“Les festes eren desorbitades”

Llorenç Serra Ferrer (sa Pobla, 1953) es va convertir en el cap visible del nou Reial Mallorca. L'exentrenador pobler, immers en un magma de feina per reorganitzar la institució de dalt a baix, va atendre dBalears per analitzar què l'havia portat a fer aquesta passa, què pensa del club que ha trobat i quines intencions de futur té.

És mal de creure que hagueu entrat al Mallorca per mallorquinisme...
Som mallorquinista i ajudar el Mallorca és un repte personal... En ocasions no valores tant la qüestió econòmica com el repte personal que suposa superar una situació adversa. Entrar en el Mallorca en un moment tan complicat i difícil és un tant irresponsable, un poc suïcida, però... Ja us podeu imaginar que tampoc no cerc protagonisme.
Cada dia m'agrada més escoltar que xerrar...

Entenc que sou al Mallorca tant per l'ambició de superar una situació difícil com per l'amor als colors.
Exacte. Primer perquè som del Mallorca i segon perquè hi havia un repte bastant complicat. Contra l'opinió de la família, dels meus amics, de la majoria de gent, em vaig atrevir a entrar a intentar canviar aquest destí del Mallorca que anava directe al desastre.

Em queda clar que l'objectiu final no és fer negoci.
L'objectiu és superar aquest repte. El Mallorca ha d'estar identificat amb la nostra societat. Estendre la mà, sortir de Palma i anar a la Part Forana és fonamental. Demanar perdó, si fa falta, a alguna petita institució que potser no se la tractada com toca. Fer sentir protagonista l'aficionat del Mallorca, que la seva opinió valgui dins la nostra part de l'accionariat.

Firmar convenis de col·laboració amb diferents clubs és la fórmula per fer mallorquinisme?
La meva idea amb els convenis de col·laboració és que els clubs tinguin clar que el Mallorca és ca seva. Dissortadament, doblers no en sobren... M'agradaria que la col·laboració econòmica del Mallorca es destinàs a tenir millors entrenadors, un fisioterapeuta, algun metge que els pugui ajudar a prevenir lesions...

És molt fàcil apostar pel futbol formatiu quan no es tenen doblers per fitxar. M'heu de convèncer que la vostra aposta és fruit del convenciment i no de la necessitat?
Recordau quan jo entrenava el Mallorca. Quants de jugadors vaig fer debutar? Mitja dotzena bona i venien d'equip baixos, no és com ara. Al Betis, i fins i tot, al Barcelona, ho he fet, com a l'AEK perquè sempre hi he cregut. Sempre m'he considerat un home de club. Hi ha doblers per invertir, però el que no podem fer és tenir un pressupost de 50 milions d'euros quan el Mallorca n'ingressa entre 20 i 31... Això no té ni cap ni peus.

Aquesta política té un gran perill que és el descens.
Us posaré un exemple. Fa dues temporades que acabarem la primera volta amb 14 punts. Pensau en la plantilla que teníem amb 50 milions de pressupost. Sabeu on anàvem si descendiem? A la desaparació, perquè com aguantes a Segona una plantilla de 50 milions d'euros? Estàs mort. És una irresponsabilitat brutal . Déu vulgui que no ens passi això!

Idò hi ha equip per no baixar?
És clar. No vull donar noms, però hi ha jugadors que no tenien valor en el mercat i ara ja en tenen. I molt. Hem augmentat el valor del Mallorca.

Després de més de 20 anys a les banquetes, sabreu estar sense donar algun "consell" a Laudrup? Un repte més?
... Precisament perquè som entrenador sé on puc entrar i on no. Sé el que em molestava i el que m'agradava. Parl molt amb Laudrup, per donar-li suport i demanar-li de parer, perquè el màxim responsable de la parcel·la esportiva ha de tenir un contacte directe amb l'entrenador.

Us sentiu tot sol en aquest projecte?
No. Tinc uns companys extraordinaris. Molt ben avinguts al Consell d'Administració. Fan feina, aporten idees, molt ben formats...

Un consell curt de totes maneres. S'ampliarà?
Per ventura sí o per ventura no.

I el 38 per cent d'accions que s'ha compromes a comprar a Mateu Alemany?
Mateu es porta molt bé. Vaig pactar amb ell que no havia d'estrènyer amb aquestes coses. Una vegada que hem comprat el 60 %, és veritat que queda un 38 pel qual hem cercat possibilitats que poguessin ajudar el Mallorca. Podria estar col·locat demà mateix.

I que esperau, doncs, a comprar-ho?
Esperam la millor solució.

Quina serà? Fer paquets petits del cinc per cent, cercar un cavall blanc que ho assumeixi tot...?
Tenim diferents opcions. Tenim solució de cinc per cent, de xapar 18 i 18 i del 38 per cent de cop.

És important que mantingueu el control del paquet majoritari.
De fet, nosaltres sindicàrem aquest 60 per cent. Això vol dir que la majoria sempre serà d'aquest club mallorquí que iniciàrem aquesta aventura. Sempre serà una condició sine qua non.

Quina és la seva posició respecte de la pista d'atletisme?
El camp no és nostre, és de l'Ajuntament. Amb tots els respectes pel que fa a l'Ajuntament, jo som del Lluís Sitjar. Sabeu què vol dir? Tornaria a reinventar el Lluís Sitjar. El tomaria i el tornaria a fer.

Quins comptes feis amb el Lluís Sitjar?
El que decideixin els copropietaris, l'Ajuntament i el Mallorca també hi dirà la seva.

Tinc la sensació que fins ara us ha preocupat poc el Lluís Sitjar.
No volem malvendre aquesta opció. Quan es torni a obrir la possiblitat haurem d'anar a parlar amb l'Ajuntament i hi direm el que pensam. No som partidari de regalar res, al contrari.

En quina situació es troba Josep Pons?
En aquest moments hem d'esperar i confiar que l'amic Pep Pons pugui sortir d'una manera correcta d'aquesta presumpta situació. Desitjam que li vagi bé en aquest tema. Estam al seu costat i hi estarem pel que sigui... Una cosa és l'amic i l'altre és el càrrec que ocupam. Li hem demanat que tingui un poc de paciència, faci una passa enrere, que es defensi i demostri que això no és res.

En quantes ocasions ja us heu penedit d'haver entrat al Mallorca?
Ni en una sola oportunitat...

Vàreu sortir del Mallorca per la porta de darrere i hi heu tornat per la porta gran. Està oblidat tot el que va envoltar el vostre adéu?
Per part meva, sí, els altres no. Una de les coses que diu molt d'això és el fet que a la història del club que hi ha a la sala del costat no hi ha ni una sola foto meva. Que em vulguin esborrar de la història del Mallorca és grosser.

Heu estat generós en aquest aspecte, ja que per exemple Jaume Bauçà fou el tècnic que us substituí i l'heu renovat. Això diu molt a favor vostre.
Pens que això és el més correcte. Jaume havia fet una bona feina i li havíem de donar continuïtat. No mir enrere. Hi ha persones que no varen ser justes, però no passa res.

I la relació amb Mateu Alemany? Fa poc més d'un any l'acusàreu de poc seriós, entre d'altres coses
Bona. Una vegada que jo faig la passa ja no em pot destorbar aquesta situació. Sí que record la nota, en aquells moments i en aquelles circumstàncies pensava allò. I ell m'ha demanat perdó. Ha tingut la humilitat de venir i demanar-me disculpes.

Parlava que no es volia eternitzar al càrrec. Us ha sorprès la resistència numantina que han mostrat empleats del club com Nando Pons a abandonar el seu càrrec?
Pensava que el mallorquinisme que predica era veritat. Ell estima el seu contracte i res més. No ha col·laborat gens, cosa que és sorprenent i fins a cert punt se li pot retreure. La feina que tu has fet, com per exemple una base de dades de jugadors, ha de ser del club, i bé, no ha aparegut mai. Ets un empleat del club i has d'estar a les ordres de la nova propietat i no hi ha hagut mai aquesta predisposició. És un tema que està en mans dels advocats. Té un contracte i està en el seu dret de reclamar-lo. Igualment els administradors també estan en el seu dret de demanar-li que torni el milió d'euros. No sé com acabarà això.

No hi haurà Expedient de Regulació d'Ocupació?
S'ha resolt bé i no n'hi haurà. La gent ho ha de saber. Hauríem pogut utilitzar aquesta eina i ens hauria sortit molt més barat.

I en el cas de Nando Pons?
Volem que el diàleg i la negociació sigui la idea. No hauria de suposar tants de problemes. Me'n vaig anar i em vaig haver de cercar la vida. Res a dir tinc. He callat, he continuat col·laborant com a soci, i hagi entrenat on hagi entrenat sempre he estat soci del Mallorca. L'amargura i el disgut van anar per dins. Ara no hi ha aquesta predisposició, al contrari. Res a dir tinc, però que no parlin de mallorquinisme.

L'exclusió del Mallorca de la Lliga Europa suposà un disgust màxim per a tot el mallorquinisme. Una vegada vist que el club no va recórrer al TAS, el club realment la volia jugar?
Sí, i em sap greu que es pugui plantejar aquest dubte. Sí per respecte als jugadors i a l'afició. No puc entrar a valorar si es va plantejar més bé o més malament perquè de qüestions jurídiques no n'entenc.

Què deu el Mallorca?
El deute net és de 61 o dos milions d'euros, és molt elevat, però el del Vila-real supera els 200. Malgrat que el concurs l'hagi presentat Mateu Alemany, no se'l pot culpar del deute. Tots els anteriors propietaris que anaven pagant i eviten entrar en concurs feien unes festes desorbitades.