Tercera derrota consecutiva (3-1)

Ni ràbia, ni nervi, ni revenja... ni un llamp forcat. Ni res de res. El Mallorca encadenà la tercera derrota seguida després de perdre ahir a Vila-real (3-1) en un altre duel penós del conjunt de Michael Laudrup. L'equip vermell fou ahir inofensiu, quasi inexistent, però el pitjor fou la falta d'actitud d'un equip que hauria d'haver demostrat una motivació extra davant el conjunt que presideix Fernando Roig. No va ser així. I ja se sap que en el món del futbol gairebé tot es pot perdonar, amb l'excepció -clar- de la falta d'actitud.

El Vila-real hagué de recórrer als despatxos per aconseguir classificar-se per a l'Europa League. No havia assolit plaça europea sobre el terreny de joc, però la UEFA li atorgà als despatxos el lloc que s'havia guanyat el Reial Mallorca de manera esportiva. El duel era així un partit ben especial. El consell d'administració dels vermells havia anunciat durant la setmana que no acudiria a la llotja d'El Madrigal i el Vila-real es mostrà conciliador i cercà la intermediació de la Lliga de Futbol Professional perquè els consellers vermells variassin la seva decisió. No ho aconseguí. I tampoc Fernando Roig, que acudí a l'hotel de concentració del Mallorca, no canvià la determinació unànime del consell d'administració del Reial Mallorca -el tradicional dinar de directives no es dugué a terme-. Durant el matí, un minúscul grup de seguidors mallorquinistes realitzà pintades insultants cap al president del Vila-real ben a prop de l'hotel dels vermells. Així i tot, l'equip groguet convidà els aficionats mallorquinistes al partit.

Michael Laudrup no introduí novetats a l'onze inicial, més enllà del retorn d'Ayoze al lateral esquerre en substitució de Corrales. A la dreta jugà, com ja és habitual, Pau Cendrós; i al centre de la defensa ho feren Ramis i Nunes. En el centre del camp, Joao Victor i Pep Lluís Martí foren els encarregats, una vegada més, d'organitzar i dirigir el joc, amb Pereira i Castro a banda i banda. I en atac, Webó, una setmana més, amb De Guzmán just per darrere.
El duel començà amb més domini del Vila-real davant un Mallorca que semblava entabanat. El conjunt de Garrido mantingué l'aposta habitual pel bon joc, pel tracte exquisit a la pilota. Els homes de Laudrup no podien fer gaire cosa més que córrer darrere la pilota.

Només s'havien disputat deu minuts de joc quan Santi Cazorla, completament sol, inaugurà el marcador, després d'una bona intervenció d'Aouate davant Cani. La diana dels homes de Garrido no provocà la reacció del Reial Mallorca. El Vila-real era millor, dominava, acaparava la possessió i els de vermell continuaven quasi desapareguts. Joao Victor i Pep Lluís Martí corrien i corrien darrere la pilota, De Guzmán no hi era i la presència de Webó, completament aïllat, era just una anècdota sense importància. A les bandes, Pereyra i Castro no aportaven res i la defensa s'havia de multiplicar. Quin desastre!

Però el futbol és capritxós i el Mallorca marcà en la seva única oportunitat, en el seu únic llançament, en la seva única aproximació a la porteria. Fou De Guzmán amb un xut vaselina que superà Diego López. Però l'alegria del Mallorca durà poc. Rossi xutà una falta ben a prop de la frontal de l'àrea, la pilota tocà Webó i Turienzo Àlvarez va assenyalar penal, ja que va considerar que l'esfèric havia pegat a la mà del camerunès. El mateix davanter italià fou el responsable de transformar la pena màxima en gol. Es va arribar al descans amb mínim i just avantatge del Vila-real.

La segona part començà sense canvis. Ni als onzes ni al joc. El Vila-real encara era millor, dominava i ben aviat una assistència de Borja Valero serví perquè Nilmar aconseguís un golàs (3-1) en aixecar la pilota sobre Aouate. El duel ja estava decidit, però quedava una eternitat per arribar al final. Michael Laudrup cercà la reacció i donà entrada N'Sue en substitució de Martí, lesionat a la cuixa. Res no canvià. El Mallorca continuava desaparegut. Víctor reemplaçà un inèdit Castro, però tampoc no varià res de res. El Vila-real era un just guanyador.