TW
0
Llevant 0
Reial Madrid 0

LLEVANT: Reina, Cerra, Ballesteros, Nano, Del Horno, Sergio, Xavi Torres, Nacho González, Xisco Muñoz, Juanlu i Stuani.

Rubén per Nacho González en el minut 49, Rafa Jordà per Stuani en el minut 67 i Xisco Nadal per Juanlu en el minut 86.

REIAL MADRID: Casillas, Arbeloa, Sergio Ramos, Carvalho, Marcelo; Khedira, Xabi Alonso, Di María, Özil, Cristiano Ronaldo i Higuaín.
Pedro León per Özil i Benzema per Di Maria en el minut 62.

ÀRBITRE: Delgado Ferreiro (Comitè basc). Amonestà Cerra, Del Horno, Rafa Jordà, Xisco Nadal i Xisco Muñoz per part del Llevant, i Di Maria i Sergio Ramos per part del Reial Madrid. Expulsà el metge visitant Juan Carlos Hernández.

El Reial Madrid de José Mourinho féu una passa enrere en la seva progressió i fou incapaç de superar l'acabat d'ascendir Llevant, a qui dominà amb claredat en el centre del camp, però la defensa del qual es convertí en un mur davant la poca mobilitat i precisió dels davanters blancs. Malgrat gaudir de clares ocasions de gol i que el Llevant s'apropà poc als dominis de Casillas, el Reial Madrid fou incapaç de batre el conjunt més golejat del campionat.

Monòleg blanc
Els primers 45 minuts, com era d'esperar, foren un monòleg del Reial Madrid, que arribà sense excessives complicacions a l'àrea del Llevant pràcticament en cada possessió. Emperò els seus jugadors perdien mobilitat i velocitat a mesura que s'acostaven als darrers metres, la qual cosa els impedí fer efectiva la seva gran superioritat en la resta de línies. Tal vegada el principal mèrit del conjunt local en la primera meitat fou precisament la defensa en superioritat que plantejà a les bandes, que impedí tant a Cristiano Ronaldo com a Di Maria cercar les diagonals per trencar les línies enemigues.

Pràcticament tots els davanters del Reial Madrid gaudiren d'una ocasió clara per marcar en la primera part, però o bé la manca de punteria o bé l'encert del porter local evitaren que es desnivellàs el marcador. A la represa, el Reial Madrid exhibí els mateixos defectes, és a dir, poca precisió i velocitat en els metres finals, però aquesta vegada multiplicats, i això li costà un parell d'ensurts en forma de contracop granota. Mourinho cercà una reacció amb el doble canvi de Benzema i Pedro León per Di Maria i Özil, però les coses no variaren. Només la incertesa del marcador mantingué l'emoció fins al final.