El Mallorca humilia Manzano (1-2)

Molt més que tres punts. Era un partit diferent. El Mallorca humilià el Sevilla de Manzano (1-2) en un matx espectacular del conjunt de Michael Laudrup. Era un d'aquells duels en els quals l'afició té especial interès a guanyar. I els futbolistes també. La presència de Manzano a la banqueta del Sevilla era la motivació addicional, que tot entrenador desitja per mantenir la il·lusió i la concentració dels futbolistes. El tècnic andalús ha denunciat Mateu Alemany i diferents membres d'altres consells d'administració i s'ha guanyat la unànime repulsa del mallorquinisme. Ahir, un pic més, el Reial Mallorca demostrà que els equips més poderosos li van bé, que ja és el matagegants de la Lliga. Pereira avançà l'onze en la primera meitat i el Sevilla just pogué empatar en el darrer tram. Quan el repartiment de punts semblava una sentència definitiva, Webó marcà el gol del triomf. Fou en el darrer alè. Sense temps per a més.

Laudrup alineà ahir un onze amb alguna sorpresa. A la porteria, com sempre, jugà Aouate. En defensa, Cendrós fou titular a la banda dreta -Ratinho començà a la banqueta-, mentre que Ayoze ocupà l'esquerra amb Nunes i Ramis com a centrals. En el centre del camp, Martí i Joao Víctor foren els encarregats de dirigir el joc. Castro, del tot recuperat, se situà a la banda esquerra, mentre que Pereira es col·locà a la dreta, relegant N'Sue a la banqueta. Webó, un cop més, fou l'home més avançat de l'avantguarda vermella amb De Guzmán just darrere.
El Sevilla, per part seva, presentà un onze amb moltes baixes, atès que Capel, Navas, Fernando Navarro, Dragutinovic, Koné, Guarente, Fazio i Sergio Sánchez no podien jugar. En tot cas, la principal novetat fou la presència d'Àlvaro Negredo en atac com a company de Kanouté -Luis Fabiano fou suplent-.

D'inici, el Reial Mallorca aconseguí el control. Els homes de vermell tenien més possessió que el Sevilla, que semblava voler jugar al contracop. De Guzmán, en dues ocasions, i Webó disposaren de les primeres opcions de gol. El Reial Mallorca era millor davant un Sevilla que acaparava imprecisions. De Guzmán, molt actiu, disposà d'una altra ocasió i Pereira, després de superar Palop, veié que Luna treia la pilota sota pals. Joao Víctor i Pep Lluís Martí superaven amb Cigarini i Renato, i les bandes del Sevilla, habitualment perilloses, eren quasi inèdites. Es complia el minut 35 de joc quan Castro deixà la pilota a Pereira, que inaugurà el marcador amb un xut ras i col·locat.

El Sevilla no tardà a reaccionar i en el darrer tram del partit espitjà de valent. El conjunt de Manzano disposà de clares oportunitats en els darrers cinc minuts, però el Mallorca aguantà i s'arribà al descans amb mínim avantatge.
Manzano havia d'arriscar i donà entrada a Luis Fabiano i a Konkó en substitució de Cigarini i Alfaro. El Sevilla, com a les acaballes de la primera meitat, inicià la represa dominant amb claredat, cercant el gol amb intensitat.
Luis Fabiano i Negredo eren els dos homes d'avantguarda, mentre que Kanouté se situava enmig del camp, rere la parella atacant. El Mallorca patia en defensa, havia perdut la iniciativa, el control del joc. La pressió dels vermells era ara menys efectiva, però el Sevilla no aconseguia empatar.

Rubén entrà per Ramis, lesionat, i el patiment s'incrementà quan Luis Fabiano superà Aouate. El valencià Mateu Lahoz anul·là el gol i els mallorquinistes respiraren tranquils per uns moments. Laudrup cercà frescor en donar entrada a N'Sue per Pereira. Res no varià. El Mallorca no pressionava Renato i Kanoute, que ara manaven en el centre del camp. Es perdia la pilota amb massa facilitat davant un Sevilla, que ara era molt millor.

El Mallorca, per moments, cercava el contracop. I ho feia bé. Però el conjunt andalús insistia en els seus atacs, tot i que amb el pas dels minuts anà minvant la intensitat. Luis Fabiano, a tres minuts del final, empatà (1-1) en aprofitar una badada col·lectiva de la defensa. El repartiment de punts semblava una sentència definitiva, però un minut després marcà Webó el gol del triomf (1-2). No hi havia temps per a més. El Mallorca havia guanyat i Manzano abandonà el terreny de joc amb el cap baix.