...i altres herbes

Inevitable (II)
Després de la maneta, és clar, començaren a circular acudits sobre el partit. Per exemple, saben vostès que Florentino Pérez demanà a Artur Mas que proclamàs la independència de Catalunya per poder així guanyar alguna cosa? I saben que ahir s'exhauriren les MOU cinc estrelles? Una coseta més: el derbi de dilluns fou el partit de pagament més vist de la història. El va veure un total de 2.488.000 espectadors (13,6%). Per cert, el presenciaren per Gol TV 1.534.000 espectadors, mentre que per Canal + Liga només foren 945.000.

El mètode
Pep Guardiola està de moda i, més encara, després de l'excepcional victòria del Barça davant el Reial Madri. Idò bé, us vaig parlar dies enrere del pròleg de l'exvicepresident del Barça Evarist Murtra al llibre de Miquel Àngel Violán El mètode Guardiola. Avui, ho faré del llibre, un treball ben fàcil de llegir i entretingut. Fins i tot, per facilitar-ne la comprensió, s'hi destaquen sobre un fons gris les frases que descriuen la idea o el concepte que l'autor vol deixar clar. M'heu de permetre, idò, que us reprodueixi un grapat de cites. Diu, per exemple, Violán: "Un bon criteri per avaluar la modernitat d'una societat és la deferència amb què tracta els seus mestres. I en això la societat catalana i l'espanyola no progressen adequadament. De cap de les maneres". I continua: "Qui no vegi que darrere del mètode Guardiola hi ha tones i tones de feina ultraexigent i continuada, no entendrà res... És temps de recuperar valors sòlids.

I, en primer lloc, el valor de tenir valors". L'autor hi intenta explicar en què consisteix el mètode Guardiola: "Entenguem-nos:el mètode Guardiola, pròpiament, no existeix. És un recurs literari per aplegar un seguit d'observacions sobre un excel·lent gestor esportiu que dóna pistes sobre la transcendència de recuperar valors -diguem-ne- antics i en desús per donar-los vigor i junts construir una societat millor". En el llibre, evidentment, hi ha més d'una referència al ja mític 2-6 al Santiago Bernabéu. "Més enllà d'una victòria esportiva amb trets de proesa, el 2-6 és per damunt de tot la culminació d'una aposta per una sèrie de valors:el sacrifici, el treball en equip, la claredat d'idees, la bellesa. I també la humilitat. La generositat. La grandesa de cor", hi diu textualment.

I intenta explicar els triomfs del Barça: "Èxit s'escriu amb E d'equip. És el talent conjuminat de moltes persones el que ha permès assolir les fites d'aquest bienni de glòria... La fórmula màgica: talent + compromís". I m'han de permetre que encara els en destaqui algunes frases més: "Els bons líders detecten el talent dels seus, esperonen el seu compromís i la fam de triomf sense que les diferències culturals ho impedeixin, perquè les saben entendre i gestionar. I perquè són líders, ells mateixos demostren compromís en estat pur". I encara els en destacaré una cosa més. En diuen la intel·ligència política i Violán la defineix com l'habilitat de gestionar en benefici propi les relacions de poder.

Explica que tenir olfacte polític és: "Identificar la correlació de forces existents. Captar l'estat d'ànim i de fidelitat dels col·laboradors respecte d'aquells de qui en teoria depenen. Saber analitzar en cada moment quina és la decisió més adequada per defensar els propis interessos. Saber establir aliances amb aquells amb qui no tenim interès a disputar però en podríem tenir, i precisament volem evitar aquest escenari. Saber avaluar i identificar aquells que en qualsevol moment ens poden fer mal i, també, aquells als quals podem recórrer buscant protecció o la reparació del dany rebut". He de recordar-vos, finalment, que el llibre de Miquel Àngel Violán ha estat publicat per l'editorial Columna.

Futbol base
Ja saben vostès que Llorenç Serra Ferrer ha explicat en diverses oportunitats que el Reial Mallorca fa una aposta clara, ferma i decidida pel futbol formatiu. Esbrinar què és exactament el futbol formatiu és una mica complicat, però el pobler sí que ha deixar clar que creu en els joves. Vol imposar la mateixa filosofia que tenia el Barça quan Serra Ferrer hi treballava, amb totes les diferències del món, és clar. Un dels equips que s'han destacat en les darreres temporades per haver fet més feina amb els més joves és l'Espanyol. Dissabte, El País en publicava un interessant reportatge sota el títol Amb els infants a tot arreu. Hi explicava Jordi Quixano que amb l'arribada del tècnic, Mauricio Pocchetino, i del director esportiu, Ramon Planes, el futbol base s'ha convertit en la pedra filosofal de l'entitat. El director d'aquesta àrea és Antonio Morales, que ha vist que els agents dels futbolistes del filial feien coa a les portes del seu despatx.

I és que l'Espanyol decidí suprimir les primes per als agents, alhora que reduïa sustancialment els salaris dels jugadors del filial. Ara bé, si cap futbolista arriba a debutar en el primer equip... l'agent treu la grossa. I el futbolista, és clar. L'Espanyol, a més, com fan també ja altres equips, ha decidit fitxar només del seu àmbit d'influència natural. Això significa que el conjunt que presideix Daniel Sánchez Llibre només contracta jugadors joves de fora de Catalunya de manera excepcional. Ho explica Morales afirmava que "el canvi d'ubicació, la separació dels pares i dels amics..." minven el rendiment dels al·lots.