TW
1

Els més vius
M'heu de perdonar, però la meva ignorància fa impossible que entengui algunes coses del món comptable. Els administradors concursals del Reial Mallorca, Sebastià Frau, José Miguel Cregenzán i l'empresa Deltasport, representada per Pedro Mir, són els més vius del món. Quina sort que ha tingut el Reial Mallorca! Consideren que el Mallorca ha d'incloure a la seva comptabilitat una subvenció de capital de 22 milions d'euros en concepte de dret d'ús de l'estadi de Son Moix. El conveni que permet la utilització de la instal·lació municipal per part del Reial Mallorca es va firmar, si la memòria no em falla, l'any 1997, i ara, tretze anys després, s'ha de fer aquesta modificació comptable que incrementa -i de quina manera- els fons propis de la Societat Anònima Esportiva.

I ja és ben curiós que cap dels gestors de l'entitat i auditors comptables hagin detectat una errada de tan considerable repercursió. Ho tornaré a dir: Frau, Cregenzán i Mir són els més vius. El gran beneficiat és Llorenç Serra Ferrer, màxim accionista del Reial Mallorca, tot i que el consell d'administració aprovà dilluns pèrdues superiors als 16 milions d'euros a la temporada 2009/2010 i no haurà d'afrontar una ampliació de capital. En definitiva, que no haurà d'enterrar ni un sol euro més en el Reial Mallorca. I supòs que Vicenç Grande haurà rebut la notícia eufòric, ja que ningú no li podrà dir mai que abandonà el club en fallida.

Ben al contrari. Per què fan això els administradors? Entenc que consideren que és la manera correcta de fer les coses. És clar, aquesta subvenció de capital contribueix a explicar l'absurda valoració que feren del Reial Mallorca en el seu informe. Voldria, idò, recordar ara que Frau, Cregenzán i Mir varen deixar per escrit que el valor de la Societat Anònima és superior als 76 milions d'euros. A més, elevaren el valor de mercat més enllà dels 146 milions. Tothom sap que aquestes quantitats que res tenen a veure amb la realitat, però... Ah, per cert, estic ben convençut que, tot i que n'hi ha que m'insisteixen en el contrari, els administradors no estan gens preocupats pels seus honoraris. Vull dir, que mai de la vida adoptarien una decisió pensant si d'aquesta manera augmentaran o minvaran els seus emoluments. N'estic ben segur.

Tresoreria
Una cosa són els nombres que figuren a la comptabilitat i una altra ben diferent, la tresoreria. En tot cas, m'asseguren que el Reial Mallorca té ara la caixa forta amb un parellet -dels mallorquins, és clar- de milions d'euros.

Crisi social
Ha arribat l'hora de començar a fer feina de bon de veres en aquesta qüestió. Diumenge passat, el Reial Mallorca ens va voler fer creure que hi havia 12.357 persones a Son Moix. Em va semblar, és clar, que n'hi havia moltes menys, però fins i tot si donam per bons les xifres del Mallorca, la crisi d'assistència d'aficionats és ben preocupant. L'exfutbolista Jordi Morey és ara l'encarregat de les qüestions socials de l'entitat. És ben urgent que el Mallorca deixi de confiar en la providència perquè l'afició retorni a Son Moix. És hora de posar-se a fer feina i engegar iniciatives que engresquin l'afició.

Cavenaghi
Fernando Cavenaghi ja fa setmanes que va perdre la titularitat i diumenge ni tan sols gaudí d'uns minutets. El Mallorca intentarà cercar una sortida imminent al futbolista, tot i que és conscient que serà complicat.

Víctor
L'algaidí Víctor Casadesús ha disposat enguany d'un bon grapat d'oportunitats per demostrar la seva vàlua i no les ha aprofitades. Avui, ja és conscient que Laudrup no compta gaire amb ell. Diumenge, just acabar el partit, va sorprendre tothom quan va reconèixer que el seu estat d'ànim podria haver influït en la clamorosa oportunitat de gol que fallà. Tanta sinceritat no era necessària. El davanter mallorquí no té altra solució que continuar treballant. L'esforç sempre té premi. Segur.

Carències
No ens ha d'estranyar trobar nombroses carències en aquest Mallorca. No podem obviar que aquest equip s'ha construït amb futbolistes de cost zero -no s'ha pagat ni un sol euro de traspàs- i amb jugadors del filial. Ara bé, no crec que el japonès Akihiro Ienaga solucioni res, més encara quan la seva arribada suposarà la sortida de Castro, Ratinho o Joao Victor. Jo em pensava que els fitxatges exòtics eren cosa d'altres èpoques, però...

Bauzá
Jaume Bauzá és un magnífic entrenador i poden estar ben segurs que no té cap culpa de la mala classificació del filial mallorquinista. Ben al contrari, si l'equip no està pitjor classificat és gràcies a la bona feina del tècnic sineuer. Per cert, no em puc creure de cap de les maneres que Pep Sansó, màxim responsable del futbol base del Reial Mallorca, tengui l'ambició -legítima, per altra banda- de substituir Bauzá.

Rosell
És de vergonya. Estic ben segur que el Futbol Club Barcelona continuarà acaparant èxits esportius, tot i que el president Sandro Rosell em sembla una equivocació immensa. El màxim responsable blaugrana, en un acte que em va parèixer de gran hipocresia, votà en blanc quan l'assemblea decidí dur l'expresident Joan Laporta als tribunals. Dilluns, Rosell presentà l'acord que embrutarà la camiseta amb publicitat de la Qatar Foundation. Déu meuet! Qui ho havia de dir! El pitjor, en tot cas, és quan intenta justificar la decisió argumentant que l'herència econòmica rebuda obliga a adoptar una decisió d'aquest tipus. Per cert, sempre he estat un defensor de la feina de Pep Guardiola i molt especialment de la seva filosofia. Ara bé, què defensàs l'acord amb la Fundació Qatar em sembla pixar fora de test. Per cert, quan Joan Laporta fou interrogat sobre l'acord amb l'esmentada Fundació declinà fer comentaris i recordà que ja havia explicat que no feia comptes convertir-se en oposició a Rosell.

Serra i el Betis
Dimarts vespre va tenir lloc una esperada junta d'accionistes del Betis, que havia de col·locar a la presidència del consell d'administració Rafael Gordillo, com finalment succeí. Idò bé, el màxim accionista del Reial Mallorca, Llorenç Serra Ferrer, seguí amb interès la junta. De fet, dimarts a vespre va escriure al facebook: V.E.B.L. És l'abreviatura de "Viva el Betis Libre". És clar, ja es poden imaginar que ben aviat proliferaren els comentaris dels incondicionals bètics donant suport a Serra. El pobler, de fet, conserva una multitud de bons amics a Sevilla. Del Betis, és clar.