TW
0

Un llibre
Aquest estiu vaig ser vint-i-vuit dies a Hondures en una experiència inoblidable que, tard o d'hora, us hauré d'explicar. Idò bé, vaig tenir l'oportunitat de comprar el llibre La garra catracha amb el subtítol Literatura i futbol. Es tracta d'un recull d'històries ben diferents elaborat per Helen Umaña, llicenciada en Llengua i Literatura Espanyola per la Universitat de Sant Carles de Guatemala. És professora de la Universitat Nacional Autònoma d'Hondures des de 1982. En primer lloc, i abans de res més, heu de saber que la paraula catracho és un gentilici sinònim d'hondureny. El llibre, de l'editorial Ventana, és força recomanable. M'heu de permetre que us esmenti algunes cites que l'autora reprodueix, abans de la introducció. La primera és de l'escriptor uruguaià Eduardo Galdeano:"... els intel·lectuals i els aficionats acabaran per acceptar que el futbol és una expressió d'identitat cultural, en quasi tot el món i sobretot en aquests països nostres, on el futbol és l'única religió que no té ateus.

Digues-me com jugues i et diré qui ets". Valdano, supòs que la coneixeu, va dir que "la literatura no és més que un joc i el futbol és un altre joc". Santiago Segurola, subdirector de diari esportiu Marca, va escriure que "un intel·lectual que no aconsegueix interessar-se en el que preocupa a la gent no és un intel·lectual". Una altra famosa cita futbolística és la d'Albert Camus, prou coneguda: "Després de molts anys en els quals el món m'ha brindat innumerables espectacles, el que finalment sé amb més certesa respecte de la moral i de les obligacions dels homes ho dec al futbol". Helen Umaña esmenta també una dita d'Alain Derbez. Es tracta d'un escriptor, músic, crític, promotor cultural i periodista mexicà, que digué: "... si la guerrilla, la política o certa visió de la realitat són temes per a la literatura, per incidir-hi críticament, aleshores el futbol també ho és i de manera importantíssima". Això només és un petit tast, una anècdota dins els continguts del llibre. Si teniu oportunitat, no ho dubteu: l'heu de llegir. M'heu de creure si us dic que val la pena.

Cas Concos
El Cas Concos celebra dissabte que ve el 35è aniversari de la seva fundació. Es retrà homenatge a tots els presidents que ha tingut el club:Rafel Monserrat, Maria Encarnació Maura, Toni Bennàssar, Matias Maimó, Miquel Rosselló, Miquel Vaquer i Toni Oliver, que és avui el màxim responsable de l'entitat. Es farà també un reconeixement a Toni Caldentey Obrador, responsable de les instal·lacions. Evidentment, la nit acababarà amb un exquisit pa amb oli.

Futbol base
Ja sabeu, i així ho he escrit en un grapat d'oportunitats, que l'aposta pel futbol formatiu que tant pregona Llorenç Serra Ferrer és ferma. La millor demostració, clar, és la pressupostària. Dit això, és prou significatiu que el Reial Mallorca -a la fi!- hagi decidit tenir equips en les categories prebenjamins, benjamins i alevins. La decisió està presa, tot i que no s'ha oficialitzat. Ja era hora! És una vergonya que l'equip més representatiu d'aquesta terra no tingui representació en les categories més joves. El nou conjunt que dirigeix Pep Sansó tindrà l'oportunitat de demostrar el nou tarannà de l'entitat cap a la resta de clubs de l'Illa. Esperem que sigui a temps a formalitzar la inscripció d'aquests nous equips. Enhorabona!