principal és consolidar l'equip des del punt de vista esportiu. Vull dir que la solidesa financera ha de servir per fer un projecte que intenti transportar l'equip fins a Segona Divisió A, com a mínim.
La Fundació (I)
Va ser el 4 de febrer passat quan es va produir el relleu a la Fundació Atlètic Balears. Avui, Pedro Cladera n'és ja el president i té Ricardo Lozano com a vicepresident. Rafel Duran n'és el secretari i Antoni Salas i Antoni Marí en són vocals. La presentació oficial dels nous responsables de la Fundació tindrà lloc abans que acabi febrer.
La Fundació (II)
La Fundació Atlètic Balears és la que cobra, des de ja fa uns anys, la publicitat de l'estadi. Idò bé, estava previst que els nous responsables de l'entitat n'auditassin els comptes per saber quina era la situació econòmica, què s'havia cobrat i quina finalitat s'havia donat als doblers. Això no obstant, m'asseguren que, tot i que amb alguna mala cara, ja s'ha efectuat el relleu i no s'ha auditat la gestió de Fernando Miró, fins ara president. Se'n fien, de Miró. Jo també me'n fiaria, però sempre val més tenir les coses auditades. Es tracta, en definitiva, d'una mesura per tranquil·litzar els que entren, i també els que surten, que tenen així una garantia de com han deixat les coses.
Button
El pilot anglès Jenson Button ha passat uns dies a Mallorca. Ha estat allotjat a l'hotel Reads de Santa Maria. M'asseguren que ha tingut temps per fer una estoneta de turisme, però que ha passat moltes hores al dia entrenant. Ah, i per relaxar-se, va participar en una classe de ioga. Idò.
Lluís Sitjar
No hi ha res pitjor que provocar la rialla. No ser considerat seriosament és el pitjor dels insults. I el Reial Mallorca, dissortadament, es troba així quan parlam del Lluís Sitjar. Ara sabem que l'arquitecte Guillem Reynés és qui elabora el projecte que, com sabeu, requereix que l'Ajuntament cedeixi al voltant de 30.000 metres quadrats a la Societat Anònima Esportiva perquè pugui realitzar-se. Evidentment, ni un sol partit polític mitjanament seriós no pot donar suport a una iniciativa tan inversemblant. De fet, tard o d'hora, Salvador Maimó, president de l'Associació de Veïns del Fortí, entendrà que cedir 30.000 metres quadrats al Mallorca perquè reconstrueixi el Lluís Sitjar és una pèssima idea per als ciutadans.
Auditoria
Em donen per fet que l'auditoria de l'Institut Municipal d'Esports s'ha acabat, a pesar que encara no n'han transcendit els resultats. Per què? Clar, hi ha dues possibilitats: o no s'hi ha descobert res estrany o Cort espera que les eleccions siguin més a prop per fer-la pública. Què us en sembla?
IME
Sempre n'hi ha de malintencionats. Ara diuen que la regidora responsable d'Esports, Maribel González, quasi comanda tant com Adrián Campos, que és el gerent. Uff!
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
verger, informet de la feina de oviedo, es patetic, esta per llastima i el serra ferrer ni el saluda, tot per l imatge pero res mes, es un pobre home
Estic d'acord amb els companys Guillem i Alexandre. Si ens convertim en SAE, en dos dies ja no existirem. Per a mi, els reptes que té per endavant l'Atlètic Balears, a part de consolidar el projecte esportiu, són els d'augmentar la massa social i diversificar els inversors. Tampoc és possible que el director esportiu sigui un "extern", vinculat a una empresa privada i no al nostre club.
No a la SAE, basta veure com estan d'enmerdats els clubs que són SAE i mirar clubs com athletic club de bilbao, barça o madrid, ja sé que ells tenen una gran massa social i lis es més fàcil. Per això, el nostre exemple ha de ser l'OSASUNA, club no SAE, humil i treballador, i tenc entes sino m'equivoc q és totalment viable fora cap problema. I tmb s'esta meditant no obligar a fer-se SAE ja que totes les SAEs estan arruinades, no tenim prou exemple amb el nostre veinat, REAL MALLORCA, en volem més? LLEVANT, SARAGOSSA, LLEIDA, JAEN, TOTS CAUEN! no mos hem d'errar! LA SAE NO ÉS LA SOLUCIÓ
Convertir-se en Societat Anònima Esportiva no té tants d'avantatges com es presuposen. Amb el temps ho hem comprovat amb el greu endeutament dels clubs de primera divisió. Hi ha fórmules alternatives que passen per seguir sent un club que pertanyi als seus socis, no a l'accionista de torn. Sobretot si es vol tenir continuïtat en el temps i no desaparèixer.
Verger de cada dia estas pitjor.