La feina feta i la revenja completa

Feina feta i revenja completa. El Reial Mallorca superà l'Almeria (4-1) i ho va fer amb solvència, almanco en el marcador. Ara bé, el segon i el tercer gol del conjunt de Michael Laudrup foren molt protestats pel conjunt andalús. Consideraren que, en el de Víctor, el Mallorca fou molt poc esportiu en aprofitar la indecisió de Jakobsen, que volia enviar la pilota fora per facilitar que Pereira, en terra, pogués ser atès. I en el gol d'N'Sue reclamaren una falta de Webó a Juanma Ortiz. Així mateix, els homes de José Luis Oltra reclamaren penal, després que Kevin rebutjàs la pilota amb la mà sota pals. En tot cas, el Mallorca va quedar amb un regust agredolç en acabar el partit: havia guanyat, però també havia quedat clar que regalà la Copa del Rei.

No hi ha dos partits iguals, i que n'hi hagi tres de semblants és del tot impossible. El Mallorca, que dijous fou eliminat de la Copa del Rei per l'Almeria, afrontava el matx amb ànim de revenja, amb la clara voluntat d'oblidar el ridícul patit a Son Moix. El Mallorca perdé a l'anada (4-3) i també ho va fer a la tornada per un resultat (3-4) idèntic en un partit infame del conjunt de Michael Laudrup. Els vermells reberen dos gols en els tres primers minuts de joc i perdia de manera clara en el descans (0-4). L'orgull provocà una remuntada inútil a la represa, que just serví per maquillar el resultat.

Ambdós equips presentaren novetats -el Mallorca, fins a vuit- en un enfrontament marcat en els prolegòmens per la desaparició d'Àngel Pedraza, finat dissabte després d'una llarga malaltia. El partit començà amb un gran ensurt, tota vegada que Piatti, al contracop, disposà d'una clara oportunitat per inaugurar el marcador. Els mallorquinistes recordaren per un moment la tragèdia viscuda tres dies abans.

El matx s'igualà aviat i quedà clar que no se semblava gens a la darrera confrontació entre els dos equips. Hi havia diferències substancials als onzes, però la primera i més important fou l'actitud dels homes de Laudrup.
Pep Lluís Martí, lesionat, abandonà el terreny de joc i fou substituït per Joao Victor. El migcampista encara no havia arribat al vestidor quan De Guzmán va treure una perillosa falta, la pilota fou rebutjada pel porter -primer- i pel pal abans que Ramis rematàs amb el cap. L'esfèric entrà a la porteria de Diego Alves, després de tocar Acasiete. El Reial Mallorca tenia avantatge en el marcador i l'Almeria cercà una reacció ràpida. El conjunt andalús passà a controlar l'esfèric, a dominar de manera territorial davant un Mallorca que mai no renuncià -just faltaria!- a cercar la porteria rival.

Encara abans del descans, el brasiler Joao Víctor robà la pilota a Jakobsen, centrà a l'àrea i l'algaidí Víctor, a boca de canó, s'avançà al seu marcador per enviar la pilota al fons de la porteria d'Alves. De res no serviren les protestes dels andalusos, que consideraven antiesportiva l'actitud de Joao Víctor, que s'endugué l'esfèric quan Jakobsen pretenia enviar la pilota fora de banda perquè Pereira, en terra, fos atès pels serveis mèdics.
Així, s'arribà al descans amb clar avantatge del Mallorca, després de 45 minuts avorridots. La diferència entre un equip i l'altre fou l'efectivitat.

L'Almeria havia de reaccionar a la represa i Ulloa substituí Jakobsen. Ben aviat, N'Sue fallà una clamorosa oportunitat i no gaire després Webó i De Guzmán tampoc no encertaren. Els andalusos no es torbaren a aconseguir el control, a acaparar la possessió. José Luis Oltra cercà solucions i Corona reemplaçà Vargas.
El major domini de l'Almeria aconseguí justa recompensa quan Crusat en el minut 65 marcava amb un fort xut des de fora de l'àrea. Però les expectatives dels homes d'Oltra quedaren en no res un minut més tard, quan N'Sue superà Diego Alves. Webó pressionava Juanma Ortiz a la banda dreta quan l'andalús va caure en terra. El camerunès centrà a l'àrea, on Víctor deixà passar l'esfèric i N'Sue rematà sense oposició (3-1). El partit ja estava decidit.

L'Almeria insistia en el seu domini, Kevin va treure la pilota amb la mà sota pals, però el valencià Mateu Lahoz deixà continuar el joc. Oltra no deixava de cercar una impossible recuperació i Goitom suplí Crusac. Tot era inútil.
A dos minuts per al final, Pereira marcà (4-1) amb un gran xut sec i ras. La revenja ja era un fet.