Confiança i coherència

Un aficionat em deia, després del partit de dimarts passat contra l'Athletic Club, que aquest Mallorca no faria res, que era un desastre, etc. El comentari em suggereix un parell de realitats: el Mallorca no inspira confiança, els aficionats mallorquinistes són molt fàcils de decebre, tenim l'autoestima massa baixa...

Sigui com sigui, sembla que el Mallorca es troba dins una irregularitat que, per ara, no va del tot malament. Estar en la part alta de la taula, després de jugar amb el Reial Madrid, amb set punts de quinze possible, és una molt bona dada. Son Moix continua essent un fortí i aquest element és clau amb vista a fer-nos forts en la competició. Una altra qüestió és saber si cal fer més feina per generar esperança, il·lusió i confiança entre els aficionats.
Després del bon partit que la Reial Societat havia fet contra el Reial Madrid (havien jugat bé, encara que perderen), semblava que ahir els bascos ens havien de menjar amb patates, però no va ser així. I per què pensàvem que un equip que ve de Segona, com la Reial, guanyaria el partit? Perquè ens falta entusiasme i confiança!!!

Aquest estat d'ànim no només és comú entre els aficionats mallorquinistes, probablement és present entre els mallorquins en general. Et giris cap on et giris tothom plora per la crisi, per la manca de recursos, per la resposta social davant la situació actual, per l'estat de la llengua, per la debilitat dels diferents governs, per l'enveja tan present a la nostra societat, etc. Tothom plora! Certament, la situació és crítica, però potser la millor manera d'afrontar-la no és plorant, no és lamentant-se o posant en evidència el desànim. Potser estaria bé mirar cap endavant, dir que si superam els obstacles actuals viurem cent anys, reclamar autoestima, preocupar-nos per fer pinya i no per congriar enveges...

Ni tan sols la proposta de capitalitat cultural europea ha estat exempta de joc brut. En aquest cas, el promotor alemany de la candidatura mallorquina ha desistit dels seus intents de trobar suports institucionals i s'ha lliurat a les mans del Partit Popular amb l'esperança, supós, que a les properes eleccions hi haurà un canvi institucional que podrà beneficiar la seva proposta. L'alemany pren posicions i demostra, una vegada més, que potser té molts de sentits, però l'institucional fa molt de temps que el degué perdre per algun racó d'Alemanya o del que anomena "les illes invisibles", tot fent referència a Balears.

Ja ho veuen, la política s'entén tan poc com el futbol. El Partit Popular acull la candidatura impulsada per l'alemany, mentre pràcticament expulsa Jaume Font. I aquest sí que és un bon cas maquillatge!! Jaume Font té prohibit anar a llistes perquè està imputat, però, en canvi, li prometen un càrrec. És a dir, no pot anar a llistes però pot tenir un càrrec. Potser, per ser del tot coherent Bauzá hauria de fer dimitir de totes les institucions aquells càrrecs que estan imputats perquè si no són bons per anar a les futures llistes tampoc no ho deuen ser per ocupar els actuals llocs de responsabilitat, no? Però, és clar, aquí parlam d'una lògica i d'una coherència molt poc comuna en política. De fet, fixau-vos que la incoherència és absoluta quan al PP del País Valencià els imputats sí poden anar a llistes i aquí no. I el més fotut és que a Mariano Rajoy tot li sembla bé. L'ambigüitat és una mala companya, Rajoy!!

Esperem que pel RCD Mallorca la companyia dels catalans sigui, com a mínim, tan beneficiosa com la dels bascos. Passam d'enfrontar-nos contra l'Athletic i la Reial, per caure en mans, les dues properes setmanes, del Barça i l'Espanyol. Sumarem, segur que sumarem... Algú ho dubta?