Bartomeu Beltran forma part de la història del Mallorca. Fou president del club vermell des de l'any 1995 fins al 1998. Ara, des de la distància, un dels doctors més famosos dels mitjans de comunicació analitza la situació de l'entitat illenca.
Com veis l'estat de salut del Mallorca?
És innegable que la nova presidència ha aportat estabilitat institucional. S'ha d'aconseguir que l'afició deixi de viure situacions convulses, perquè, darrerament, l'estabilitat esportiva no ha anat acompanyada per la pau institucional. Els mallorquinistes han tingut una sensació agredolça que ara pot acabar. Això sí, les situacions convulses són tradició en el Mallorca. De fet, quan jo mateix em vaig incorporar, l'equip estava a punt de baixar a Segona B.
Què destacau del nou projecte?
Sobretot el fet que les persones que es dediquen al club no en trauran cap benefici. Si tot va bé i se'n treu profit, tot retornarà al club per tapar forats del deute. Això vol dir que els nous gestors no es beneficiaran personalment dels èxits. En el meu parer, aquesta és una gran mostra d'amor i passió pel club. Per això, hi ha d'haver una conscienciació col·lectiva per donar suport a aquesta directiva, que fa un favor social tan gran a l'entitat esportiva més important de les Illes Balears. Se'ls ha d'ajudar. En certa manera, entenc l'egoisme emocional del soci, que va al camp perquè vol veure guanyar el seu equip. Tanmateix, ara és el moment de donar un cop de mà a aquesta gent que ha demostrat estimar tant el Mallorca.
Què pensau de tot el que ha passat amb Josep Pons?
En primer lloc, cal dir que ell va fer un gran favor al Mallorca, atès que la seva intervenció fou clau perquè els administradors concursals aprovassin l'arribada de Llorenç Serra Ferrer al club. Ara, els seus problemes personals provocaren que el Mallorca oferís una mala imatge i era molt convenient acabar amb això. Crec que Josep Pons es va equivocar en utilitzar la institució com a cobertura personal. Aquí jugà un paper de covardia. No ha estat elegant que no volgués deixar caminar el Mallorca. Dit això, he d'afirmar que el judici públic al qual s'ha vist sotmès no ha estat gens just. Imaginem que al final és declarat innocent. La societat ja l'haurà jutjat abans. El seu problema ha estat que no ha sabut administrar aquest procés i per ser president del Reial Mallorca cal autoritat moral, la qual que ell ha perdut.
Com veis el paper que juga Serra Ferrer?
En un principi, no vaig entendre per què no va voler ser president. Això no obstant, ara crec que ell és un component que dóna solidesa esportiva i que altres s'han d'encarregar de l'aspecte més social. Això sí, pels mallorquinistes, ell ha estat el president des de la seva arribada. Però ara ocupa aquest càrrec Jaume Cladera, una figura que té suficient entitat.
Quin paper creis que jugarà Cladera?
És un home molt intel·ligent, que donà les bases al que ara és la Conselleria de Turisme. Pot representar molt bé els interessos del Mallorca. Jo ja el vaig proposar com a president en el seu moment, encara que no va ser possible, i crec que la seva arribada tanca un cicle molt interessant. Està molt capacitat per fer-se càrrec de la presidència. A més, la seva relació amb Llorenç Serra Ferrer començà quan aquest entrenava el Betis, ja fa un grapat d'anys. Cladera anava una vegada cada quinze dies a veure el matx del Betis i després anaven a sopar junts. Ells dos formen una bona parella de ball i són una garantia. Tenen una gran empatia personal i faran les coses molt bé. Jo conec Jaume Cladera des de fa molts anys, perquè quan érem joves estiuejàvem a Can Picafort. En aquella època, només hi havia un grapat de cases i un hotel! Malgrat que ell és tot un expert en física, a mi em va fer classes de tennis taula! Encara ho record molt bé!
Des del punt de vista esportiu, què pensau de l'arribada de Michael Laudrup com a entrenador?
En l'àmbit esportiu, ara és moment de no tenir por ni prejudicis. S'ha de saber construir un equip des de la base. El Mallorca disposa d'una bona columna vertebral: té un bon porter -Dudú Aouate-, un bon central -Nunes-, un bon migcampista -De Guzmán- i un bon davanter -Cavenaghi-. Poder tenir un tronc així és una sort molt gran. Després es fa molt més fàcil treballar per fer les diferents ramificacions. A més, Laudrup disposa a favor seu de l'autoritat que té Llorenç Serra Ferrer en l'àmbit esportiu, i dels més joves.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
S'ase va dir al porc orellut.