... i altres herbes

Manzano
El Reial Mallorca manté una gran rivalitat amb un bon grapat d'equips. Hi ha rivalitats històriques i n'hi ha d'altres que han sorgit en els darrers anys. Fa un grapat de temporades sorgí l'enemistat amb el Llevant en el transcurs de la pugna per eludir el descens a Segona Divisió. I enguany és prou evident que hi ha animadversió cap al Vila-real, que, com sabeu, provocà amb la seva denúncia que la UEFA deixàs fora de l'European League el Reial Mallorca. Idò bé, el Sevilla fitxà ahir Gregorio Manzano i ja són molts els mallorquinistes que desitgen la derrota, sempre i en tot lloc, del conjunt andalús. Manzano, clar, s'ha enduit Gonzalo Hurtado com a segon entrenador i el mallorquí Toni Servera com a preparador físic.

Confiança
Ja sabeu que Jorge Valdano, cosa grossa en l'actual Reial Madrid, digué que "el futbol és un estat d'ànim". I té raó. Les dinàmiques, en el món del futbol, són ben importants. I el Reial Mallorca ha aconseguit perllongar l'estat de gràcia que tenia la temporada passada a Son Moix. Diumenge derrotà la Reial Societat i ho va fer amb justícia i solvència. El Mallorca sumà tres punts, però acapara confiança. I tenir confiança et du a una bona dinàmica. Idò.

At. Balears
La continuïtat de Goran Milojevic al capdavant de l'Atlètic Balears no és segura. Ben al contrari, sembla que ja s'han iniciat negociacions amb l'experimentat David Vidal. Idò!

Bonet
Pep Bonet, que fou anys enrere i molt de temps secretari tècnic del Reial Mallorca, finalitzà en acabar la campanya passada la seva feina a l'Udinese. No el renovaren.

Fernando Riera
El diari El País, en l'edició de diumenge, publicava l'obituari de Fernando Riera Bauzà. Es tracta d'un futbolista i entrenador de futbol, fill de pares mallorquins, que va néixer a Xile el juliol de 1920 i que es retirà l'any 1989. Morí dijous a causa d'un infart. Idò bé, Fernando Riera inicià la seva trajectòria com a futbolista a la Unió Espanyola de Xile i també va jugar a la Universitat Catòlica de Santiago. Va ser el primer xilè que va fitxar per un equip europeu, l'Stade de Reims (França). Jugà també en el FC Rouen francès, abans de fitxar pel Deportivo vasco (Veneçuela) i retornar al FC Rouen, on donà per acabada la seva trajectòria com a futbolista a l'any 1954.

La seva trajectòria com a entrenador s'inicià l'any 1954 a l'Os Belenenses i finalitzà el 1989 al Monterrey de Mèxic. El seu major èxit, que el va convertir en un heroi, fou conduir la selecció xilena fins al tercer lloc del Mundial de l'any 1962. Va dirigir també el Benfica, amb el qual va disputar la final de la Copa d'Europa el 1963, però el conjunt portuguès va ser derrotat pel Milan a Wembley. Així mateix, dirigí, entre d'altres, la Universitat Catòlia de Xile, el Nacional de Montevideo, l'Espanyol de Barcelona -fou destituït-, el Boca Júniors argentí, el Porto, el Deportivo de la Corunya, l'Sporting de Lisboa, el Monterrey de Mèxic... Descansi en pau.