Rafel Nadal i Jorge Lorenzo reberen ahir de mans del president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, el premi Cornelius Atticus, la màxima distinció esportiva de la comunitat, com a mostra de reconeixement a una temporada, la del 2010, en què els dos esportistes s'han convertit en els millors del món de les seves respectives disciplines. Es tractà d'una edició dels guardons extraordinària. Els premis Cornelius Atticus s'instauraren el 1996 per distingir les persones que dedicaren la seva vida a la pràctica i a la promoció de l'esport a les Illes, per disitingir una trajectòria. És evident que a Nadal i Lorenzo encara els queda pràcticament tota la carrera professional per endavant, però, tal com digué Antich, són "molt joves, però la seva carrera és extraordinària i molt difícil d'igualar". Un guardó extraordonari per a dos esportistes irrepetibles que han deixat el "llistó de les
Illes Balears a la categoria de número 1", tal com destacà el president del Govern.
L'acte es va celebrar en una capella del Consolat de la Mar plena a vessar i va comptar amb la presència d'Aina Rado, presidenta del Parlament; Albert Moragues, conseller de Presidència; Francesca Vives, consellera de Comerç i Indústria; Diego González, delegat de la Presidència per l'Esport; i Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca. Carles Costa i Marcos Hirsch, representants de Nadal i Lorenzo, respectivament, foren els encarregats de fer una breu presentació dels dos premiats. Hirsch, que destacà "l'orgull i la felicitat" que suposà aquesta distinció, va recordar els inicis de l'"aventura" que els ha portat a coronar el motociclisme i a desbancar tot un mite vivent com Valentino Rossi. "El 2002 va començar l'aventura.
Encara recordo que Jorge venia al gimnàs amb una bossa de Caprabo, on portava les samarretes", explicà amb un somriure a la boca el representant del pilot de Yamaha. Lorenzo, per la seva banda, també destacà "l'orgull" que li suposa "rebre la màxima distinció esportiva de les Illes sent tan jove". El pilot de Yamaha també afirmà que com a "ciutadà de les Illes se sent orgullós de tenir el número 1 del tennis mundial". I és que Lorenzo li mostrà la seva admiració afirmant que Nadal és "un geni".
Un guardó extraordinari per a dos esportistes irrepetibles
Rafel Nadal i Jorge Lorenzo reben una edició especial del premi Cornelius Atticus de mans de Francesc Antich
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Como se le ve el plumero al filonazi que firma como "A porgar fum". Si por fuera por gentuza como el mencionado, a los "madridistas y peperos" los colgarian en la plaza del pueblo. Hay gente que debería haber nacido hace 500 años.
Tanta de sort que són irrepetibles...
Em sembla que aquest reconeixement als dos esportistes és més que reconegut. Però quina falta de consideració cap a TÒFOL CASTANYER QUE ES VA PROCLAMÀ ENGUANY A MALÀISIA CAMPIÓ DEL MÓN D'ATLETISME DE MUNTANYA. Per què aquesta mena d'oblits per parts dels nostres polítics? O és que no consideren a Tòfol Castanyer en la mateixa categoria que els altres dos esportistes, quan ell també ha obtingut un màxim guardó i ha estat un símbol de la constància i de la disciplina? m'agradaria saber-ho.
Carles Costa diu que si fos per en Rafel Nadal, tots els partits de l'ATP els jugaria a Mallorca. El primer partit que ha de jugar, a benefici de la seva Fundació, gràcis a la generositat i l'elegància de l'extraordinari Federer -que no entenc com li fa d'amic sabent com és aquest Nadalutxo-, el juga a Madrid. A Madrid! Madrid és la capital "natural" d'en Rafa Nadal, res de Manacor ni Mallorca. Ell i la seva família són els més l'espanyolistes i peperos més gran que existeixen. Aquesta és la veritable identitat de Nadal: madridista i espanyol! Bon Nadal! (Perdó: ¡Feliz Navidad!)
Carles Costa diu que si fos per en Rafel Nadal, tots els partits de l'ATP els jugaria a Mallorca. El primer partit que ha de jugar, a benefici de la seva Fundació, gràcis a la generositat i l'elegància de l'extraordinari Federer -que no entenc com li fa d'amic sabent com és aquest Nadalutxo-, el juga a Madrid. A Madrid! Madrid és la capital "natural" d'en Rafa Nadal, res de Manacor ni Mallorca. Ell i la seva família són els més l'espanyolistes i peperos més gran que existeixen. Aquesta és la veritable identitat de Nadal: madridista i espanyol! Bon Nada! (Perdó: ¡Feliz Navidad!)
Hace un año me encontré a Rafa en el Hiper Centro de Manacor. Un tipo extraodinario, sencillo y muy humilde. Es un honor que represente a nuestra tierra por todo el mundo. El jorge lorenzo es otro asunto. Creo que a los nacionalistas catalanes les cae bastante bien....
CESC, matxo, vaja soberana torrada... sempre és la mateixa història, el mateix taranná, el mateix plor de cada dia. Mare de déu, que sou de pesadets...la taladrau més que una Black and Decker!!! criticau les coses importants, que n'hi ha, i moltes... i no perdeu el vostre valuós temps en fer de ''meapilas'', com diuen els castellans, a espais com aquests... compra't una vida, cesc... i si no, demana-la als reis mags!
Cesc, no has dit més "tonterías" perquè no has estat capaç d'escriure un comentari més...!! Nadal és el millor esportista espanyol de tots els temps, que ha passejat per tot el món el nom de Manacor i de Mallorca. Un exemple a seguir dins i fora de les pistes i per descomptat una màquina de fer diners. Dit això, el més normal és que no pensi com tu i els teus quatre amics els "*raritos catalanistas". Així que continua amb el teu somni catalanista i amb el teu malson espanyol.
Enhorabona per Rafa Nadal i Jorge Lorenzo. Inmillorables representants de s' esport balear i Espanyol arreu del mon. Lo dit, Enhorabona!!!
Una altra qüestió que aquest incident ha reflectit és el silenci dels tennistes catalans que hi eren presents, amb Robredo al capdavant. La falta d'autoestima catalana és tan espectacular que no hi va haver ni un sol tennista que gosés posar en evidència l'aprenent de dictador. I és que molts catalans quan van pel món -i el col·lectiu d'esportistes és el més viatger de tots- competeixen per demostrar el grau de domesticació a què han arribat. Creuen que deixant la dignitat a l'armari i callant quan s'insulta Catalunya i la seva llengua són més universals. Per això l'altre dia, a Pequín, mentre un company seu escopia sobre la llengua catalana, ells, solidaris, li reien la gràcies