Els futbolistes del Reial Mallorca feliciten Fernando Cavenaghi després que l'argentí aconseguís el segon gol. | MONSERRAT

TW
0

Guanyar era necessari, quasi imprescindible. Els punts, evidentment, són sempre ben rebuts, però el Reial Mallorca havia de confirmar ahir que hi ha equip per no passar dificultats, per aconseguir la permanència sense grans patiments. El conjunt de Laudrup complí i derrotà la Reial Societat (2-0) en un duel marcat per l'eficàcia de Fernando Cavenaghi, que va fer els dos gols. El Mallorca aconseguí ahir convertir Son Moix en un fortí, com la temporada passada. El repte, una temporada més, és ara millorar el rendiment lluny de Palma.

El danès no capgirà l'onze inicial i, evidentment, Aouate ocupà la porteria. En defensa, Ratinho ocupà la banda dreta i relegà el mallorquí Pau Cendrós a la banqueta, mentre que a l'esquerra Kevin tenia continuïtat i Corrales, ja recuperat, era que tenia lloc reservat vora Laudrup. En el centre del camp, Martí i De Guzman foren els encarregats, una setmana més, d'organitzar i distribuir el joc dels vermells. A les bandes, N'Sue, recuperat, jugà a la dreta i Castro ocupà l'esquerra. I en atac, Fernando Cavenaghi tornà a tenir com a company Víctor.

Just començar el partit ja quedà clar que el Reial Mallorca era ahir un equip ordenat, disciplinat, que jugava amb intensitat i amb una gran ambició. Així, ja d'inici, els vermells varen agafar el control del duel, amb el domini del centre del camp. I no tardaren a sovintejar les aproximacions amb perill a l'àrea de Bravo. Una bona centrada de Ratinho no trobà rematador i, poc després, Víctor rematava fora una bona passada de Castro. El Mallorca arribava amb gran facilitat a l'àrea rival davant una Reial Societat que jugava darrere, sense intensitat, i sense la mínima connexió entre línies per crear perill davant la porteria d'Aouate.

El futbol acostuma a ser lògic i, tot i que hi ha multitud d'excepcions, acostuma a guanyar l'equip que millor jugar, que més domina, que més ocasions crea. El Mallorca no tardà a marcar i ho va fer el davanter Fernando Cavenaghi, inèdit fins aleshores. Aturà la pilota dins l'àrea, es girà i superà Bravo am bun xut creuat. Els davanters han de menester gols i l'argentí del Reial Mallorca encara no n'havia aconseguit cap. Amb la inaugurada del marcador demostrà habilitats fins ara desconegudes, al mateix temps que acumulava confiança.

El gol no va fer reaccionar els guipuscoans i els de Laudrup continuaren atacant i creant perill. Poc abans que es complís la primera mitja hora de joc es lesionà Nunes, que s'hagué de retirar del terreny de joc amb un esquinç al turmell esquerre i fou substituït per Rubén. Víctor, sense sort, provocà el lluïment de Bravo i els homes de Martín Lasarte semblaren entrar en el partit en el tram final de la primera meitat amb diverses arribades a l'àrea d'Aouate. La segona meitat s'inicià sense canvis als respectius onzes, però la Reial Societat mostrà una tímida millora, corroborada per una clara ocasió fallada per Griezmann.

Laudrup aviat va moure la banqueta i Joao Victor sortí per N'Sue. El tècnic cercava una major possessió de pilota i situà De Guzmán a la banda dreta, mentre que el brasiler, que debutava, se situava devora Pep Lluís Martí. La Reial Societat dominava, però fou el Mallorca qui marcà i deixà el partit del tot sentenciat. De Guzmán va treure un córner, Víctor tocà la pilota amb el cap i Cavenaghi, ben sol al segon pal, marcà el segon gol. El davanter argentí acumulava així confiança quan més qüestionat era el seu fitxatge i la seva presència a l'onze titular.
Restava encara mitja hora per al final del partit, però el duel ja estava decidit. Llorente suplí Aramburu, Sutil entrà per Grizmann i poc abans del final Viguera entrà per Xabi Prieto, tot i que res no varià.

El Reial Mallorca disposà encara d'alguna altra oportunitat per augmentar el seu avantatge, però el marcador ja no es va moure. L'equip havia aconseguit sumar tres punts molt importants, demostrava que manté la línia de la temporada passada quan convertí Son Moix en quasi inexpugnable i deixava enrere l'angoixa per la dura derrota a San Mamés.