Aquest Mallorca té bona pinta

Il·lusionant! Té bona pinta. El Reial Mallorca derrotà l'Atlètic de Madrid (3-2) i conquerí el XXXV Trofeu Ciutat de Palma. El pobler Llorenç Serra Ferrer encapçala el grup d'inversors que ara control la Societat Anònima Esportiva i que ahir s'estrenava a Palma amb el president Josep Pons desaparegut -no anà a l'estadi- i el danès Michael Laudrup a la banqueta.

El Mallorca va guanyar l'Atlètic de Madrid amb solvència, amb suficiència, però el bon resultat no pot maquillar les mancances de l'equip. El conjunt vermell fou molt superior durant tota la primera meitat i el primer quart d'hora de la represa. Després, l'Atlètic mostrà algun símptoma de recuperació davant un Mallorca que aleshores ja perdia l'esfèric amb massa facilitat.

Així, de sortida, Laudrup alineà fins a sis futbolistes formats a Son Bibiloni. L'equip es mostrà extremadament eficaç a pilota aturada -d'aquesta manera aconseguí els dos primers gols-, hi hagué futbolistes que deixaren clar que poden jugar sense cap emperò a Primera Divisió, però seria fatal caure dins l'eufòria. L'equip mostrà bons detalls, però la temporada ni s'ha iniciat. Hi ha molta feina a fer perquè aquest Mallorca transiti sense ensurts per la màxima categoria del futbol espanyol. Jugar en la màxima categoria no és senzill i, evidentment, un partit de Primera no té res a veure amb el del Ciutat de Palma.

Michael Laudrup contribuí a escenificar la nova etapa, l'aposta pel planter que tant propugna el vicepresident Llorenç Serra Ferrer, amb una alineació sorprenent. Fins a sis jugadors de la pedrera foren ahir titulars, però tan important com disposar de jugadors de la terra és tenir-ne de qualitat. Aouate, clar, ocupà la porteria. En defensa, Pau Cendrós i Ayoze se situaren als laterals amb Ramis i Nunes com a centrals. Nsue i Gonzalo Castro quedaren a dreta i esquerra en el centre del camp, mentre que Pep Lluís Martí i De Guzmán foren els encarregats de trenar el joc en el centre del camp. I en atac, Víctor i Sergi Enric.

El matx, d'inici, fou plantejat pel Mallorca com la presentació: era ple de bones intencions. Ben aviat, quedà clar que el Reial Mallorca tenia la intenció de jugar la pilota, de dominar l'esfèric i de cercar la porteria rival amb decisió, amb valentia. Així i tot, la primera gran oportunitat fou per a l'uruguaià de l'Atlètic de Madrid Godín, que estavellà la pilota al travesser.

S'acabava de complir el primer quart d'hora quan una falta botada per Pep Lluís Martí fou aprofitada per Nunes per inaugurar el marcador amb un encertat cop de cap. El Mallorca era millor i superava a un imprecís Atlètic. N'Sue, poc després que el cronòmetre superàs la primera mitja hora de joc, aprofità un córner que rematà Martí per fer el segon.

Així, amb avantatge en el marcador (2-0) i un greu ensurt -Reyes envià la pilota al travesser- s'arribà al descans.
Evidentment, la segona meitat començà amb canvis. I importants. Pereira, Webó i Rubén sortiren al camp en substitució d'Enric, Víctor i Ivan Ramis. L'Atlètic de Madrid havia de reaccionar, de millorar, i ho va fer, però Webó marcà abans la tercera diana, després d'una bona passada d'N'Sue.

L'equip vermell començà a tenir dificultats per retenir l'esfèric davant un Atlètic de Madrid que, ara sí, el movia d'aquí cap allà. Fran Mérida marcà en aprofitar la passivitat de defensa del conjunt de Laudrup, que semblava relaxat. Keita substituí Castro i l'Atlètic de Madrid continuà dominant la pilota. Faltaven nou minuts per al final quan l'argentí Agüero va fer el segon gol del conjunt de Quique Sánchez Flores. Els madrilenys podien remuntar, però el resultat ja no es va moure.