El mallorquinisme vessa il·lusió. Els homes de Michael Laudrup han aconseguit fer tornar l'optimisme a una afició que torna a gaudir del joc de l'equip. Situats a la vuitena plaça de la taula i a només dos punts de la posicions que donen dret a disputar competicions europees, el Mallorca ha pegat l'estirada. La victòria dins el Sánchez Pizjuán de diumenge va confirmar que a poc a poc els plantejaments del tècnic danès s'estan implantant sòlidament en el si del conjunt vermell. Però com un adolescent que encara no coneix les potencialitats del seu nou cos, el Mallorca encara necessita madurar alguns aspectes de la nova fesomia.
Cap dels quatre darrers classificats per disputar la Lliga de Campions (Reial Madrid, FC Barcelona, València i Sevilla) ha estat capaç de tombar el conjunt de Laudrup. De 12 punts possibles, el Mallorca n'ha sumat vuit, un botí que molt pocs conjunts -per no dir cap- de la Primera Divisió podran obtenir al final de la primera volta del campionat.
Si bé és cert que a Sevilla el Mallorca va signar una primera part que es podria qualificar d'exquisida, tal com va succeí a Saragossa, a l'equip li costà molt gestionar el tram final del duel encara que el final fos apoteòsic.
A La Romareda els vermells es veren superats per la tensió del moment. A més, la deessa Fortuna els girà l'esquena. A Sevilla, tot i que la sort es va tenyir de vermell, l'equip es va veure acorralat en els instants finals. El mateix tècnic danès va reconèixer que encara s'han d'aprendre a manejar aquestes situacions. Defensar més lluny de l'àrea pròpia i saber aplicar la dosi necessària de sedants per adormir els partits són aspectes que encara s'han de treballar. S'ha d'aprendre a manejar el nou cos. Temps.
Un estil, cap onze
El que ja ha quedat meridianament clar en aquestes dotze jornades de competició és que una de les senyes d'identitat irrenunciable del Mallorca de Laudrup és el bon tracte de la pilota, el joc combinatiu, malgrat que els esquemes tàctics puguin variar segons les circumstàncies. Els dos esquemes que ha utilitzat el danès varien entre el 4-2-3-1 i el clàssic 4-4-2. En aquest sentit, però, Michael Laudrup no ha apostat per cap onze fix. Les rotacions han estat la nota predominant. El mateix entrenador danès ha reconegut que és possible que d'una jornada a l'altra un titular pugui anar a la graderia sense tan sols haver passat per la banqueta. I és que un dels trets distintius del danès és la meritocràcia, juga qui ho mereix, qui més ganes en demostra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.